português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
INSTRUMENTS MUSICALS []
Referències trobades:
342   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 18
anar a la pàgina                         


1 / 342
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Baixó, instrument destacat en les capelles de música : Els baixonistes a les catedrals de Lleida (segles XVII-XIX) / Jordi Cebolla Mor, Josep M. Salisi Clos
Cebolla i Mor, Jordi


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 100-106 : il. (Música
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Des d'inicis del segle xvii fins als primers anys del XIX el baixó formà part de les capelles musicals dels temples i les catedrals arreu de la península. El seu ús era primordial en l'acompanyament musical dels cants polifònics, tant litúrgics com paralitúrgics de les distintes celebracions religioses i molt sovint suplia les veus humanes de la capella. En el cas de les catedrals de Lleida, primerament a la Seu Vella i després a la nova catedral, la funció del baixó es mantingué impertorbable durant més de dos segles. El present treball es secciona en dues parts: una primera en mostrar el baixó com a instrument i la seva rellevància en les capelles musicals, i una segona on s'especifiquen els distints baixonistes que exerciren entre el segle xvii i inicis del xix als dos magnes temples lleidatans.


Matèries: Músics ; Música ; Instruments musicals ; Música religiosa ; Catedrals
Matèries:Seu Vella de Lleida ; Seu Nova de Lleida
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1600 - 1900]
Autors add.:Salisi i Clos, Josep Maria
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424872
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 342
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Música i les festes a Sant Feliu de Guíxols a finals del segle XVII / Montserrat Moli Frigola
Molí i Frigola, Montserrat


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 66 (setembre 2019), p. 102-108 : il. (El tema
Fonts i bibliografia.


Matèries: Espais naturals ; Edat moderna ; Festes ; Música ; Cobles ; Orgues ; Instruments musicals ; Fonts documentals
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:[1692 - 1700]
Accés: https://revistabaixemporda.cat/hemeroteca/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Popular (Palafrugell); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 342
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Recordant al Príncep de la Tenora / Francesc Cassú
Cassú, Francesc


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 13 (2006) , p. 6-7 : il. (En el record


Matèries: Música popular ; Sardana ; Cobles ; Músics ; Instruments musicals ; Necrologia
Matèries: Viladesau i Caner, Ricard (1918-2005)
Matèries:Cobla Principal de la Bisbal
Àmbit:Calonge - Calonge i Sant Antoni ; Bisbal d'Empordà, la ; Catalunya
Cronologia:2005
Accés: https://revistabaixemporda.cat/hemeroteca/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Popular (Palafrugell); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 342
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Gralla al nord-est català / Benet Antius Lozano
Antius Lozano, Benet


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 269-277 (Treballs de recerca
Premi treball de recerca de batxillerat, Albert Compte 2021.

La gralla, instrument típic de la música tradicional catalana, ha esdevingut en les darreres dècades la protagonista de bona part dels actes de les festes populars d'arreu del territori català. En un primer moment, aquest treball volia ser un estudi sobre per què, quan i qui va portar aquest instrument a l'Alt Empordà a finals del segle XX i la seva evolució fins als nostres dies. Fruit de la recerca duta a terme, he descobert que hi havia un instrument anomenat gralla anterior al segle XX en el nord-est català.


Matèries: Treballs escolars ; Tradicions populars ; Música popular ; Instruments musicals ; Gralles
Àmbit:Alt Empordà ; Catalunya
Cronologia:[1800 - 2021]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/412145
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 342
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Música en el Diario de Barcelona, 1792-1850 : prensa, sociedad y cultura cotidiana a principios de la edad contemporánea / Oriol Brugarolas Bonet (ed.)



