português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
JUNTES DE REFORMES SOCIALS []
Referències trobades:
22   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        


1 / 22
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Socors mutus, les mutualitats obreres sense ànim de lucre : Hermandad del Patrocinio de San José



Sentmenat : Grup d'Amics del Museu, 2018
[60] p. : il. ; 24 cm
Monogràfic de la revista: Serra-Llosa, (núm. 16, 2018). Bibliografia.
ISSN 2565-2095



Matèries: Mutualitats ; Associacions obreres ; Industrialització ; Obrers industrials ; Condicions de treball ; Política social ; Legislació ; Juntes de Reformes Socials ; Infància ; Problema social ; Pensions de jubilació
Matèries:Hermandad del Patrocinio de San José de Sentmenat
Àmbit:Sentmenat
Cronologia:[1800 - 1930]
Autors add.:Grup d'Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat
Localització: Arxiu Nacional de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 22
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Comissió i el Jurat del Ram de Cintes de Manresa (1900-1911) i les Juntes de Reformes Socials / per Rafael Luque Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 65 (2012) , p. 129-176 : fràf.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.



Matèries: Juntes de Reformes Socials ; Indústria tèxtil ; Treball ; Obrers industrails ; Moviment obrer ; Condicions de treball ; Política social ; Conflictivitat laboral ; Restauració
Àmbit:Manresa
Cronologia:1900 - 1911
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Estat, patrons i obrers davant la modernització de les relacions laborals : la Junta de Reformes Socials de Mataró (1900-1923) / Rafael Luque i Fernández
Luque i Fernández, Rafael


Mataró : Fundació Iluro, 2013
396 p. : il. ; 21 cm (Premi Iluro, 77) 
Accèssit del Premi Iluro 2012. Bibliografia.
ISBN 9788493799236

Creades per la Llei de 13 de març de 1900 sobre les condicions de treball de les dones i dels nens, les Juntes de Reformes Socials tenen la virtut d'haver contribuït a un procés d'articulació organitzativa de patrons i obrers força més estable que l'existent fins llavors en el món del treball. Van ser els primers organismes paritaris entre obrers i patrons, amb intervenció de l'Estat, per tal de negociar la conflictivitat laboral, la legislació sociolaboral i l'aplicació d'aquesta.


Matèries: Juntes de Reformes Socials ; Treball ; Treball de la dona ; Treball infantil ; Legislació ; Obrers industrials ; Associacions obreres ; Política laboral ; Conflictivitat laboral ; Política social ; Restauració
Àmbit:Mataró
Cronologia:1900 - 1923
Autors add.:Fundació Iluro
Accés: http://www.premiluro.cat/portfolio-item/77-estat-patrons-i-obrers-davant-la-modernitzacio-de-les-relacions-laborals-la-junta-de-reformes-socials-de-mataro-1900-1923-accessit-premi-iluro-2012/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; B. Ferrer i Guàrdia (Alella); B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Biblioteca Antònia Torrent i Martori (Arenys de Munt); B. Ilturo (Cabrera de Mar); B. de Cabrils; B. Can Salvador de la Plaça (Callella); B. La Cooperativa (Malgrat de Mar); B. Pompeu Fabra (Mataró); B. Tirant Lo Blanc (Montgat); Biblioteca Jaume Perich i Escala (Premià de Dalt); Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras (Premià de Mar); B. de Sant Andreu de Llavaneres; B. La Muntala (Sant Vicenç de Montalt); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Juntes de reformes socials i l'intervencionisme estatal en el món del treball a Catalunya, 1900-1923 [Fitxer informàtic] / Rafael Luque i Fernández ; director: Pere Gabriel Sirvent
Luque i Fernández, Rafael


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2011
Dirigida per: Gabriel Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2011
1 fitxer informàtic
Bibliografia.
ISBN 9788469400000

