português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
SANCHEZ I CERVELLO, JOSEP []
Referències trobades:
75   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 4
anar a la pàgina            


1 / 75
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Maquis : el puño que golpeó al franquismo : la Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (AGLA) / Josep Sánchez Cervelló (ed.) ; Carles Llauradó, [et al.] ; prólogo de Rafael Aracil



Barcelona : Flor de Viento, 2003
526 p., [16] p. de làm. : il. ; 23 cm (Del viento terral, 33) 
Reimpressions: 2003, 2004, 2006.
ISBN 8489644837

L'obra, escrita amb passió literària, estudia l'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó , si bé la seva actuació anava més enllà d'aquest àmbit geogràfic, perquè les seves accions es van estendre per Conca, Guadalajara i Tarragona. La AGLA va ser, sens dubte, la força guerrillera més decisiva i important que va combatre el franquisme, i la present obra és capaç de reconstruir totes les seves actuacions, des dels seus orígens fins a l'evacuació dels últims maquis a França. (Editorial).



Matèries: Franquisme ; Guerrilles ; Guerrillers ; Maquis ; Oposició clandestina ; Associacions polítiques
Matèries:Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón : AGLA
Àmbit:Terra Alta ; Aragó ; País Valencià ; Castella-La Manxa ; Matarranya - Franja, la ; Maestrat ; Terol ; Castelló
Cronologia:[1939 - 1975]
Autors add.:Sánchez i Cervelló, Josep (Ed.) ; Llauradó Bros, Carles ; Aracil i Martí, Rafael (Pr.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Memorial Democràtic; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 75
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Crisi de la rereguarda / [ressenya de:] Josep Sánchez Cervelló
Sánchez i Cervelló, Josep


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 29 (abril 1999), p. 22-23 (Biblioteca
Ressenya de:
- Piqué i Padró, Jordi. La Crisi de la rereguarda. Revolució i guerra civil a Tarragona (1936 - 1939) / J. Piqué i Padró. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998


Matèries: Ressenyes ; Guerra civil espanyola ; Milícies populars ; Partits polítics ; Sindicats ; Condicions de vida ; Rereguarda ; Refugiats de guerra ; Col·lectivitzacions ; Repressió política ; Incontrolats
Àmbit:Tarragona ; Tarragonès
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Kesse/article/view/293046
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; B. Centre de Lectura de Reus; B. Ventura Gassol (Calafell); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Popular de Valls; B. Pública de Vila-seca


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 75
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Història de Cassola i altres fets violents a la Terra Alta al segle XIX / Josep Sánchez Cervelló, Pere Rams Folch
Sánchez i Cervelló, Josep


En: Dossiers d'història terraltenca. Batea, núm. 19 (2020) , 170 p. : il.
Número monogràfic. Bibliografia.

Aquest llibre és fruit de la investigació dels autors sobre la premsa del segle XIX a la Terra Alta. Es tracta d'una anàlisi dels principals crims i fets violents que sorgeixen principalment durant la Guerra dels Set Anys a Gandesa, assetjada per les forces carlines entre el 1836 i el 1838. La postguerra portà la misèria iel creixement de la violència, i la consegüent aparició dels bandolers, com els Felicianos a Gandesa. Tanmateix, el cas de violència més important de l'èpocafou la venjança de Felip Bes Saún, Cassola, amb l'assassinat del ric propietaride Batea Pablo Figueras. A més, un altre fet que també tingué un gran ressò foul'assassinat de Rosa Serres, anomenat "el Crim de Gandesa" per la premsa. (PLECS).



