El simbolisme polític de la Diputació de Catalunya al segle XIX / Oriol Luján
Luján Feliu, Oriol


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 69 (2014) , p. 189-216
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Les tranferències de la tradició constitucional catalana al liberalisme. Cap a una història global i federalitzant de la nació espanyola. A propòsit d'un escrit de Joan-Lluís Marfany / per Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 67 (2013) , p. 163-178 (Notes de debat) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

"Tradició constitucional"? A propòsit de la ressenya d'un llibre recent / Joan Lluís Marfany
Marfany Garcia, Joan Lluís


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 65 (2012) , p. 203-209

L'autorf manifesta la seva radical insatisfacció amb la ressenya feta per Antoni Moliner del llibre de Jordi Roca Vernet "Tradició constitucional i història nacional (1808 - 1823). Hi veu una simptomàtica suspensió del judici crític davant tot llibre o article que s'inscrigui dins el consens creixent entorn de la interpretació de la història de la Catalunya dels segles XVIII i XIX centrada en la idea de la pervivència de l'austriacisme.

La Difusió de les idees liberals a la premsa d'inicis del segle XIX / Josep Fàbregas Roig
Fàbregas Roig, Josep


En: 143262 Premsa i societat : aspectes polítics, econòmics i socials ; Fàbregas, Josep (Dir.); Navais, Joan (Dir.). Reus ; Tarragona : Centre de Lectura : Arola : Publicacions URV, 2013. p. 77-94

Bibliografia.

Historicisme i política : de la classe dirigent catalana en el debat constitucional gadità / Lluís Ferran Toledano González
Toledano González, Lluís Ferran


En: 135903 Entre la construcció nacional i la repressió identitària. Actes de la primera trobada Galeusca d'historiadores i d'historiadors : Barcelona, 10 i 11 de desembre de 2010. Barcelona : Museu d'Història de Catalunya, 2012. p. 203-218
 (Segle XIX) 

Austriacisme, catalanitat i provincialisme : de la Guerra del Francès al Trienni Liberal (1808 - 1823) / Ramon Arnabat Mata
Arnabat i Mata, Ramon


En: 135903 Entre la construcció nacional i la repressió identitària. Actes de la primera trobada Galeusca d'historiadores i d'historiadors : Barcelona, 10 i 11 de desembre de 2010. Barcelona : Museu d'Història de Catalunya, 2012. p. 187-201
 (Segle XIX) 

Territoris i sensibilitats nacionals Catalunya-Espanya durant el Trienni Liberal / Ramon Arnabat Mata
Arnabat i Mata, Ramon


En: 135740 Projectes nacionals, identitats i relacions Catalunya-Espanya. Homenatge al doctor Pere Anguera (II). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 33-48
 (Nacionalisme i construcció d'entitats) 
Notes.

Lectura catalana de la Constitució de 1812 : una proposta federalitzant del liberalisme moderat a catalunya durant el trienni liberal / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: 135291 Història Local. Recorreguts pel liberalisme i el carlisme. Homenatge al doctor Pere Anguera (I). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 203-218
 (Història local) 
Notes.

Práctica y estilo de celebrar cortes en el reino de Aragón, principado de Cataluña y reino de Valencia y una noticia de las de Castilla y Navarra / Antonio de Capmany ; estudi introductori: Eva Serra, Josep Fontana
Capmany de Montpalau i Surís, Antoni de


Ed. facsím.
Barcelona : Base, 2007
64, VII, 356 p. ; 22 cm
Facsímil, Madrid : Impr. de don José del Collado, 1821. Estudi introductori en català i text en castellà.
ISBN 9788485031757