Les Juntes de Reformes Socials neixen amb la llei de 13 de març de 1900 sobre condicions de treball de dones i nens. Estaven integrades per sis patrons i sis obrers, dos vocals nats -el rector i el metge- i presidides per l'Alcalde. Les seves atribucions eren "inspeccionar todo centro de trabajo; cuidar de que tengan condiciones de salubridad é higiene; formar las estadísticas del trabajo; procurar el establecimiento de Jurados mixtos de patronos y de obreros; entender en las reclamaciones que . [+]unos y otros sometieren á su deliberación, y velar por el cumplimiento de esta ley". Cercaven esdevenir un dels principals elements de consens entre el capital i el treball, amb l' objectiu de desactivar la conflictivitat laboral. Tingueren àmplies competències i foren imprescindibles en l'aplicació de la incipient legislació laboral, actuant com a terminals de l'Institut de Reformes Socials. Al seu si participaren, de forma generalitzada, les organitzacions patronals i obreres més significatives de les localitats, les quals enviaren els seus principals representants, mostra de l'interès d'ambdues classes de no deixar els afers laborals en mans d'actors de tercera fila. Foren els organismes pioners de l'arrencada d'un marc de relacions laborals no reeixit que, per sobre de totes les dificultats amb què toparen, sobresurt la incapacitat, la ineptitud, la falta real de voluntat política d'un Estat massa presoner de les seves pròpies pors envers un moviment obrer emergent, al qual veien més com un perill imminent, que amenaçava amb imposar la revolució social, que no pas com un actor social amb drets propis i inalienables. Quan l'Estat intenta posar en marxa un sistema de relacions laborals que incorpori obrers i patrons a un projecte reformista, que porti socialment a un nou marc de relacions laborals en el món del treball, ho fa mogut més per la por a la revolució social que per convicció real. De resultes d'això, la introducció de les reformes socials es caracteritzaren per la seva tebiesa, per la demora, pel caràcter defensiu i per la seva incapacitat a l'hora de fer-les complir. Això deixava lliure el camí a que fossin els patrons i els obrers, els únics protagonistes en la resolució dels conflictes laborals. A inicis de segle XX, obrers i patrons estaven fortament organitzats per a la defensa dels seus interessos. La irrupció de les Juntes de Reformes els atià encara més en aquesta direcció, ja que ambdues classes perseguien el control del món laboral. N'hi hagueren, entre elles, períodes de calma i consens; altres més tensos i altres d'oberta confrontació. Les actituds de bel·ligerància foren en ascens, sobretot després de 1916, amb l'encariment de les subsistències per l'acaparament, producte de la Primera Guerra Mundial. En aquest context, un sistema legal de relacions laborals desdibuixat, poc perfilat, poc coherent, poc consensuat, que deixava que fossin les victòries obreres o patronals les que dictessin les lleis laborals abunda en la cultura d'imposar al contrari la voluntat pròpia. Des de 1916 fins 1923, l'Estat es continuà caracteritzant per l'elaboració de tot un seguit de lleis fetes a corre-cuita i a la defensiva, deixant el camí obert a l'enfrontament, a la confrontació com a via de solució de la conflictivitat laboral. En aquest sentit, amb la seva incapacitat d'absorbir les demandes, amb la seva ineptitud a l'hora d'establir aquell sistema de relacions laborals, i amb la seva falta real de voluntat política s'enduu una bona part de la responsabilitat històrica de l'etapa de violència social entre obrers i patrons coneguda com a pistolerisme, la qual abocà en la Dictadura de Primo de Rivera justificada, paradoxalment, com a necessària per acabar amb la violència social.


Matèries: Tesis doctorals ; Juntes de Reformes Socials ; Treball ; Obrers industrials ; Moviment obrer ; Associacions obreres ; Associacions patronals ; Política laboral ; Conflictivitat laboral ; Govern central ; Política social ; Restauració
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1900 - 1923
Autors add.:Gabriel i Sirvent, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/51424
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Juntes de reformes socials i l'intervencionisme estatal en el món del treball a Catalunya, 1900-1923 / Rafael Luque i Fernández ; director: Pere Gabriel Sirvent
Luque i Fernández, Rafael


Dirigida per: Gabriel Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2011
596 p. : il. ; 30 cm
Bibliografia.

