português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
MARTI FRAGA, EDUARD []
Referències trobades:
19   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 19   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Oráculos de la nación catalana. El poder y la representatividad política de las instituciones catalanas en el paso del siglo XVII al XVIII / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Hispania. Madrid. Vol. 83, núm. 275 (2023) , 19 p. (Sección monográfica
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.


Matèries: Institucions polítiques ; Poder polític ; Identitat nacional ; Edat moderna ; Corts Generals de la corona ; Consell de Cent ; Diputació del General de Catalunya ; Guerra de Successió
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1650 - 1714]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9412258
https://doi.org/10.3989/hispania.2023.060
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Brazo militar de Cataluña durante el primer gobierno de Felipe V (1700-1705) / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 15 (2014) , p. 73-107
Notes a peu de pàgina. Bibiliografia.

Al desembre de 1703 el Braç Militar es negava a obeir l'ordre de modificació del testament de Carles II. Argumentava per a això l'Estament Militar "Només era una junta establerta de noblesa en Corts, sense tenir comunicat tal poder". Crida l'atenció el concepte tan simple que el Braç té de si mateix, més si es tenen en compte que uns anys més tard, el Comte de Robres considerava que "cap més que aquest cos és comprès en l'extirpació de les lleis pàtries, decretades pel senyor Felip V". Com és possible aquestes impressions tan oposades? L'objectiu d'aquest article és analitzar l'actuació del Braç Militar de Catalunya durant els anys de la Guerra de Successió i posar de manifest el paper decisiu que va tenir aquesta institució en la defensa del marc constitucional català.


Matèries: Cort General de Catalunya ; Braç militar ; Felip V d'Espanya ; Guerra de Successió
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1700 - 1705
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5104413
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Braç Militar de Catalunya (1602-1714) / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


València : Publicacions de la Universitat de València, [2016]
232 p. : il. ; 25 cm (Història, 176) 
XXXè Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics (edició extraordinària 2014). Bibliografia.
ISBN 9788491340119

Al 1715 José Patiño informava a Felip V que el Braç Militar de Catalunya "se había hecho formidable y se entrometía en todas las materias de estado, publicándose celadores de la observancia de sus fueros". Aquest llibre pretén explicar com funcionava el Braç Militar i entendre de quina manera el seu desenvolupament històric en va fer una institució clau per entendre la Guerra de Successió a Catalunya. Preguntar-se pel Braç Militar suposa endinsar-se en els trets específics de la noblesa catalana al segle XVII, una noblesa que en aquell moment pateix una crisi dïidentitat a nivell europeu. En aquest context: quin paper van tenir els membres de lïestament militar? Qui controlava la institució i quina va ser la reacció de la noblesa catalana davant la crisi generalitzada de l'estament? La resposta a aquesta i altres preguntes les podreu trobar dins les planes dïaquesta obra. (Editorial).


Matèries: Edat moderna ; Guerra de Successió ; Exèrcit ; Noblesa ; Institucions polítiques ; Braç militar ; Cort General de Catalunya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1602 - 1714
Autors add.:Universitat de València
Accés: http://catalan.digitaliapublishing.com/a/49595/ [Accés restringit als usuaris de la UB]
Localització: Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cataluña y la movilización de recursos militares para la expedición a Sicilia, 1718 / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid. Vol. 44, núm. 1 (2019) , p. 129-158
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Un tema recurrent de la historiografia catalana és el debat sobre els efectes que va tenir la política militar de Felip V sobre l'economia de Catalunya després de 1714. Aquesta qüestió no obstant això forma part d'un debat més ampli: valorar les maneres en què la Corona va aconseguir mobilitzar els seus recursos militars, qui es va beneficiar d'això i que efectes tenia sobre el territori. En el fons es tracta d'analitzar les formes en què es va configurar l'Estat borbònic. A partir de l'anàlisi de la mobilització de recursos militars per a l'expedició de conquesta de Sicília en 1718, el present article pretén donar resposta a algunes d'aquestes preguntes.