Quan el 1810-1812, a l'inici d'un període liberal, es va pensar a configurar un règim parlamentari democràtic a l'Estat espanyol, es va demanar al català Antoni de Capmany i de Montpalau un informe de com funcionaven, en els segles d'independència de Catalunya, les Corts del principat i les del Regne de València. Aquest llibre és el resultat d'aquest informe i inclou un estudi de l'obra realitzat per dos historiadors de gran prestigi, Eva Serra i Josep Fontana, en llengua catalana. Antoni de Capmany va deixar en aquest llibre, com ha escrit Pierre Vilar, un "text fonamental de la història del parlamentarisme". L'obra constitueix una aportació de primer ordre al naixement del constitucionalisme contemporani sorgit de les Corts de Cadis de 1810-1812. A l'hora de cercar un model per a la nova organització de l'estat modern, Capmany addueix l'exemple de la Catalunya medieval i de la Corona d'Aragó. L'anàlisi del funcionament de les corts de Catalunya, València i Aragó permet a Capmany suggerir un nou model per a la nova nació espanyola. El llibre té un gran valor simbòlic perquè posa en relleu la pervivència de les institucions catalanes de la Catalunya sobirana, a principis del segle XIX, quan una part del país lluitava per modernitzar l'Espanya de l'Antic Règim. L'objectiu de Capmany es "mostrar al mundo (...) hasta qué grado de libertad llegaron las provincias de aquella corona [d'Aragó] en siglos que hoy se les quiere llamar góticos". En aquesta obra Capmany defensa la necessitat de regenerar Espanya i d'instaurar-hi un règim de llibertat i de justícia. Els estudis introductoris d'Eva Serra i Josep Fontana constitueixen una síntesi molt clara de la història del parlamentarisme dels segles de Catalunya independent i de l'aportació d'un català a la formació del sistema constitucional espanyol contemporani.

Tradició constitucional i història nacional (1808-1823) : llegat i projecció política d'una nissaga catalana, els Papiol / Jordi Roca i Vernet
Roca i Vernet, Jordi


Barcelona ; Lleida : Fundació Ernest Lluch : Pagès, 2011
324 p. ; 21 cm
Obra guanyadora de la VI Beca de Recerca Ernest Lluch (2009).
ISBN 978-84-9975-162-7

La gènesi i la interpretació de la Constitució de Cadis (1812) no ha despertat gaire interès entre als historiadors catalans del segle XX malgrat que desencadenés onades de passions a favor i en contra entre els catalans de l'època. La història dels vilanovins Francesc de Papiol, diputat a les Corts de Cadis, i la dels seus nebots Benet i Marià Rubinat serveix de fil d'Ariadna per no perdre's en el laberint dels somnis catalans per reformar la monarquia borbònica i la naixent nació liberal espanyola. Els pares de la Constitució foren menys liberals que els seus intèrprets immediatament posteriors però tots ells empraren la història per definir l'abast del canvi polític i social que suscità la promulgació de la Constitució. Aquell historicisme polític era nou però no la fascinació per la història que s'havia conreat entre els principals centres de coneixement del darrer terç del segle XVIII. La família Papiol representa com els vestigis de l'austriacisme es transformaren en l'anhel de recuperar la història política de Catalunya a través de la recopilació de llibres i documents de tota mena. La formació de la biblioteca familiar farcida d'obres d'historiadors i juristes catalans dels segles XVI al XVIII esdevé cabdal per entendre la resposta catalana a la crisi de la monarquia desencadenada arran de la invasió de les tropes napoleòniques. Francesc de Papiol era besnét de l'alcalde de Vilanova, Joan Papiol i Raventós, capturat i mort en el campament de les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona l'estiu de 1714, i fou l'oncle dels germans Rubinat protagonistes de l'intent d'assimilació de la Diputació Provincial de Catalunya a l'antiga Diputació del General, abolida després de la derrota austriaicista de 1714. Si Francesc somià en una reforma il·lustrada de la monarquia borbònica que recollís les peticions dels catalans, els seus nebots cregueren que la nació liberal espanyola els oferia l'oportunitat de redefinir les relacions entre Catalunya i la monarquia.

Societat i poder en el canvi de l'antic Règim a la societat liberal. El cas de Sabadell / Mercè Renom
Renom i Pulit, Mercè


En: Butlletí de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Barcelona, núm. 5 (Maig 2005), p. 19-24 . il. (Article) 
Notes.

La Memòria constitucional a la Catalunya Moderna: El cas de Francesc Gilabert / Gerard Sala i Rusiñol
Sala i Rusiñol, Gerard


En: Paratge : quaderns d'estudis de genealogia, heràldica, sigil·logràfica i nobiliària. Barcelona, núm. 20-21 (2007-2008) , p. 143-158 (Estudis) 
Notes. Resum en català, castellà, anglès i francès.

L'autor ens mostra l'origen i el cos del constitucionalisme català de l'època moderna abans de la Guerra dels Segadors, analitzant l'obra d'un dels màxims exponents de la intelligentsia catalana que forjà aquest pensament: Francesc Gilabert.

Pau Claris i la cultura constitucional catalana del Trienni Liberal (1820-1823) / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 27 (2009) , p. 161-186 (Miscel·lània) 
Bibliografia. Notes. Resum en català, castellà i anglès.