Matèries: Biografia ; Bandolers ; Delinqüents ; Guerra carlina I ; Fonts documentals ; Delinqüència
Matèries: Bes Saun, Felip (1833-1861) ; Cassola
Àmbit:Batea ; Gandesa ; Terra Alta
Cronologia:[1833 - 1861]
Autors add.:Rams i Folch, Pere
Autors add.:Patronat Pro Batea
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 75
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Batalla de l'Ebre una necessitat de la República / Josep Sánchez Cervelló
Sánchez i Cervelló, Josep


En: 155167 Textos per entendre millor la Guerra Civil = Texts for a better understanding of the Spanish Civil War : No Jubilem la Memòria (2003-2012). Terres de l'Ebre : Petròpolis, 2014. p. 55-65



Matèries: Guerra civil espanyola ; Operacions militars ; Batalla de l'Ebre ; República espanyola II ; Memòria històrica
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[1936 - 1939]
Localització: Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 75
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Vida quotidiana durant la Batalla de l'Ebre / primera part de la xerrada de Josep Sánchez Cervelló
Sánchez i Cervelló, Josep


En: La Serena. Gandesa, Núm. 10 (juliol 1999), p. [14-21]



Matèries: Batalla de l'Ebre ; Vida quotidina ; Persecucions polítiques ; Guerra civil espanyola
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:1938 - 1939
Localització: Universitat de Barcelona; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 75
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Difusió de les idees republicanes a la Terra Alta : 1875-1936 / Josep Sánchez Cervelló
Sánchez i Cervelló, Josep


En: 152513 Primeres Jornades d'Estudi sobre la Terra Alta : Horta del 5 al 7 de novembre de 1993. [Gandesa] : Centre d'Estudis de la Terra Alta, 1994. p. 417-460

Bibliografia.



Matèries: Republicanisme ; Partits polítics ; Associacions polítiques
Àmbit:Terra Alta
Cronologia:1875 - 1936
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 75
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pagesia i la seva revolució : una anàlisi sobre la conflictivitat i el canvi a la rereguarda catalana durant la Guerra Civil, 1936-1939 [Fitxer informàtic] / Guillem Puig Vallverdú : [dirigida per: Josep Sánchez Cervelló]
Puig Vallverdú, Guillem


[Tarragona] : Universitat Rovira i Virgili, 2020
Dirigida per: Sánchez i Cervelló, Josep. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2020
1 recurs electrònic (427 p.)

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu analitzar el desenvolupament de la col·lectivització agrària durant la Guerra Civil. Catalunya és el marc escollit per estudiar aquest fenomen resultat de l'ensulsida del poder dominant degut al fracàs del cop d'estat i del sorgiment de multiplicitat de poders atomitzats. L'estudi de la violència, com a part constitutiva i definidora de l'exercici del poder, pren una rellevància en aquesta investigació atesa la seva importància en el nou marc en el que es desenvolupà la col·lectivització. Aquesta investigació estudia les actituds socials de la població, en particular d'aquells que convisqueren amb les col·lectivitats i expressaren el seu suport i les seves oposicions. Vinculat amb això, i atès que l'espai agrícola és el marc d'anàlisi seleccionat per delimitar aquesta investigació, els processos de politització i mobilització del camp tenen una rellevància principal amb l'objectiu de desenvolupar els paradigmes interpretatius que l'estudien. En definitiva, comprendre com es van interrelacionar la cultura política de la pagesia amb les de les classes populars urbanes. L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és estudiar la vida quotidiana de les col·lectivitats per veure els canvis i les contínues generades per la nova organització, així com quina va ser la seva extensió territorial i els seus principals avaladors. Al llarg de la recerca es dedica una atenció especial a la participació indiscutible de la CNT al procés de col·lectivització de la terra. No obstant això, l'organització anarcosindicalista no va ser l'única que va participar, no ho va fer sola i, per tant, ha estat necessari contemplar el paper adoptat per les diferents formacions antifeixistes a llarg del procés revolucionari i com es relacionaren entre sí. En resum, aquest treball és un estudi conjunt de les col·lectivitats agràries a Catalunya analitzades dins del seu propi context social, econòmic, polític i cultural, tenint en compte els seus impulsors i els horitzons que es plantejaven assolir. Tot això per contribuir a una millor comprensió de l'estudi de la rereguarda republicana i al compromís revolucionari que alguns construïren durant la Guerra Civil.


