português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
MANE I MIRAVET, TERESA []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 3   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 3
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Breu introducció al pensament de Teresa Mañé / Joaquim Micó i Millan
Micó i Millan, Joaquim


En: 127343 Els Moviments socials al Penedès : actes del II Seminari d'Història del Penedès. [Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, 2001. p. 309-313
 (Comunicacions. Pensament social i món obrer a cavall dels segles XIX i XX) 



Matèries: Biografia ; Escriptores ; Periodistes ; Mestres ; Pensament polític ; Anarquisme ; Dona ; Moviment feminista
Matèries: Mañé i Miravet, Teresa (1865-1939)
Àmbit:Vilanova i la Geltrú
Cronologia:1865 - 1939
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Santiago Rusiñol (Sitges); Biblioteca Municipal de l'Arboç; B. Ventura Gassol (Calafell); B. Pere Anguera (Reus); Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 3
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Montseny Mañé : un laboratori de les idees / Dolors Marín i Silvestre, Salvador Palomar i Abadia / Dolors Marín i Silvestre, Salvador Palomar i Abadia
Marín i Silvestre, Dolors


Reus : Carrutxa, 2010
140 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788487580505

Joan Montseny (que signava Federico Urales) i Teresa Mañé (que signava Soledad Gustavo) són dues figures cabdals de l'anarquisme català i europeu dels darrers segles, tant per la seva vida completament dedicada a "la idea" com per la seva creació intel·lectual d'aproximació d'idees revoluonàries, tant anarquistes com esquerranes i lliurepensadores. Els dos són autors de la revista de referència de l'anarquisme ibèric i també de bona part de la intel·lectualitat del seu moment: "La Revista Blanca". Urales i Gustavo en van ser els autors, impressors, editors i escriptors, agombolant al seu recer tota una intel·lectualitat que veia en l'anarquisme un moviment innovador, alliberador i modern, quelcom molt allunyat de l'actualitat. El llibre parteix d'una recerca en primeres fonts, en bona part com a conseqüència de la manca de treballs previs però també per la relació tan estreta entre els protagonistes de l'obra i la ciutat de Reus. El llibre reivindica les dues figures però no és pamfletari, deixant clar, per exemple, el paper bàsic de la Teresa Mañé en la feina intel·lectual del seu home. Fins ara, les poques obres que tractaven la seva tasca atribuïen a l'Urales la potència intel·lectual mentre la Mañé li feia d'assistent. D'intel·lectuals els dos anaven de bracet, tot i que la Teresa no participava de la bohèmia del Joan, però alhora ella s'ocupava de la faceta més prosaica i imprescindible: el manteniment econòmic, bàsic per desenvolupar l'altra. "Un laboratori de les idees" és també un camí obert per transitar i investigar, perquè els dos autors ens llencen contínuament preguntes directes o indirectes.



Matèries: Famílies ; Anarquisme ; Pensament polític ; Intel·lectuals ; Revistes
Matèries: Montseny Mañé, família ; Montseny i Carret, Joan (1864-1942) ; Urales, Federico ; Mañé i Miravet, Teresa (1865-1939)
Matèries:Revista Blanca, la
Àmbit:Reus ; Catalunya
Cronologia:[1864 - 1942]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 3
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Vilanovines: de l'arxiu a l'evocació / Mercè Foradada i Morillo
Foradada i Morillo, Mercè


Valls : Cossetània, 2010
184 p. ; 24 cm (El Tinter, 103) 
ISBN 978-84-9791-589-2

L'obra pretén visualitzar quatre dones del s. XIX, dotar-les de perfil i posar en el lloc que correspon les seves trajectòries gens anodines. Qui eren Magdalena Miró, Elisea Ynglada, Isabel Ventosa i Teresa Mañé? "Va ser la mare de.", "Es va casar amb.", "Té un carrer a." serien, probablement, les respostes més informades.I és que, històricament i continuada, la dona ha estat relegada a la categoria de "consort", ha restat transparent en el relat de l'evolució i progrés de la societat. Aquest recull voldria aportar un petit gra de sorra a la tasca imprescindible de rescatar-la d'aquest absurd i injust oblit.



Matèries: Dona ; Vida quotidiana ; Història de la Dona
Matèries: Miró, Magdalena ; Ynglada, Elisea ; Ventosa, Isabel ; Mañé i Miravet, Teresa (1865-1939)
Àmbit:Vilanova i la Geltrú
Cronologia:[1801 - 1900]


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3