Valencia : Calambur, [2019]
695 p. : il. ; 23 cm (Biblioteca litterae, 36) 
Bibliografia.
ISBN 9788483594667

El "Diario de Barcelona", que inició su andadura en 1792 y se estuvo imprimiendo sin apenas interrupciones hasta el año 2009, es un fiel testimonio de lo que fue la vida social y cultural barcelonesa, así como del resto de España y los territorios de ultramar, en esas fechas. Las noticias recogidas en él componen la materia prima de este volumen, para el que se han seleccionado, entre más de 20.000 ejemplares, aquellos artículos referidos al ámbito musical y el mundo del libro entre los siglos XVIII y XIX. Las distintas noticias han sido ordenadas, numeradas y revisadas para ofrecer una herramienta útil y manejable al investigador, que hallará en sus páginas más de 4.000 artículos. Este material primario se ve enriquecido por tres textos ensayísticos que preparan la lectura del vaciado y glosan las noticias del Diario en torno a tres ejes temáticos de gran interés: la contribución del DdB a la investigación musicológica, el papel del ocio en la vida de la ciudad y su lugar en el propio periódico y, por último, el seguimiento en el Diario de la fabricación y la venta de instrumentos musicales. (Editorial).



Matèries: Premsa diària ; Música ; Instruments musicals ; Musicologia ; Vida cultural ; Societat
Matèries:Diari de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1792 - 1850
Autors add.:Brugarolas Bonet, Oriol (Ed.)
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Vapor Vell (Sants-Montjuïc-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 342
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Luthier fa instruments a mà i a mida / Meki T
Taleb, Meki


En: Ebre : setmanari independent de les Terres de l'Ebre, Núm. 1130 (4 ago. 2000), p. [28]



Matèries: Instruments musicals ; Lutiers ; Artesans ; Entrevistes
Matèries: Amorós Algueró, Aleix
Àmbit:Móra d'Ebre
Cronologia:[2000]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 342
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
[Col·lecció instruments musicals Josep Serra i Castellví]
Serra i Castellví, Josep


[19??]
21 f. ; 30 cm
Text manuscrit.



Matèries: Instruments musicals ; Col·leccions privades ; Col·leccionistes ; Música
Matèries: Serra i Castellví, Josep
Àmbit:Benissanet
Cronologia:[19??]


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 342
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Recapte de sons grallers, gaiters, dolçainers i tabalers [Enregistrament sonor]



Barcelona : Tram, DL 2000
1 disc sonor (CD) (64 min)
Gaiters de Joventuts Unides de la Sénia, Colla de Grallers i Geganters de Roquetes, Los Paterets de Secà, Gaiters de la Carrasca, Gaiters de l'Aguilot, Tresmall, Colla Jove de Dolçainers de Tortosa. Joves Grallers de Campredó, Grallers de Jesús, Grallers d'Horta, Colla de Dolçainers i Tabaleters Guillem Sorolla, Gaiters de la Galera, Gaiters de Càlig, Grallers de l'Ull del Bou, Grallers N'he Som Prous de Caseres, Colla de Dolçainers Grup d'Animació Sanfaina, Grallers de Rasquera, Dolçainers de la Unió Musical Jaume Balmes, Grallers d'Ulldecona; Grup de Grallers EMMFA.



Matèries: Música popular ; Documents sonors ; Gralles ; Grallers ; Instruments musicals
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[2000]
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 342
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Orgue de Santa Maria la Major de Montblanc / Josep M. Salisi Clos
Salisi i Clos, Josep Maria


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 329-332 : il. (La peça d'avui

Un dels orgues amb més entitat dins el panorama organístic català és el de Santa Maria la Major, de Montblanc. L'actual orgue es va fabricar en dos períodes ben diferenciats, un a principis del segle XVII i un altre a inicis del XVIII. Aquest fet el demostra la tipologia dels materials, concretament la fusta de la cadireta; la part de l'orgue que està a l'esquena de l'organista; aquesta del segle XVII, i la resta de l'instrument del segle XVIII. L'orguener que hi treballà en aquest segon període tingué cura que la decoració i els ornaments de la façana anessin en concordança amb la cadireta, donant així una unitat de conjunt a l'orgue.