Les Juntes de Reformes Socials neixen amb la llei de 13 de març de 1900 sobre condicions de treball de dones i nens. Estaven integrades per sis patrons i sis obrers, dos vocals nats -el rector i el metge- i presidides per l'Alcalde. Les seves atribucions eren "inspeccionar todo centro de trabajo; cuidar de que tengan condiciones de salubridad é higiene; formar las estadísticas del trabajo; procurar el establecimiento de Jurados mixtos de patronos y de obreros; entender en las reclamaciones que . [+]unos y otros sometieren á su deliberación, y velar por el cumplimiento de esta ley". Cercaven esdevenir un dels principals elements de consens entre el capital i el treball, amb l' objectiu de desactivar la conflictivitat laboral. Tingueren àmplies competències i foren imprescindibles en l'aplicació de la incipient legislació laboral, actuant com a terminals de l'Institut de Reformes Socials. Al seu si participaren, de forma generalitzada, les organitzacions patronals i obreres més significatives de les localitats, les quals enviaren els seus principals representants, mostra de l'interès d'ambdues classes de no deixar els afers laborals en mans d'actors de tercera fila. Foren els organismes pioners de l'arrencada d'un marc de relacions laborals no reeixit que, per sobre de totes les dificultats amb què toparen, sobresurt la incapacitat, la ineptitud, la falta real de voluntat política d'un Estat massa presoner de les seves pròpies pors envers un moviment obrer emergent, al qual veien més com un perill imminent, que amenaçava amb imposar la revolució social, que no pas com un actor social amb drets propis i inalienables. Quan l'Estat intenta posar en marxa un sistema de relacions laborals que incorpori obrers i patrons a un projecte reformista, que porti socialment a un nou marc de relacions laborals en el món del treball, ho fa mogut més per la por a la revolució social que per convicció real. De resultes d'això, la introducció de les reformes socials es caracteritzaren per la seva tebiesa, per la demora, pel caràcter defensiu i per la seva incapacitat a l'hora de fer-les complir. Això deixava lliure el camí a que fossin els patrons i els obrers, els únics protagonistes en la resolució dels conflictes laborals. A inicis de segle XX, obrers i patrons estaven fortament organitzats per a la defensa dels seus interessos. La irrupció de les Juntes de Reformes els atià encara més en aquesta direcció, ja que ambdues classes perseguien el control del món laboral. N'hi hagueren, entre elles, períodes de calma i consens; altres més tensos i altres d'oberta confrontació. Les actituds de bel·ligerància foren en ascens, sobretot després de 1916, amb l'encariment de les subsistències per l'acaparament, producte de la Primera Guerra Mundial. En aquest context, un sistema legal de relacions laborals desdibuixat, poc perfilat, poc coherent, poc consensuat, que deixava que fossin les victòries obreres o patronals les que dictessin les lleis laborals abunda en la cultura d'imposar al contrari la voluntat pròpia. Des de 1916 fins 1923, l'Estat es continuà caracteritzant per l'elaboració de tot un seguit de lleis fetes a corre-cuita i a la defensiva, deixant el camí obert a l'enfrontament, a la confrontació com a via de solució de la conflictivitat laboral. En aquest sentit, amb la seva incapacitat d'absorbir les demandes, amb la seva ineptitud a l'hora d'establir aquell sistema de relacions laborals, i amb la seva falta real de voluntat política s'enduu una bona part de la responsabilitat històrica de l'etapa de violència social entre obrers i patrons coneguda com a pistolerisme, la qual abocà en la Dictadura de Primo de Rivera justificada, paradoxalment, com a necessària per acabar amb la violència social.


Matèries: Tesis doctorals ; Juntes de Reformes Socials ; Treball ; Obrers industrials ; Moviment obrer ; Associacions obreres ; Associacions patronals ; Política laboral ; Conflictivitat laboral ; Govern central ; Política social ; Restauració
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1900 - 1923
Autors add.:Gabriel i Sirvent, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/51424
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 22
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Beneficiència a Catalunya a mitjan segle XIX: 1844-1868 / Josep Puy i Juanico ; director: Francesc Bonamusa i Gaspà
Puy i Juanico, Josep


Dirigida per: Bonamusa i Gaspà, Francesc. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2008
544 p. : il. ; 30 cm
Bibliografia.



Matèries: Beneficència ; Establiments benèfics ; Hospitals ; Assistència sanitària ; Institucions d'acció social ; Juntes de reformes socials ; Política social ; Isabel II d'Espanya ; Tesis doctorals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1844 - 1868
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 22
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Pobres, desvalguts i asilats: caritat i beneficència a la Catalunya del segle XIX / Josep Puy i Juanico
Puy i Juanico, Josep


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009
336 p. ; 22 cm (Textos i estudis de cultura catalana, 149) 
Bibliografia.
ISBN 978-84-9883-140-5

Aquest llibre, que complementa l'anterior "Pobres, orfes i dements" (2002), és el fruit de deu anys de recerca arreu del país a través de diferents i nombrosos arxius. Es tracta de fer conèixer un món, desconegut i oblidat, i d'interpretar els importants canvis que l'activitat benèfica i asilar experimentà durant el segle XIX. El discurs pietós i caritatiu d'altres èpoques donà pas a la gestió pública i controlada del món assistencial per mitjà d'una legislació àmplia i detallada. Es tracta d'estudiar les lleis i juntes de beneficència i la seva incidència en els principals espais asilars i hospitalaris de Catalunya. D'aquesta manera ens apropem a la colpidora realitat que ens ofereix la marginació i la pobresa d'aquell temps. L'ambició d'aquell projecte contrasta amb uns resultats on sovintegen tota mena de conflictes entre l'administració i les institucions. Els més humils i oblidats en patiren, una vegada més, totes les conseqüències.