Per què pau Claris no es convertí en un heroi de la nació espanyola? Si esseguim la gènesi del discurs històric sobre la nació liberal, observarem que l'ús de la història va ser cabdal per al desenvolupament de les múltiples interpretacions de la Constitució gaditana de 1812. Durant els anys del Trienni Liberal (1820-1823) es produí una ampliació substancial dels significats de la norma gaditana. La nova cultura constitucional suscità la subversió d'alguns dels límits establerts per la seva predecessora. La religió catòlica, la monarquia borbònica i la història nacional ja no eren els pilars de la cultura constitucional. la pluralitat de projectes liberals va permetre que el liberalisme radical usés la història de Catalunya per potenciar el contingut revolucionari de la norma de 1812 mentre el moderantisme se servís de les institucions i de les lleis catalanes per fer just el contrari.

El Constitucionalisme català en una perspectiva europea: conceptes i trajectòries, segles XV-XVIII / Joan Pau Rubiés
Rubiés i Mirabet, Joan Pau


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 18-2 (1998) , p. 453-474
Notes a peu de pàgina.

Don Francisco de Gilabert i la idea del govern mixt: fortuna i prudència del constitucionalisme català dels segles XVI i XVII / Joan Pau Rubiés i Mirabet
Rubiés i Mirabet, Joan Pau


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XVI, núm. 16 (1996) , p. 97-132
Notes a peu de pàgina.

Conflictes socials i revolució: Sabadell, 1718 - 1823 / Mercè Renom ; pròleg de Josep Fontana
Renom i Pulit, Mercè


Vic : Eumo : Universitat de Vic, 2009
300 p. : il. (Referències, 53) 
Bibliografia.
ISBN 9788497663298

L'autora revisa lïevolució de Sabadell des de lïAntic Régim fins al triomf, encara incert, del primer liberalisme. Ens mostra els complexos equilibris interiors de la societat sabadellenca al segle XVIII, les confrontacions i aliances que es formen entorn de problemes que eren centrals per al conjunt de la població. Aquests aspectes es troben en lïorigen dïun seguit de conflictes veïnals en qué les capes populars han col·laborat amb sectors socialment i económicament intermedis en la lluita contra lïabús de poder dels ajuntaments absolutistes i en les accions dirigides a millorar les condicions de vida de la majoria de la gent. Una aliança que sïha mantingut en les primeres etapes de la implantació del constitucionalisme a la vila, marginant aquells que estaven en vies de formar la burgesia local, perqué els pagesos rics i els fabricants llaners ja havien aconseguit governar la vila en el marc absolutista anterior. Els moviments de protesta urbana del segle XVIII haurien estat així, el ferment de la solidaritat ámplia dels primers constitucionalistes sabadellencs.

La Barcelona revolucionària: cultura constitucional i la sociabilitat política del Trienni Constitucional, 1820 - 1823 / Jordi Roca Vernet ; codirigit per: Irene Castells i Antoni Moliner
Roca i Vernet, Jordi


Dirigida per: Castells, Irene ; Moliner, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona, 2005
248 p. ; 30 cm
Document llistat. Bibliografia. A portada: Departament d'Història Moderna i Contemporània. Treball de recerca - Universitat Autònoma de Barcelona, 2005.

Societats i tertúlies patriòtiques: la sociabilitat constitucional (1820 - 1823) / Ramon Arnabat Mata
Arnabat i Mata, Ramon


En: 114868 Sociabilitat i àmbit local. Actes del VI Congrés Internacional d'Història Local de Catalunya. Barcelona : L'Avenç, 2003

Qui va ser el paper dels juristes catalans en el debat entre absolutisme i constitucionalisme? / Joan Lluís Palos Peñarroya
Palos Peñarroya, Joan Lluís


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 15 (1997) , p. 53-57 (Dossier : Catalunya i Espanya a l'època moderna) 

L'autor estudia el paper polític dels juristes a la Catalunya del segle XVII a la llum del contrast absolutisme/constitucionalisme, paper que es plasma dins les institucions catalanes de govern i en el terreny de l'opinió pública.

Converses tingudes entre dos honrats pagesos catalans anomenats lo un Jaume, y lo altre Anton sobre los punts mes importants de la actual defensa de Catalunya, son autor D.C.



3ª reimpr.
Solsona : Impr. Sagimón Bou y Baranera, 1813
55 p. ; 21 cm
Consta com autor D.C.