Matèries: Esglésies ; Orgues ; Instruments musicals
Matèries: Boscà, Josep ; Boscà, Antoni
Matèries:Església de Santa Maria de Montblanc
Àmbit:Montblanc
Cronologia:1607 - 1752
Accés: https://raco.cat/index.php/Podall/article/view/416396


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 342
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Orgue de Valls / Miquel González, Jordi París Fortuny, Taller Gerhard Grenzind
González, Miquel


[Valls] : Comissió ciutadana de l'orgue de Valls, [2021]
143 p. : il. ; 28 cm
Bibliografia. Conté: Orgues, organistes i orgueners a Valls i l'Alt Camp / Miquel González -- El nou orgue de Valls. Història d'un projecte / Jordi París i Fortuny -- Un orgue Grenzing per a Valls / Taller Gerhard Grenzing.



Matèries: Esglésies parroquials ; Orgues ; Instruments musicals ; Músics ; Música religiosa
Matèries:Església de Sant Joan Baptista de Valls
Àmbit:Valls ; Alt Camp
Cronologia:[0000 - 2021]
Autors add.:París i Fortuny, Jordi
Autors add.:Taller Gerhard Grenzind ; Comissió ciutadana de l'orgue de Valls
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; B. Pública de Tarragona; Biblioteca Popular de Valls


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 342
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Rajoles d'oficis i la música : repertori de rajoles i instruments / A. Telese Compte
Telese i Compte, Albert


Barcelona : [l'autor], 1995
61 p. : il. col. ; 26 cm
Bibliografia.



Matèries: Ceràmica ; Art ; Música ; Instruments musicals ; Oficis ; Exposicions artístiques
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 1995]
Autors add.:Gremi d'Antiquaris de Catalunya ; Fundació d'Història i Art Roger de Belfort ; Sala d'Art Artur Ramon


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 342
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
The Culture of the piano in Catalonia (1788 -1901) : on the emergence of pianomania / Estel Marín, Oriol Brugarolas
Marín Cos, Estel


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 51-67
Notes i referències. Inclou nota biogràfica dels autors.

By the last quarter of the 19th century, the piano had become a prime cultural, social and commercial phenomenon and was deeply rooted in Catalan society. Proof of this is the increase in piano manufacturing and the consumption of piano music, the Catalan public's ready access to the repertoire, the consolidation of piano instruction and the massive presence of this instrument in concert halls, universal expositions, cafés, athenaeums, casinos, theatres and private salons. This article provides new information outlining the process by which the piano took root and spread from its arrival in Catalonia in the last quarter of the 18th century until the late 19th century, when it had become the most popular, iconic instrument, as evidenced by the emergence of internationally renowned pianists like Tintorer, Granados and Albéniz. This study encompasses references to piano builders and vendors such as F. Bernareggi and M. Guarro, shops that sold scores like F. España, performers and instructors like J. B. Pujol, instructional materials and centres that taught music, as well as the public and private spaces committed to welcoming the instrument's sound. This information confirms and reveals the profound development of piano activity and culture in 19th-century Catalonia.


Matèries: Música ; Instruments musicals ; Ensenyament de la música ; Vida social ; Vida cultural
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1788 - 1901
Autors add.:Brugarolas Bonet, Oriol
Accés: https://raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/394056
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 342
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Cultura del piano a Catalunya (1788 - 1901) : dels inicis a la pianomania / Estel Marín, Oriol Brugarolas
Marín Cos, Estel


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 163-177
Notes i referències. Inclou nota biogràfica dels autors.