Matèries: Pobresa ; Marginació social ; Condicions de vida ; Política social ; Legislació ; Problema social ; Beneficència ; Establiments benèfics ; Assistència social ; Hospitals ; Orfes ; Política de benestar social ; Institucions d'acció social ; Juntes de Reformes Socials
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1801 - 1900]
Localització: UAB: Humanitats; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Junta de Reformes Socials de Sabadell 1900-1923 (I) / Rafael Luque i Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: Arraona. Sabadell. III època, núm. 22 (hivern 1999), p. 11-32 (Estudis


Matèries: Política social ; Restauració ; Govern central ; Conflictivitat laboral ; Obrers industrials ; Juntes de Reformes Socials
Matèries:Instituto de Reformas Sociales. Junta Local de Sabadell
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1900 - 1923
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/203262/280599
Localització: Arxiu Històric de Sabadell; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Junta de Reformes Socials de Sabadell 1900 - 1923 (i III) / Rafael Luque i Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: Arraona. Sabadell. III època, núm. 24 (primavera 2001), p. 37-64 (Estudis

La darrera part de l'estudi repassa l'evolució de la Junta de Reformes Socials de Sabadell entre 1906 i 1923, aprofundint sobre els seus integrants. Es confirma l'interès per part de les organitzacions patronals (Unió Industrial de Sabadell) i obreres (Federació Obrera Sabadellenca) d'enviar els seus principals representants. S'analitza l'activitat de la Junta i el paper que va jugar en la conflictivitat sòcio-laboral local entre 1906 i 1923, tot aportant nous elements per a la comprensió de les relacions laborals, el moviment vaguístic i els mecanismes de consens que es feien servir en els primers anys del segle XX.


Matèries: Condicions de vida ; Condicions de treball ; Sindicats ; Conflictivitat social ; Obrers ; Vagues ; Relacions laborals ; Juntes de Reformes Socials
Matèries:Instituto de Reformas Sociales. Junta de Reformes Socials de Sabadell ; Unió Industrial de Sabadell ; Federació Obrera Sabadellenca
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1906 - 1923
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/203283/280628
Localització: Arxiu Històric de Sabadell; Museu d'Història de Sabadell; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Junta de Reformes Socials de Sabadell, 1900 - 1923 (II) / Rafael Luque i Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: Arraona. Sabadell. III època, núm. 23 (tardor 2000), p. 45-74 (Estudis

En aquest segon lliurament, l'autor se centra en el període de constitució de la Junta de Reformes de Sabadell (1900-1904), que ell mateix anomena l'"arrencada". Anys caracteritzats per un procés d'articulació organitzativa sindical -tant patronal com obrera-, relacionada amb el procés de formació de la Junta de Reformes. L'autor posa en escena les dues principals organitzacions locals de classe -la Unió Industrial de Sabadell i la Federació Obrera Sabadellenca-, així com les estratègies sindicals d'ambdues. S'endinsa en la participació en el procés de constitució de l'Institut de Reformes Socials, en l'estreta relació entre obrers i republicans locals, i introdueix una novetosa reflexió: que les Juntes de Reformes Socials foren elements d'estabilitat organitzativa, de cohesió i de legitimació per a les societats obreres i patronals que hi participaren.


Matèries: Sindicats ; Moviment obrer ; Condicions de vida ; Obrers ; Condicions de treball ; Conflictivitat social ; Juntes de Reformes Socials
Matèries:Instituto de Reformas Sociales. Junta de Reformes Socials de Sabadell ; Unió Industrial de Sabadell ; Federació Obrera Sabadellenca
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1900 - 1923
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/203273/280610
Localització: Arxiu Històric de Sabadell; Museu d'Història de Sabadell; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 22
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Amunt! Amunt!: vida i benestar social a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX / Agustí Colomines Companys
Colomines i Companys, Agustí


En: Afers : fulls de recerca i pensament. Catarroja, núm. 8 (1988-1989) , p. 505-526
Bibliografia. Notes.