Matèries: Tesis doctorals ; Pagesia ; Col·lectivització ; Anarcosindicalisme ; Associacions pageses ; Guerra civil espanyola ; Vida política ; Societat rural ; Rereguarda
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Sánchez i Cervelló, Josep (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669300
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 75
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Guerra de la Quàdruple Aliança i l'origen dels Mossos d'Esquadra [Fitxer informàtic] / David Hidalgo Cela ; [dirigida per: Josep Sánchez Cervelló]
Hidalgo i Cela, David


[Tarragona] : Universitat Rovira i Virgili, 2019
Dirigida per: Sánchez Cervelló, Josep. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2019
1 recurs en línia (1073 p.)

L'origen de l'actual Cos de Mossos d'Esquadra ha estat objecte d'anàlisis, estudi i debat des de la segona meitat del segle XIX fins als nostres dies. Una gènesi que s'ha vist enfosquida a causa de diverses circumstàncies històriques que, mitjançant la present tesi, pretenem donar llum. L'estudi sobre aquesta matèria ha versat tradicionalment sobre la seva controvertida data de fundació, sobre la família Veciana, i sobre el nombre d'esquadres que es van projectar, inicialment, en la proposta presentada per la Reial Audiència a instàncies del capità general de Catalunya l'any 1719. Aquests tres pilars han fonamentat els treballs realitzats fins a la data; uns estudis que concloïen amb la instauració de les esquadres al Principat de Catalunya, però sense analitzar aspectes tan rellevants com el paper que aquesta força va jugar al llarg del conflicte bèl·lic que la va engendrar: la Guerra de la Quàdruple Aliança. Aquesta tesi, 1719: La Guerra de la Quàdruple Aliança i l'origen dels Mossos d'Esquadra, demostra científicament i documentalment, que l'origen del Cos de Mossos d'Esquadra l'hem de cercar el 21 d'abril de 1719, i que el seu promotor fou el marquès de Castel-Rodrigo, capità general de Catalunya, en el marc d'una guerra. No obstant això, al marge de desmitificar dates i personatges històrics que enterboleixen el veritable origen d'aquesta institució, la present tesi doctoral analitza en profunditat el seu procés de creació, la seva organització, la jerarquia i el seu desplegament territorial, aprofundint, per primera vegada, en l'activitat policial i militar duta a terme per les esquadres durant la guerra. Una investigació que ens ha permès elaborar el perfil de l'esquadrista de 1719, fonamentant-nos en l'extracte social i en el pensament polític dels membres que nodrien les files d'aquesta força policial. Així doncs, la present tesi doctoral pretén establir definitivament els orígens d'una institució policial genuïnament catalana que, gairebé ininterrompudament, ha vigilat i protegit Catalunya durant els últims 300 anys.


Matèries: Tesis doctorals ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Felip V d'Espanya ; Mossos d'esquadra ; Exèrcit ; Policia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1719
Autors add.:Sánchez i Cervelló, Josep (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668791
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 75
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La República aïllada diplomàticament i militarment / Josep Sánchez Cervelló
Sanchez i Cervelló, Josep


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 8, núm. 16 (2019) , p. 3-22 (Dossier. Als vuitanta anys de la Batalla de l'Ebre) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català.