En l'últim quart del segle xix, el piano s'havia convertit en un fenomen cultural, social i comercial de primer ordre i es trobava profundament arrelat en la societat catalana. N'és una prova la intensificació de la producció de pianos i del consum de música per a aquest instrument, la facilitat d'accés al repertori per part del públic català, la consolidació de l'ensenyament pianístic i, finalment, la presència massiva d'aquest instrument en sales de concert, exposicions universals, cafès, ateneus, casinos, teatres i salons privats. El present article aporta noves dades que expliquen el procés d'implantació i de difusió del piano des de la seva arribada a Catalunya l'últim quart del segle xviii fins a final del segle xix, quan es converteix en l'instrument més popular i en la icona cultural de referència, tal com ho evidencia el sorgiment de pianistes de relleu internacional com ara Tintorer, Granados o Albéniz. L'estudi comprèn referències a constructors i venedors de pianos com ara F. Bernareggi i M. Guarro, a comerços de venda de partitures com el de F. España, a intèrprets i professors com J. B. Pujol, a material pedagògic i centres docents de música implicats, així com als espais públics i privats compromesos en la recepció sonora de l'instrument. Aquestes dades confirmen i evidencien l'alt desenvolupament de l'activitat i de la cultura del piano a la Catalunya vuitcentista.


Matèries: Música ; Instruments musicals ; Ensenyament de la música ; Vida social ; Vida cultural
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1788 - 1901
Autors add.:Brugarolas Bonet, Oriol
Accés: https://raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/394066
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 342
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Llibertats d'orgue a la Segarra històrica : Prats de Rei, Calaf, Guissona / Daniel Vilarrúbias i Cuadras
Vilarrúbias i Cuadras, Daniel


En: Sikarra. Revista de l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs, núm. 2 (2022) , p. 44-66 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou annex: Llistats de continguts de les llibertats d'orgue de Guissona.

Amb aquesta publicació es vol tractar l'estudi i coneixement de la música tradicional catalana històrica, tres exemples d'àmbit segarrenc del que s'anomenen quaderns d'organista o de llibertats d'orgue. En aquests llibrets trobem un corpus de músiques que en el seu temps foren d'abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc. La peculiaritat d'aquestes músiques, i també l'interès que tenen, és que es tracta de músiques no pròpiament litúrgiques que es feien presents en un context totalment litúrgic i eclesial, i l'organista s'havia permès una llibertat o, com se sol dir, havia tocat una llibertat d'orgue. Aquest costum, posterior al Concili de Trento, tingué un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.


Matèries: Tradicions populars ; Música popular ; Danses populars ; Instruments musicals ; Orgues ; Fonts documentals ; Partitures musicals ; Manuscrits
Àmbit:Prats de Rei, els ; Calaf ; Guissona
Cronologia:[1843 - 1880]
Accés: https://raco.cat/index.php/Sikarra/article/view/409837
Localització: Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 342
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Cobles de flabiolaires a dues mans : 1860-1960 : un segle de músiques populars del Maresme i el Vallès / Rafel Mitjans, Teresa Soler
Mitjans i Berga, Rafel


Mataró : Els Garrofers ACP, 2021
149 p. : il. ; 20 cm
ISBN 9788409289899



Matèries: Música popular ; Cobles ; Músics ; Flabiols ; Instruments musicals
Àmbit:Maresme ; Vallès Oriental ; Vallès Occidental
Cronologia:1860 - 1960
Autors add.:Soler i Llobet, Teresa
Localització: B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 342
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Baile público con txistu en la llanada oriental de Álava (Agurain, Araia y Zalduondo) / Kepa Pinedo Sainz
Pinedo Sainz, Kepa


En: 229593 Col·loquis del flabiol : 2021. Arbúcies : Ajuntament d'Arbúcies, 2022


Presentació d'un repertori manuscrit de música per a txistu, que els txistularis dels pobles de Salvatierra/Agurain, Araia i Zalduondo havien tocat en el segle XIX, dintre del qual tant peces de "ball agafat" (com valsos, polques, masurques, americanes o boleres) com de ball "sense agafar" (com fandango o arin-arin). S'hi insisteix que, malgrat la polèmica sobre la moralitat dels "balls agafats", els txistularis s'adaptaven a les modes del moment. Finalment, s'estudia el procés de desaparició d'aquests balls públics de txistu.