Matèries: Vida quotidiana ; Desenvolupament urbà ; Condicions de vida ; Condicions de treball ; Classes populars ; Obrers ; Jornada laboral ; Nivell d'instrucció ; Escolarització ; Família ; Societat urbana ; Discriminació social ; Conflictivitat social ; Distribució de la població ; Estructura per sexe ; Treball de la dona ; Moviment obrer ; Política social ; Treball infantil ; Juntes de Reformes Socials
Matèries:Comisión de Reformas Sociales
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1868 - 1874
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Actuacions de consens en el marc laboral. La Junta de Reformes Socials i la delegació del Consell del Treball de Terrassa, 1906 - 1931 / Bernat Hernández Hernández
Hernández Hernández, Bernat


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 6 (novembre 1991), p. 18-31 : il.

Extracte de la monografia publicada, l'any 1931, sobre les actuacions de la Junta Local de Reformes Socials de Terrassa i la Delegació del Consell de Treball de Terrassa, entre 1906 i 1931.


Matèries: Vagues ; Conflictivitat social ; Negociació col·lectiva ; Relacions laborals ; Política laboral ; Conflictivitat laboral ; Política social ; Juntes de Reformes Socials
Matèries:Instituto de Reformas Sociales. Junta Local de Terrassa ; Consell de Treball de Terrassa
Àmbit:Terrassa
Cronologia:1906 - 1931
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/40579/41613
Localització: Biblioteca Central de Terrassa


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Estadística de las Huelgas: fonts per a la recerca de la conflictivitat laboral a la primeria del nostre segle / Rafael Luque i Fernández
Luque i Fernández, Rafael


En: Arraona. Sabadell. III època, núm. 17 (tardor 1995), p. 85-88 : il (Documents
Referències bibliogràfiques. Fonts. Notes.

El "Interrogatorio de las huelgas" és una font d'informació històrica especialment rica car dóna dades claus sobre les vagues de principis d'aquest segle XX i, alhora, sobre l'actuació de les autoritats polítiques al respecte. L'"Interrogatorio de las huelgas" consta de cinquanta-dues preguntes que persegueixen esbrinar les causes que motiven les vagues i els esforços que es fan per conjurar-les. A partir de 1910 s'ompliren molts d'aquests "interrogatoris" per part de la Junta de Reformes Socials de Sabadell (filial local de l'Instituto de Reformas Sociales creat a l'any 1903). Les Juntes Locals de Reformes Socials, organismes ja creats l'any 1900, estaven integrades per sis representants dels obrers i sis dels patrons, per l'alcalde, del capellà i del metge de cada ciutat.


Matèries: Vagues ; Conflictivitat social ; Negociació col·lectiva ; Relacions laborals ; Política laboral ; Juntes de Reformes Socials
Matèries:Instituto de Reformas Sociales. Junta Local de Sabadell
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1894 - 1910
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/204026/280513
Localització: Arxiu Històric de Sabadell; Museu d'Història de Sabadell; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 22
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Moviment vaguístic i la Junta de Reformes Socials de Sabadell, 1900 - 1923: Conflictivitat social i mecanismes de consens / Rafael Luque i Fernández
Luque i Fernández, Rafael


[199?]
Dirigida per: Gabriel i Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, [199?]
3 vol. (430 f.) : gràf. ; 30 cm
Treball de recerca del màster "Estat i nació". Bibliografia i fonts. Notes. Inclou annexos (legislació, estadística de la conflictivitat, documentació generada per la la Junta de Reformes, etc).



Matèries: Obrers industrials ; Conflictivitat social ; Vagues ; Moviment obrer ; Associacions patronals ; Associacions obreres ; Política social ; Govern central ; Sindicalisme ; Negociació col·lectiva ; Setmana Tràgica ; Indústria tèxtil ; Relacions laborals ; Política laboral ; Ajuntament ; Juntes de Reformes Socials
Matèries:Instituto de Reformas Sociales. Junta Local de Sabadell ; Federació Obrera Sabadellenca ; Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria. Sabadell ; Unió Industrial de Sabadell ; Federació Patronal de Sabadell ; Ajuntament de Sabadell ; Casa Seydoux
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1900 - 1923
Localització: Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 22
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Moviment vaguístic i la Junta de reformes socials de Sabadell, 1900 - 1923: conflictivitat social i mecanismes de consens / Rafael Luque Fernández
Luque i Fernández, Rafael


Dirigida per: Gabriel i Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 1996
430 f. ; 30 cm
Treball de recerca. Màster: "Estat i Nació". Document llistat. Bibliografia.



