La Implantació militar romana a Catalunya : caracterització d'espais militars al NE de la Citerior en època tardorepublicana (ss. II - I ane) [Fitxer informàtic]
/ Carles Padrós Gómez ; [dirigida per Joaquín Ruiz de Arbulo Bayona, Jordi Principal Ponce]
Padrós Gómez, Carles[Tarragona] : [Universitat Rovira i Virgili], 2016
Dirigida per: Ruiz de Arbulo Bayona, Joaquin de; Principal Ponce, Jordi. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2016
1 recurs electrònic (550 p.)
Aquesta tesi planteja la definició dels espais militars romanorepublicans i la seva caracterització arqueològica, com a element clau i estructurador de la implantació romana en el territori i l'evolució d'aquesta dinàmica en el nord-est de la Citerior, des dels moments posteriors a la Segona Guerra Púnica i fins a l'època d'August. Així a partir de la realitat arqueològica de què es disposa a dia d'avui al nord-est, amb 62 jaciments estudiats, s'ha definit una jerarquització funcional que comporta en primer lloc una divisió entre espais pròpiament militars i espais logístics. En el primer apartat hi trobaríem els campaments, els castella i les torres, en el segon els vici militars i/o les officinae armorum, els espais d'administració, gestió o residències oficials i finalment els espais d'emmagatzematge, és a dir, camps de sitges i dolia. Els resultats obtinguts apunten a un predomini de castella com espais que aprofiten antics oppida del territori i amb una cronologia que se centra a grans trets entre el 150 i el 50 ane, amb perduracions mitjanes de no més de 50 a 100 anys. Aquestes dades convergeixen en la fase d'estrès bèl·lic 125-70 ane i 50-25 ane. Entre el 125-70 ane es consolida una estructura militar complexa, una xarxa real de castella a l'interior i una altra a la costa, tancant l'accés peninsular, conjuntament amb el control sobre els passos de l'Ebre. La complexitat i regularitat dels jaciments mostraria una realitat preconcebuda, dins un moment o moments d'estrès bèl·lic concrets, com el moment d'estrès bèl·lic de la fase (82-72 ane). Durant la Guerra de Sertori es podria confirmar la presència de diverses línies defensives, implementades pel general per frenar les tropes provinents del nord durant el 82 ane.