La República perdé la guerra perquè els seus enemics eren molt poderosos. El Regne Unit, que encara es pensava que controlava el món, tenia una visió patològica d'Espanya i dels seus habitants. Per això preferiren la victòria de Franco, perquè aquest, com a mínim, garantia els interessos britànics al país. D'altra banda, França, després de la Gran Guerra volia pau i seguretat. Per això segellà una aliança amb la URSS, però sobretot l'interessava mantenir una relació privilegiada amb Londres. Perquè, si el conflicte espanyol desbordés les fronteres ibèriques, els britànics els ajudarien. Per això, tot i la bona relació entre Espanya i França, que estaven governats per dos Fronts Populars i amb governs d'esquerra, en la lògica de la geopolítica havien de ser ferms aliats. Però, sobretot la política internacional és un camp erm per a la raó i s'imposa la lògica del més fort. La intervenció militar a Espanya, sota l'arbitraria No intervenció deixà pràcticament desarmadala República. Tot i que aquesta tingué greus errors, com foren la destrucció dels temples catòlics i l'assassinat de capellans, el que serví d'excusa per demonitzar el Govern democràtic d'Espanya. Enmig d'aquest desemparament, Mussolini, Hitler, Salazar, Blum, Churchill i Franklin D. Roosevelt donaren suport efectiu als franquistes, que feren una extraordinària campanya de màrqueting, considerant que Espanya cauria en mans del comunisme. Al mateix temps, els serveis secrets britànics marejaven la perdiu cada cop que se'ls demanava que apostessin per la pau. Tampoc els francesos feren res per ajudar al Govern legítim d'Espanya. D'altre cantó, Franco imposà que el culte catòlic no es restablís a l'Espanya republicana, per continuar en la comèdia bufa que l'Església continuava estant represaliada, el que ja no era cert. En aquest viciat clima de rumors, traïcions i deslleialtats, es perdé la guerra, i malgrat que els anglesos es comprometeren que Franco no apliqués represàlies, no feren res quan aquestes es genralitzaren.


Matèries: República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Política internacional ; Diplomàcia
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Món
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://doi.org/10.5565/rev/rubrica.182


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 75
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Pervivència del carlisme ebrenc i la seua especificitat catalana / Josep Sánchez Cervelló
Sánchez i Cervelló, Josep


En: 191760 L'Herència catalanista del carlisme : VI Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 11 de maig de 2019. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, DL 2019. p. 213-248


Aquest treball estudia les característiques geogràfiques, socials i administratives de les Terres de l'Ebre, que han propiciat un fort arrelament del moviment carlista des del segle XIX i destaca el paper decissiu que hi juga la seva adscripció a la diòcesi de Tortosa. A més d'aprofundir en els trets específics del carlisme ebrenc, que han ajudat a fixar un caràcter identitari diferents de l'establert per la divisió provincial i d'alguna manera perviuen en el moviment social actual, l'estudi remarca que d'aquest territori han sorgit al llarg de la història personatges que han actuat molt a prop dels centres de decisió del carlisme, des del general Cabrera fins a diversos assessors del pretendent.



Matèries: Carlisme ; Ideari polític ; Església ; Pagesia ; Famílies ; Identitat nacional ; Catalanisme ; Guerra civil espanyola
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[1833 - 1936]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; B. S. Vives Casajuana (Sant Vicenç de Castellet); B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. del Casino (Manresa); B. Joan Triadú (Vic); B. L'Esqueller (Sant Pere de Torelló)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 75
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
The Battle of the Ebro: a river of blood / Josep Sánchez Cervelló, Pere Clua Micola ; prolog by Josep Maria Solé Sabaté ; in collaboration with: Daniel Arasa Favà, Ramon Arnabat Mata, Carles Hervàs Puyal, Juan Carlos Losada Malvárez, Maria Lourdes Prades Artigas
Sánchez i Cervelló, Josep


[Corbera d'Ebre] : Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre, 2018
170 p. : il., map. ; 23 cm
Special 80th Anniversary Edition. Bibliografia.
ISBN 9788409074181

La Batalla de l'Ebre s'esdevingué essencialment a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, on deixà ferides molt profundes que encara perduren: emigració, destrucció d'infraestructures, empobriment. La República dissenyà la batalla atenent a causes internes i externes. Entre les primeres destacaren: aturar l'ofensiva sobre València; emprar els recursos humans i materials de Catalunya; portar l'optimisme a la seva rereguarda i reforçar el prestigi del govern de Negrín. En el camp internacional es pretengué que tant la Societat de Nacions, com França i Gran Bretanya, enfrontades a l'expansionisme nazi, canviessin la seva política de No-intervenció i donessin suport al govern legítim. La Batalla es va convertir en la més llarga i cruenta de tota la guerra i fou, també, la que anticipà, la caiguda de Catalunya i la definitiva derrota republicana. (Editorial).