Matèries: Juntes de Reformes Socials ; Vaga general 1902 ; Vagues ; Conflictivitat social ; Política social ; Relacions laborals ; Obrers industrials ; Empresaris
Matèries:Instituto de Reformas Sociales. Junta Local de Sabadell
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1900 - 1923
Localització: UAB: Dipòsit de B. d'Humanitats


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 22
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Conflictivitat obrera a Sabadell abans i després de la Junta Local de Reformes Socials 1900 - 1912 / Rafael Luque i Fernández
Luque i Fernández, Rafael


1994
21, [95] f. ; 30 cm
Treball del curs de tercer cicle, dirigit per Pere Gabriel, "Sobre sociabilitat, política obrera i associacionisme popular...". UAB 1993/94. Inclou apèndix documental.



Matèries: Moviment obrer ; Conflictivitat social ; Obrers industrials ; Política social ; Vagues ; Empreses industrials ; Associacions patronals ; Associacions obreres ; Indústria tèxtil ; Govern central ; Juntes de Reformes Socials
Matèries:Fàbrica Buxó i Fill d'Eugeni Guixà de Sabadell ; Fàbrica Vídua Casanovas de Sabadell ; Instituto de Reformas Sociales. Junta Local de Sabadell
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1900 - 1912
Localització: Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 22
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Monografía histórica de la Junta Local de Reformas Sociales (años 1906 - 1924) y de la Delegación Local del Consejo del Trabajo (año 1924 - 1931) / Junta Local de Reformas Sociales, Consejo del Trabajo



[Tarrasa : Impr. Lit. Tall. Gràf. Hostench, 1931?]
[39] p. ; 27 cm



Matèries: Juntes de Reformes Socials ; Administració central ; Política de benestar social ; Treball ; Política laboral ; Condicions de vida
Matèries:Instituto de Reformas Sociales. Junta Local de Terrassa ; Consell de Treball de Terrassa
Àmbit:Terrassa
Cronologia:1906 - 1931
Autors add.:Instituto de Reformas Sociales. Junta Local de Terrassa ; Consell de Treball de Terrassa
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Bibliografia de Terrassa de Maria Coll


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 22
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Contestación del ... al cuestionario formulado por la Comisión de Reformas Sociales y dirigida a la Iltre. Comisión Provincial de Barcelona designada al objeto para recibir los informes y sobre ellos dictaminar / Centro Industrial de Cataluña

Centro Industrial de Cataluña.


Barcelona : Establ. Tip. de José Miret, 1884
48 p. ; 24 cm



Matèries: Associacions professionals ; Obrers ; Legislació ; Gremis ; Treball ; Treball de la dona ; Treball infantil ; Condicions de treball ; Seguretat i higiene laboral ; Associacions econòmiques ; Juntes de Reformes Socials
Àmbit:Barcelona, província ; Catalunya
Cronologia:1884
Localització: B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 22
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Rabassa morta: Informe al Instituto de Reformas Sociales y Memoria. Ponentes ... / Instituto Agrícola Catalán de San Isidro ; Pedro J. Girona ; José M. Boix ; Antonio Jansana

Institut Agrícola Català de Sant Isidre.


Barcelona : Impr. Bayer Hermanos y Compª, 1923
108 p. ; 23 cm



Matèries: Contractes de conreu ; Rabassa morta ; Informes ; Propietat rural ; Legislació ; Conflicte rabassaire ; Juntes de Reformes Socials
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1873 - 1923
Autors add.:Girona i Trius, Pere J. ; Boix, Josep M. ; Jansana, Antonio
Localització: B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 22
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Memoria de la Junta directiva del Fomento del Trabajo Nacional correspondiente al ejercicio próximo pasado de 1919 - 1920 / Fomento del Trabajo Nacional

Foment del Treball Nacional.


Barcelona : Impr. Tip. Hijos de Domingo Casanovas, 1920
128 p. ; 26 cm



Matèries: Foments ; Directoris ; Memòria de gestió ; Aranzels ; Moviment obrer ; Vagues ; Vaga de la Canadenca 1919 ; Tancament patronal ; Conflictivitat social ; Repressió política ; Terrorisme ; Política social ; Obrers ; Burgesia ; Associacions patronals ; Juntes de Reformes Socials
Matèries:Foment del Treball Nacional ; Federación Patronal de Barcelona ; Instituto de Reformas Sociales
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1919 - 1920
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3