Els noms de "pala" a les roques, pedres, muntanyes i penyes / Antoni Jaquemot Ballarin
Jaquemot Ballarin, AntoniEn:
Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 23 (2011) , p. 135-139 (
Jornada d'Onomàstica: comunicacions)
En tota la geografia de parla catalana hi ha indrets on està representat el nom de pala en el sentit del títol, molts dels quals han estat interpretats com a 'palomeres' o 'paloms'. El nom de pala, com a 'pedra', ja el trobem determinat en Estrabó i Plini amb els palae, balux i palacurne, aquest darrer 'palet' d'or. Joan Coromines no considera pala com a 'pedra' o 'penya', però reconeix que en diversos indrets hi té aquesta consideració, malgrat acceptar que pala vol dir 'llosa', nom de procedència preromana i la nostra paraula palet, 'pedra erosionada'. S'exposen topònims que continguin palomeres i que són susceptibles de noms de roques, muntanyes, penyes i serres, seguint l'atles de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i l'Onomàsticon Cataloniae de Joan Coromines.