Matèries: Batalla de l'Ebre ; Guerra civil espanyola ; Batalles ; Operacions militars ; Víctimes de guerra
Àmbit:Terra Alta ; Ribera d'Ebre ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1938
Autors add.:Clua Micola, Pere ; Solé i Sabaté, Josep Maria (Pr.) ; Arasa i Favà, Daniel (Col·l.) ; Arnabat i Mata, Ramon (Col·l.) ; Hervàs i Puyal, Carles (Col·l.) ; Losada Malvárez, Juan Carlos (Col·l.) ; Prades i Artigas, M. Lourdes (Col·l.)
Autors add.:Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre
Localització: Universitat de Barcelona; Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 75
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Batalla del Ebro : un río de sangre / Josep Sánchez Cervelló, Pere Clua Micola ; prólogo de Josep Maria Solé Sabaté ; con la colaboración de: Daniel Arasa Favà, Ramon Arnabat Mata, Carles Hervàs Puyal, Juan Carlos Losada Malvárez, Maria Lourdes Prades Artigas
Sánchez i Cervelló, Josep


[Corbera d'Ebre] : Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre, 2018
170 p. : il., map. ; 23 cm
Edición especial 80 aniversario. Bibliografia.
ISBN 9788409074181

La Batalla de l'Ebre s'esdevingué essencialment a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, on deixà ferides molt profundes que encara perduren: emigració, destrucció d'infraestructures, empobriment. La República dissenyà la batalla atenent a causes internes i externes. Entre les primeres destacaren: aturar l'ofensiva sobre València; emprar els recursos humans i materials de Catalunya; portar l'optimisme a la seva rereguarda i reforçar el prestigi del govern de Negrín. En el camp internacional es pretengué que tant la Societat de Nacions, com França i Gran Bretanya, enfrontades a l'expansionisme nazi, canviessin la seva política de No-intervenció i donessin suport al govern legítim. La Batalla es va convertir en la més llarga i cruenta de tota la guerra i fou, també, la que anticipà, la caiguda de Catalunya i la definitiva derrota republicana. (Editorial).



Matèries: Batalla de l'Ebre ; Guerra civil espanyola ; Batalles ; Operacions militars ; Víctimes de guerra
Àmbit:Terra Alta ; Ribera d'Ebre ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1938
Autors add.:Clua Micola, Pere ; Solé i Sabaté, Josep Maria (Pr.) ; Arasa i Favà, Daniel (Col·l.) ; Arnabat i Mata, Ramon (Col·l.) ; Hervàs i Puyal, Carles (Col·l.) ; Losada Malvárez, Juan Carlos (Col·l.) ; Prades i Artigas, M. Lourdes (Col·l.)
Autors add.:Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre
Localització: Universitat de Barcelona; Memorial Democràtic; B. Pública de Tarragona; B. Trinitari Fabregat (Alcanar)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 75
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Batalla de l'Ebre : un riu de sang / Josep Sánchez Cervelló, Pere Clua Micola ; pròleg de Josep Maria Solé Sabaté ; amb la col·laboració de: Daniel Arasa Favà, Ramon Arnabat Mata, Carles Hervàs Puyal, Juan Carlos Losada Malvárez, Maria Lourdes Prades Artigas
Sánchez i Cervelló, Josep


[Corbera d'Ebre] : Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre, 2018
170 p. : il., map. ; 23 cm
Edició especial 80 aniversari. Bibliografia.
ISBN 9788409074181

La Batalla de l'Ebre s'esdevingué essencialment a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, on deixà ferides molt profundes que encara perduren: emigració, destrucció d'infraestructures, empobriment. La República dissenyà la batalla atenent a causes internes i externes. Entre les primeres destacaren: aturar l'ofensiva sobre València; emprar els recursos humans i materials de Catalunya; portar l'optimisme a la seva rereguarda i reforçar el prestigi del govern de Negrín. En el camp internacional es pretengué que tant la Societat de Nacions, com França i Gran Bretanya, enfrontades a l'expansionisme nazi, canviessin la seva política de No-intervenció i donessin suport al govern legítim. La Batalla es va convertir en la més llarga i cruenta de tota la guerra i fou, també, la que anticipà, la caiguda de Catalunya i la definitiva derrota republicana. (Editorial).