Matèries: Felip V d'Espanya ; Exèrcit ; Economia ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Operacions militars ; Nova Planta ; Historiografia
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Sicília - Itàlia
Cronologia:1718
Accés: https://doi.org/10.5209/CHMO.63918
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Quan la unió fa la força. El Braç Militar, el Consell de Cent i la defensa de Barcelona, 1684-1714 / Eduard Martí
Martí Fraga, Eduard


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 23 (2016) , p. 197-224 : il. (Ponències
Número monogràfic: Ciutat, monarquia i formacions estatals, segles XIII-XVIII. Notes a peu de pàgina.


Matèries: Consell de Cent ; Diputació del General de Catalunya ; Braç militar ; Guerra de Successió ; Operacions militars ; Defensa ; Setges
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1684 - 1714
Autors add.:Congrès d'Història de Barcelona (14è : 2015 : Barcelona )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/319562
http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/sites/default/files/pdfs_interns/Eduard Martí Fraga.pdf [Resum]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UB: Filosofia, Geografia i Història; Arxiu Històric de Sabadell; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'assentament institucional del Braç Militar i les conferències dels comuns / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 68 (2014) , p. 81-106
Número monogràfic: Homenatge a Núria Sales. Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.


Matèries: Institucions polítiques ; Guerra de Successió ; Vida política ; Poder polític ; Braç militar ; Diputació del General de Catalunya ; Consell de Cent ; Edat moderna
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1690 - 1714]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/330661
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Generalitat de Catalunya en el seu zenit / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 62 (2011) , p. 181-191
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.
Ressenya de:
- Pérez Latre, Miquel. Entre el rei i la terra. Poder polític a Catalunya al segle XVI / Miquel Pérez Latre. Vic : Eumo Editorial - Universitat de Vic, 2004
- Pérez Latre, Miquel. La Generalitat de Catalunya en temps de Felip II. Política, administració i territori / Miquel Pérez Latre. Catarroja - Barcelona : Afers, 2005


Matèries: Ressenyes ; Generalitat de Catalunya ; Monarquia ; Poder polític ; Administració reial ; Felip II de Castella i I d'Aragó
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1501 - 1600]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/326122
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La classe dirigent de Barcelona i la Conferència dels Tres Comuns. Una relectura del poder del Consell de Cent en el tombant del segle XVIII / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 20 (2014) , p. 264-265 (Comunicacions. Resums, II) 
Número monogràfic: Recurs al passat i modalitats historiogràfiques a Barcelona. Conté resum de la comunicació.


Matèries: Consell de Cent ; Poder polític ; Oligarquia ; Institucions polítiques ; Elits locals ; Guerra de Successió
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1698 - 1714
Autors add.:Congrès d'Història de Barcelona (12è : 2011 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/277948/394397
http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/Comun03_Marti.pdf [Comunicació]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UB: Filosofia, Geografia i Història; Arxiu Històric de Sabadell; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Conflictivitat institucional : La Conferència dels Comuns de novembre de 1700 / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 23-2 (2003) , p. 209-231 (Conflictes, revoltes i revolucions
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Edat moderna ; Carles II de Castella i d'Aragó ; Institucions polítiques ; Diputació del General de Catalunya ; Consell de Cent ; Braç militar ; Poder polític ; Vida política ; Historiografia ; Crònica
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1700
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (5è : 2003 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101620/167463
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 19
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Cort General del 1705 - 1706 / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: 146666 La Guerra de Successió dia a dia : 1705 - 1707 : Catalunya contra Felip V. Barcelona : Sàpiens, 2013. p. 38-61 : il. col.



