La nació espoliada : La derrota catalana del 1714 i la consolidació del nou ordre borbònic / Gemma Aguilera (text), Agustí Alcoberro (assessorament)
Aguilera i Marcual, Gemma


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 108 (setembre 2011), p. 48-52 : il. (Especial guerra de Successió. Història moderna) 
Número especial 1714.

L'endemà mateix de la desfeta, les tropes de Felip V i la nova administració castellana iniciaran una ofensiva per destruir totalment l'Estat català. El Decret de Nova Planta anorrearà les institucions catalanes i donarà pas a un govern fortament militaritzat i centralitzat. La misèria s'estendrà i el país es quedarà sense dirigents.

Les 5 causes de la derrota / Sònia Casas (text), Agustí Alcoberro (assessorament)
Casas Codinach, Sònia


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 108 (setembre 2011), p. 46-47 : il. (Especial guerra de Successió. Història moderna) 
Número especial 1714.

L'ascens al poder d'un partit polític, la fam, un cabdill militar que té un mal dia o fins i tot una carta que no arriba a temps. Sovint, petites o grans circumstàncies que s'escapen de tot control poden determinar, fins i tot, el destí d'una nació. Aquest esquemàtic full de ruta permet resseguir els fets, alguns anecdòtics i d'altres cabdals, que van contribuir a la desfeta catalana.

Resistència i caiguda de Barcelona : Els acords de pau van deixar Catalunya a la deriva / Arnau Cònsul (text), Agustí Alcoberro (assessorament)
Cònsul Porredón, Arnau


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 108 (setembre 2011), p. 38-44 : il. (Especial guerra de Successió. Història moderna) 
Número especial 1714.

L'any 1713, amb el tractat d'Utrecht signat per Anglaterra, França, Espanya i Àustria, Catalunya va quedar sola davant la força militar dels Borbons. Els ciutadans només van tenir dues sortides possibles: la rendició o la resistència. Malgrat la feblesa militar, els catalans van optar per la segona opció.

Sis batalles decisives / Jordi Mata (text), Agustí Alcoberro (assessorament)
Mata i Viadiu, Jordi


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 108 (setembre 2011), p. 32-37 : il. (Especial guerra de Successió. Història moderna) 
Número especial 1714.

Les poblacions d'Almansa, Almenar, Brihuega i Villaviciosa, els Prats de Rei i Talamanca van viure algunes de les principals batalles que van decidir la guerra de Successió, un estira-i-arronsa que culminà el 1714 amb la victòria de Felip V.

L'oportunitat perduda dels catalans : Barcelona, 1706: el setge en què es va humiliar Felip V / Agnès Rotger i Àngel Casals (text), Agustí Alcoberro (assessorament)
Rotger i Dunyó, Agnès


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 108 (setembre 2011), p. 28-31 : il. (Especial guerra de Successió. Història moderna) 
Número especial 1714.

Com seria el país avui si Felip V hagués perdut la guerra? El 1706, això va estar a punt de passar, quan les seves tropes van haver de fugir, derrotades, després d'assetjar Barcelona. Però els austriacistes no van saber aprofitar aquesta oportunitat única. Documents inèdits localitzats per 'SÀPIENS' a l'Arxiu de Medina Sidonia i a l'Archivo General de Simancas aporten nova llum a un dels moments més determinants i desconeguts de la guerra.

L'aposta catalana : del coqueteig amb Felip V al suport massiu a Carles d'Àustria / Maria Coll (text), Agustí Alcoberro (assessorament)
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 108 (setembre 2011), p. 24-27 : il. (Especial guerra de Successió. Història moderna) 
Número especial 1714.

La guerra de Successió va dividir les principals potències europees entre partidaris de Felip V de Borbó i de Carles III d'Àustria. En un primer moment els catalans van haver d'acceptar el francès, però ben aviat van adonar-se que si volien conservar els seus drets havien de lluitar al costat d'holandesos, anglesos i austríacs, i apostar pel candidat Habsburg.

El primer conflicte global : El vessant internacional de la guerra de Successió espanyola / Agustí Alcoberro (text)
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 108 (setembre 2011), p. 20-23 : il. (Especial guerra de Successió. Història moderna) 
Número especial 1714.

La guerra de Successió, un dels conflictes bèl·lics més importants que ha viscut el continent europeu, no es pot analitzar com una contesa encotillada dins els límits de la península Ibèrica, sinó com un dels primers conflictes veritablement globals. Va afectar la majoria de les monarquies europees i, de retruc, les seves respectives colònies i les factories d'arreu del món.