Matèries: Batalla de l'Ebre ; Guerra civil espanyola ; Batalles ; Operacions militars ; Víctimes de guerra
Àmbit:Terra Alta ; Ribera d'Ebre ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1938
Autors add.:Clua Micola, Pere ; Solé i Sabaté, Josep Maria (Pr.) ; Arasa i Favà, Daniel (Col·l.) ; Arnabat i Mata, Ramon (Col·l.) ; Hervàs i Puyal, Carles (Col·l.) ; Losada Malvárez, Juan Carlos (Col·l.) ; Prades i Artigas, M. Lourdes (Col·l.)
Autors add.:Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 75
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Batalla del Ebro : un río de sangre / Josep Sánchez Cervelló, Pere Clua Micola
Sánchez i Cervelló, Josep


[Gandesa] : Espais de la Batalla de l'Ebre, 2008
82 p. : il., map. ; 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788461228188

La Batalla de l'Ebre s'esdevingué essencialment a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, on deixà ferides molt profundes que encara perduren: emigració, destrucció d'infraestructures, empobriment. La República dissenyà la batalla atenent a causes internes i externes. Entre les primeres destacaren: aturar l'ofensiva sobre València; emprar els recursos humans i materials de Catalunya; portar l'optimisme a la seva rereguarda i reforçar el prestigi del govern de Negrín. En el camp internacional es pretengué que tant la Societat de Nacions, com França i Gran Bretanya, enfrontades a l'expansionisme nazi, canviessin la seva política de No-intervenció i donessin suport al govern legítim. La Batalla es va convertir en la més llarga i cruenta de tota la guerra i fou, també, la que anticipà, la caiguda de Catalunya i la definitiva derrota republicana. (Editorial).



Matèries: Batalla de l'Ebre ; Guerra civil espanyola ; Batalles ; Operacions militars ; Víctimes de guerra
Àmbit:Terra Alta ; Ribera d'Ebre ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1938
Autors add.:Clua Micola, Pere
Autors add.:Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre
Localització: Biblioteca de Catalunya; Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 75
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Batalla de l'Ebre : un riu de sang / Josep Sánchez Cervelló, Pere Clua Micola
Sánchez i Cervelló, Josep


[Gandesa] : Espais de la Batalla de l'Ebre, 2005
183 p. : il., map. ; 21 cm
Bibliografia.

La Batalla de l'Ebre s'esdevingué essencialment a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, on deixà ferides molt profundes que encara perduren: emigració, destrucció d'infraestructures, empobriment. La República dissenyà la batalla atenent a causes internes i externes. Entre les primeres destacaren: aturar l'ofensiva sobre València; emprar els recursos humans i materials de Catalunya; portar l'optimisme a la seva rereguarda i reforçar el prestigi del govern de Negrín. En el camp internacional es pretengué que tant la Societat de Nacions, com França i Gran Bretanya, enfrontades a l'expansionisme nazi, canviessin la seva política de No-intervenció i donessin suport al govern legítim. La Batalla es va convertir en la més llarga i cruenta de tota la guerra i fou, també, la que anticipà, la caiguda de Catalunya i la definitiva derrota republicana. (Editorial).



Matèries: Batalla de l'Ebre ; Guerra civil espanyola ; Batalles ; Operacions militars ; Víctimes de guerra
Àmbit:Terra Alta ; Ribera d'Ebre ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1938
Autors add.:Clua Micola, Pere
Autors add.:Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Memorial Democràtic; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Mercè Lleixà (Roquetes); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Municipal (Ascó); B. Santiago Rusiñol (Benifallet); B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Comarcal Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc); B. Josep Avinyó (Ginestar); B. Municipal (Móra la Nova); B. Cabra-Feixet (El Perelló); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Mestre Cabré (Tivissa)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 75
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Soldat Rafael Micola Burata : caigut a la batalla de l'Ebre / per Josep Sánchez Cervelló
Sánchez i Cervelló, Josep


En: Butlletí informatiu : Arxiu Històric de Tarragona. Tarragona, núm. 19 (Desembre 2016), p. 15-16 : il. (Silenci..., s'investiga
Notes.