Matèries: Música popular ; Danses populars ; Instruments musicals
Àmbit:Alava
Cronologia:[1800 - 2021]
Localització: B. Rafael Vilà Barnils (Arbúcies); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 342
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Presentació del llibre "Les cobles de flabiolaires a dues mans. 1860-1960 : un segle de músiques populars del Maresme i el Vallès" / Rafel Mitjans Berga, Teresa Soler Llobet
Mitjans i Berga, Rafel


En: 229593 Col·loquis del flabiol : 2021. Arbúcies : Ajuntament d'Arbúcies, 2022

Ressenya de:
- Mitjans, Rafel; Soler, Teresa. Les cobles de flabiolaires a dues mans : 1860-1960: un segle de músiques populars del Maresme i el Vallès. Mataró : Els Garrofers ACP, 2021

Breu comentari d'aquesta monografia sobre les cobles de flabiolaires a dues mans.



Matèries: Ressenyes ; Música popular ; Cobles ; Músics ; Instruments musicals ; Flabiols
Àmbit:Maresme ; Vallès Occidental ; Vallès Oriental
Cronologia:1860 - 1960
Autors add.:Soler i Llobet, Teresa
Localització: B. Rafael Vilà Barnils (Arbúcies); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 342
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Genealogia del bombo dels flabiolaires catalans / Rafel Mitjans Berga, Teresa Soler Llobet
Mitjans i Berga, Rafel


En: 229593 Col·loquis del flabiol : 2021. Arbúcies : Ajuntament d'Arbúcies, 2022


Recorregut pels tambors utilitzats pels flabiolaires catalans des dels tamborins clàssics de mides al voltant del pam (segles XIII-XIX) als redoblants plans del segle XX (anomenats 'bombos'), amb el suport d'imatges, gràfics i taules de de mides.



Matèries: Música popular ; Músics ; Instruments musicals ; Flabiols
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1400 - 2021]
Autors add.:Soler i Llobet, Teresa
Localització: B. Rafael Vilà Barnils (Arbúcies); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 342
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
¿Exòtic a casa? : el flabiol i la comparsa de Gegants de la Ciutat de Barcelona. Una continuïtat paradoxal / Àngel Vallverdú Rom
Vallverdú i Rom, Àngel


En: 229593 Col·loquis del flabiol : 2021. Arbúcies : Ajuntament d'Arbúcies, 2022


Els gegants barcelonins de la Ciutat tenen una llarga història, amb canvis continus que van des de la imatge a les funcions protocol·làries, des de la música a la representació simbòlica que ells mateixos han estat i són. Han estat i són una manifestació de poder, i una mena de hierofania que marca "allò que és bo", "allò que és desitjable", el poder benèvol... en la qual, tamnateix, ha perdurat l'acompanyament musical de flabiol.



Matèries: Música popular ; Gegants i capgrossos ; Instruments musicals ; Flabiols
Matèries:Gegants de la Ciutat de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[0000 - 2021]
Localització: B. Rafael Vilà Barnils (Arbúcies); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 342
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
"Lo tamborino refilant a la plassa" de Badalona. Presència de flabiolaires entre els segles XVIII i XXI / Nil Rider
Rider, Nil


En: 229593 Col·loquis del flabiol : 2021. Arbúcies : Ajuntament d'Arbúcies, 2022


Recorregut per les notícies documentals de la presència de flabiolaires en les festes de Badalona des de 1783 fins a 2010.



Matèries: Música popular ; Festes populars ; Instruments musicals ; Flabiols ; Músics ; Cobles
Àmbit:Badalona
Cronologia:[1783 - 2010]
Localització: B. Rafael Vilà Barnils (Arbúcies); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 18
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3