Matèries: Guerra de Successió ; Operacions militars ; Carles III de Catalunya-Aragó ; Institucions polítiques ; Cort General de Catalunya ; Legislació ; Política econòmica ; Allotjaments ; Política
Àmbit:Catalunya ; Barcelona
Cronologia:1705 - 1706
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Pompeu Fabra; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 19
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Guerra de Successió dia a dia : 1705 - 1707 : Catalunya contra Felip V / [director del projecte: Oriol Soler ; direcció científica : Agustí Alcoberro ; Joaquim E. López Camps, Eduard Martí Fraga, Mercè Colomer Bartrolí, [et al.] ; pròleg de Jordi Creus]



Barcelona : Sàpiens, 2013
175 p. : il. col., map. ; 24 cm
Índex.
ISBN 9788415642565

Conté:
- 146667  López Camps. Joaquim E. L'Alçament maulet.
- 146668  Martí Fraga. Eduard. La Cort General del 1705 - 1706.
- 146669  Colomer Bartrolí. Mercè. El Setge de Barcelona del 1706.
- 146670  Alcoberro i Pericay. Agustí. La Guerra internacional.
- 146671  Junqueras i Vies. Oriol. La Guerra peninsular.
- 146672  Pérez Aparicio. Carme. L'Ocupació borbònica del País Valencià.
- 146673  Buyreu Juan. Jordi. L'Ocupació borbònica de Lleida i Tortosa.
- 146674  Gifre i Ribas. Pere. L'Ocupació borbònica de Girona.



Matèries: Guerra de Successió ; Operacions militars ; Exèrcit ; Cort General de Catalunya ; Setges ; Relacions internacionals ; Política internacional ; Felip V d'Espanya ; Carles III de Catalunya-Aragó ; Austriacistes
Àmbit:Catalunya ; Barcelona ; Europa
Cronologia:1705 - 1707
Autors add.:Soler, Oriol (Dir.) ; Alcoberro i Pericay, Agustí (Dir.) ; López Camps, Joaquim E. ; Martí Fraga, Eduard ; Colomer Bartrolí, Mercè ; Creus, Jordi (Pr.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Pompeu Fabra; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un "golpe de estado concejil"? : El govern de la ciutat de Barcelona durant el setge de 1713 - 1714 / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 18 (2012) , p. 344-345 (La Ciutat en Xarxa. Comunicacions. Resums, II) 
Número monogràfic: Presència i lligams territorials de Barcelona. Vint segles de vida urbana. Conté resum de la comunicació.


Matèries: Guerra de Successió ; Setges ; Onze de setembre 1714 ; Ajuntament ; Consell de Cent ; Diputació del General de Catalunya
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1713 - 1714
Autors add.:Congrès d'Història de Barcelona (11 : 2009 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/261843/359834
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UB: Filosofia, Geografia i Història; Arxiu Històric de Sabadell; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Conferència dels Comuns i el Braç Militar: dues institucions decisives en el tombant del s. XVII [Fitxer informàtic] / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


Barcelona : Universitat Pompeu Fabra, DL 2008
Dirigida per: Albareda i Salvadó, Joaquim. Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives, 2008
1 recurs electrònic
Bibliografia.

Durant el període que va des de la mort de Carles II (1700) fins a la fi de la Guerra de Successió (1714), els tres comuns (Consell de Cent, Diputació del Catalunya i Braç Militar), assoliren un paper fonamental en la defensa de les Constitucions davant les transgressions dels monarques. La seva actuació, però, va estar dirigida per una institució de recent creació: la Conferència dels Comuns. La present tesi doctoral estudia aquesta institució, que va esdevenir decisiva en el tombant del segle XVII i ajuda a entendre per què els catalans es decantaren a favor de Carles III, l'arxiduc, durant el conflicte successori. Però la Conferència dels Tres Comuns va ser rellevant també per la seva significació dins el context de les institucions representatives: va afavorir l'actuació mancomunada dels comuns a la vegada que va facilitar l'accés dels nous sectors mercantils en la presa de decisions polítiques.