Matèries: Metodologia històrica ; Arxius històrics ; Fonts documentals ; Biografia ; Pagesia ; Soldats ; Guerra civil espanyola ; Batalla de l'Ebre
Àmbit:Tivissa ; Miravet ; Benissanet
Cronologia:1933 - 1938
Accés: http://xac.gencat.cat/web/.content/xac/01_continguts_arxius_comarcals/ah_tarragona/06_publicacions_aht/publicacions_periodiques_aht/static_file/Butlleti-AHT-Catala-19-www.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 75
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Guerra del Francès a les Terres de l'Ebre (1808-1814) / Josep Sànchez Cervelló
Sànchez i Cervelló, Josep


En: 180957 200 anys de la fi de la guerra del Francès a les Terres de l'Ebre : actes del Congrés d'Història i d'Arqueologia : Tortosa, 16, 17 i 18 de maig de 2014. Benicarló : Onada, 2016. p. 77-95

Notes.



Matèries: Guerra del Francès ; Operacions militars ; Exèrcit
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:1808 - 1814
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Trinitari Fabregat (Alcanar); B. Dr. Frias (l'Ametlla de Mar); B. Municipal (L'Ampolla); B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Municipal (Ascó); B. Municipal (Benissanet); B. Guillem de Sunyer (Camarles); B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Delta de l'Ebre (Deltebre); B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Josep Avinyó (Ginestar); B. Municipal (Masdenverge); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Municipal (Ascó); B. Cabra-Feixet (El Perelló); B. Mercè Lleixà (Roquetes); B. Francesc Balagué (Sant Jaume d'Enveja); B. José Escudé Albesa (Santa Bàrbara); B. Pere de Montcada (La Sènia); B. Pública de Tarragona; B. Mestre Cabré (Tivissa); B. Popular (Ulldecona); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 75
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Delinqüència social i violència a Alcanar (1883-1930) / Josep Sánchez Cervelló
Sánchez i Cervelló, Josep


En: 134693 III Congrés d'Història d'Alcanar : Alcanar, 1, 2 i 3 de desembre de 2010. Alcanar : Ajuntament d'Alcanar, 2011. p. 155-176
 (Ponències



Matèries: Delinqüència ; Conflictivitat social ; Ordre públic ; Vida política ; Delictes ; Administració de justícia ; Fonts documentals ; Documentació jurídica
Àmbit:Alcanar
Cronologia:1883 - 1930
Localització: Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 75
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Identitat de les terres de l'Ebre / Josep Sánchez Cervelló
Sánchez i Cervelló, Josep


En: Rels : revista d'idees i cultura. Tortosa, núm. 1 (tardor/hivern 2002), p. 38-41 : il. (Dossier. Alliberar la memòria) 
Notes.


Matèries: Societat ; Conquesta cristiana ; Edat contemporània ; Institucions polítiques ; Divisió territorial
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Europa
Cronologia:[1148 - 2001] (Esp. 1810 - 2001)
Accés: http://webfacil.tinet.org/usuaris/rels/rels_1_20080227094446.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 75
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Batalla de l'Ebre, una necessitat per a la República / Josep Sánchez Cervelló
Sanchez i Cervelló, Josep


En: 175127 La Guerra Civil al territori : Lleida, Tarragona i Girona. Barcelona : Memorial Democràtic : Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, 2017



Matèries: Guerra civil espanyola ; Operacions militars ; Batalla de l'Ebre ; República espanyola II ; Exèrcit
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Ebre, riu
Cronologia:1938
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 4
anar a la pàgina            

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3