português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
ROVIRA LLOBERA, TERESA []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 2   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 2
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Art de viure Cases per artistes a Cadaqués. L'art concret com a generador d'arquitectura. Peter Harnden i Lanfranco Bombelli [Fitxer informàtic] / Marc Arnal Huguet ; [dirigida per: Robert Terradas Muntañola, Teresa Rovira]
Arnal Huguet, Marc


2016
Dirigida per: Terradas Muntañola, Robert; Rovira, Teresa. Universitat Ramon Llull, Enginyeria i Arquitectura La Salle, Barcelona, 2016
1 recurs electrònic (393 p.)

La present tesi analitza les obres construïdes o projectades per els arquitectes Peter Harnden i Lanfranco Bombelli a Cadaqués entre els anys 1959 i 1971 per a clients artistes o relacionats amb el mon de l'art: el galerista George Staempfli, els escultors Mary Callery i Xavier Corberó i l'editor Jean Claude Fasquelle. Durant els anys 60 i principis dels 70, quan Espanya estava immersa en plena dictadura, Cadaqués era un centre cultural internacional de primer ordre on hi passaven els estius artistes de la categoria de Dalí, Duchamp, Man Ray, Hamilton, Roth, Casamada, Tharrats entre d'altres. Desprès de la mort de Peter Harnden al 1971, Bombelli continuà construint a Cadaqués cada vegada amb més intensitat. L'obertura de la galeria Cadaqués propicià que la relació entre l'arquitecte i el mont de l'art es potenciés. Un dels primers projectes que l'italià desenvolupà en solitari va ser la reforma d'una antiga fàbrica de salaó de peix que reconvertí en cases i tallers per a artistes i galeries d'art. S'estudia com va ser la relació entre aquests singulars clients i Harnden i Bombelli, tots ells units per la passió per l'arquitectura, per Cadaqués i per l'art. S'estudia com en el marc de la població empordanesa l'art i l'arquitectura interactuen per fondre's i obtenir així uns edificis d'una potent abstracció i d'una garant puresa i modernitat, expulsant tot allò inútil, innecessari i superflu -al igual que ho fa l'arquitectura popular- i com els espais resultants d'aquesta arquitectura influeixen en les vides dels seus singulars habitats i en les seves obre, sobre tot quan es produeixen en aquestes excepcionals arquitectures. L'art, i sobre tot el del segle XX, ajudà a l'arquitectura a desprendre's tot allò inútil i innecessari que pot ser més fruit de representativitat o prejudicis que d'un disseny ideat per al gaudi de la vida. L'art, en tant que ens allibera i ens ajuda a entendre la vida d'una altra manera, ens hauria de portar a una concepció molt més lliure d'aquesta. Podrem parlar llavors de l'art de viure.


Matèries: Tesis doctorals ; Arquitectura ; Arquitectes ; Habitatge ; Cases
Matèries: Harnden, Peter (1913-1971) ; Bombelli, Lanfranco
Àmbit:Cadaqués
Cronologia:1959 - 1971
Autors add.:Terradas Muntañola, Robert (Dir.) ; Rovira Llobera, Teresa (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/392131
Localització: Universitat Ramon Llull; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 2
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Arquitectura, vehicle de modernitat : el seu arrelament en un indret de ponent [Fitxer informàtic] / Mercè Bosch Roma; Directora: Dra. Anna Martínez Duran; Codirectora: Dra. Teresa Rovira Llobera
Bosch i Roma, Mercè


Barcelona : Universitat Ramon Llull, 2017
Dirigida per: Martínez Duran, Anna; Rovira Llobera, Teresa. Universitat Ramon Llull. Escola Tècnica i Superior d'Arquitectura La Salle, 2017
1 recurs en línia (261 p.)

A finals dels anys 50 i primers 60, un indret aïllat de les terres de ponent -Balaguer- va acollir una aquitectura que va respondre al lloc amb la creació d'uns edficis de gran qualitat i dignitat que, amb mitjans locals, van connectar la ciutat amb la modernitat. L'arquitectura es va presentar com un vehicle capaç de fer arribar les noves tendències culturals, d'accelerar el desenvolupament del procés constructiu, de motivar la il·lusió als diferents estaments de la societat i de fer agradable la vida dels habitants. A la percepció inicial de l'autora sobre el fet diferencial d'aquests edificis, la va seguir un primer estudi propi de les obres, que confirmava la contraposició atractiva entre un indret aïllat i una arquitectura que hi arriba. Però ,a la vegada, desvelava uns nous valors de les obres que es lligaven d'una manera indissoluble al lloc i a les seves persones, motiu que va fer despertar la intuïció que darrera hi havia una història susceptible de ser atesa. D'aquesta manera es va iniciar una investigació inductiva, des de la particularitat d'uns edificis, d'un lloc i de les seves persones; desgranant un àmbit petit, acotat i sense notorietat; amb la llibertat que atorga la tabula rassa, i amb l'emoció de no saber on s'arribaria i de plantejar una qüestió clara de partida: què va propiciar l'arrelament d'una arquitectura que va arribar en aquest indret de ponent.


Matèries: Tesis doctorals ; Arquitectura ; Habitatge ; Desenvolupament urbà ; Urbanisme ; Arquitectes ; Edificis
Àmbit:Balaguer
Cronologia:[1955 - 1965]
Autors add.:Martínez Duran, Anna (Dir.) ; Rovira Llobera, Teresa (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/450518
Localització: Universitat Ramon Llull


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3