Matèries: Institucions polítiques ; Tesis doctorals ; Guerra de Successió ; Vida política ; Carles II de Castella i d'Aragó ; Felip V d'Espanya ; Poder polític ; Oligarquia ; Elits locals ; Braç militar ; Noblesa ; Diputació del General de Catalunya ; Consell de Cent ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1690 - 1714]
Accés: http://www.tesisenxarxa.net/TDX-1219108-162543/
Localització: Universitat Pompeu Fabra; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El braç militar de Catalunya. Una institució decisiva en el tombant del segle XVII / Eduard Marí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 28-1 (2008) , p. 233-248
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Edat moderna ; Braç militar ; Dades estadístiques
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1700 - 1715
Autors add.:Congrés d`Història Moderna de Catalunya (6è : 2008 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/243566/326318
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Conferència dels Comuns i el Braç Militar: dues institucions decisives en el tombant del s. XVII / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


Dirigida per: Albareda i Salvadó, Joaquim. Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives, 2008
2 vol. ; 30 cm
Mecanografiat (Xerocòpia). Bibliografia.

Durant el període que va des de la mort de Carles II (1700) fins a la fi de la Guerra de Successió (1714), els tres comuns (Consell de Cent, Diputació del Catalunya i Braç Militar), assoliren un paper fonamental en la defensa de les Constitucions davant les transgressions dels monarques. La seva actuació, però, va estar dirigida per una institució de recent creació: la Conferència dels Comuns. La present tesi doctoral estudia aquesta institució, que va esdevenir decisiva en el tombant del segle XVII i ajuda a entendre per què els catalans es decantaren a favor de Carles III, l'arxiduc, durant el conflicte successori. Però la Conferència dels Tres Comuns va ser rellevant també per la seva significació dins el context de les institucions representatives: va afavorir l'actuació mancomunada dels comuns a la vegada que va facilitar l'accés dels nous sectors mercantils en la presa de decisions polítiques.


Matèries: Institucions polítiques ; Tesis doctorals ; Guerra de Successió ; Vida política ; Carles II de Castella i d'Aragó ; Felip V d'Espanya ; Poder polític ; Oligarquia ; Elits locals ; Braç militar ; Noblesa ; Diputació del General de Catalunya ; Consell de Cent ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1690 - 1714]
Accés: http://www.tesisenxarxa.net/TDX-1219108-162543/
Localització: Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 19
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Classe dirigent catalana: els membres de la Conferència del Tres Comuns i del Braç Militar (1697-1714) / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera ; Pagès, 2009
582 p. : il. gràf. ; 24 cm (Estudis, 51) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788497797610

Durant el període que va des de la mort de Carles II (1700) fins a la fi de la Guerra de Successió (1714), els tres comuns (Consell de Cent, Diputació del Catalunya i Braç Militar), assoliren un paper fonamental en la defensa de les Constitucions davant les transgressions dels monarques. La seva actuació, però, va estar dirigida per una institució de recent creació: la Conferència dels Comuns. El present estudi tracta d'aquesta institució, que va esdevenir decisiva en el tombant del segle XVII i ajuda a entendre per què els catalans es decantaren a favor de Carles III, l'arxiduc, durant el conflicte successori. Però la Conferència dels Tres Comuns va ser rellevant tambè per la seva significació dins el context de les institucions representatives: va afavorir l'actuació mancomunada dels comuns a la vegada que va facilitar l'accés dels nous sectors mercantils en la presa de decisions polítiques.


Matèries: Institucions polítiques ; Guerra de Successió ; Vida política ; Carles II de Castella i d'Aragó ; Felip V d'Espanya ; Poder polític ; Oligarquia ; Elits locals ; Braç militar ; Noblesa ; Diputació del General de Catalunya ; Consell de Cent ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1697 - 1714]
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: http://www.fundacionoguera.com/libros/51 CLASSE DIRIGENT Cat.pdf
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Pompeu Fabra; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 19
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Conferencia dels Tres Comuns (1697-1714): una institució decisiva en la política catalana / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


Lleida : Pagès, 2008
488 p. ; 21 cm (Beca Ernest Lluch, 3) 
III Beca de Recerca Ernest Lluch. Inclou cronologia.
ISBN 978-84-9779-714-6

L'any 1690, parlant de les conferències que tenien els comuns (Consell de Cent, Diputació de Catalunya i Braç Militar) el virrei duc de Villahermosa deia: "No cave en la explicaçión los daños que estas conferençias causan en la paz y público sosiego de la privinçia, y en el servicio de vuestra Majestad". Anys més tard, en 1706, el marquès de Gironella es refería a la Conferència com a una "Junta perniciosa i maliciosa (...) triplealianza (...) oracle de tota la nació catalana".Per què aquestes conferències de comuns eren objecte de crítiques tan dures per part de les autoritats reals? La veritat és que, com Núria Sales recordava, aquestes reunions de representants de les institucions catalanes "ens havien passat per alt, fins ara, als que hem estudiat aquelles guerres i aquell període". El present llibre pretén explicar el paper decisiu que va jugar la Conferència dels Tres Comuns durant el difícil context de la guerra de Successió. El seu posicionament en la defensa de les Constitucions de Catalunya fou el millor antídot contra les maníes absolutistes de Felip V i Carles III, l' Arxiduc. L'èxit que van tenir s'explica, no obstant, per la flexibilitat i adaptabilitat del seu funcionament intern a les circumstàncies canviants i per la presència en el seu si d'un grup dirigent d'ampli abast social, que incloïa també a importants membres de l'elit mercantil.



Matèries: Cort general de Catalunya ; Consell de cent ; Diputació del general de Catalunya ; Braç militar ; Poder polític ; Institucions polítiques ; Guerra de Successió ; Absolutisme ; Dret català ; Vida política ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1697 - 1714]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 19
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Conferencia de los Tres Comunes (1697 - 1714): una institución decisiva en la política catalana / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


Lleida : Editorial Milenio, 2008
502 p. ; 21 cm
Referències bibliogràfiques. Inclou cronologia.
ISBN 978-84-9743-281-8

L'any 1690, parlant de les conferències que tenien els comuns (Consell de Cent, Diputació de Catalunya i Braç Militar) el virrei duc de Villahermosa deia: "No cave en la explicaçión los daños que estas conferençias causan en la paz y público sosiego de la privinçia, y en el servicio de vuestra Majestad". Anys més tard, en 1706, el marquès de Gironella es refería a la Conferència com a una "Junta perniciosa i maliciosa (...) triplealianza (...) oracle de tota la nació catalana".Per què aquestes conferències de comuns eren objecte de crítiques tan dures per part de les autoritats reals? La veritat és que, com Núria Sales recordava, aquestes reunions de representants de les institucions catalanes "ens havien passat per alt, fins ara, als que hem estudiat aquelles guerres i aquell període". El present llibre pretén explicar el paper decisiu que va jugar la Conferència dels Tres Comuns durant el difícil context de la guerra de Successió. El seu posicionament en la defensa de les Constitucions de Catalunya fou el millor antídot contra les maníes absolutistes de Felip V i Carles III, l' Arxiduc. L'èxit que van tenir s'explica, no obstant, per la flexibilitat i adaptabilitat del seu funcionament intern a les circumstàncies canviants i per la presència en el seu si d'un grup dirigent d'ampli abast social, que incloïa també a importants membres de l'elit mercantil.



Matèries: Cort general de Catalunya ; Consell de cent ; Diputació del General de Catalunya ; Braç militar ; Poder polític ; Institucions polítiques ; Guerra de Successió ; Absolutisme ; Dret català ; Vida política ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1697 - 1714
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 19
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Institucions catalanes davant l'arribada de l'Arxiduc Carles. Octubre-desembre de 1705 / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: 121379 Antoni Saumell i Soler. Miscel·lània in memoriam. Barcelona : Universitat Pompeu Fabra : Institut d'Estudis Penedesencs : Agrinova : Rius & Rius, 2007. p. 357-372

Bibliografia.



Matèries: Guerra de Successió ; Consell de Cent ; Diputació del General de Catalunya ; Monarques ; Vida política ; Carles III d'Espanya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1705
Localització: UAB: Sibhil·la; Universitat Pompeu Fabra; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3