português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
CAHIERS DE CIVILISATION ESPAGNOLE CONTEMPORAINE []
Referències trobades:
12   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 12   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Proceso separatista en Cataluña. Análisis de un pasado reciente (2006-2017) / [ressenya de:] Gérard Brey
Brey, Gérard


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 21 (automne 2018), [17] p. (Reseñas
Ressenya de:
. El Proceso separatista en Cataluña : análisis de un pasado reciente (2006-2017) / Steven Forti, Arnau Gonzàlez Vilalta, Enric Ucelay-Da Cal, (Eds.). Granada : Comares, 2017


Matèries: Ressenyes ; Vida política ; Independentisme ; Pensament polític ; Partits polítics
Àmbit:Catalunya
Cronologia:2006 - 2017
Accés: http://journals.openedition.org/ccec/7556


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Femmes dans la presse ouvrière anarchiste et anarcho-syndicaliste dans la province de Barcelone (1910-1919) / Ginés Cervantes López
Cervantes López, Ginés


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 20 (printemps 2018), [17] p. (Mémoires, thèses et habilitations
Resum del Treball: Mémorie de Master 2 Littérature et Langages sous la direction de Joël Delhom. Lorient, Universitat de Bretagne-Sud, 2017, 106 p. Notes. Text en castellà. Títol en francès, castellà i anglès.


Matèries: Restauració ; Premsa obrera ; Moviment obrer ; Anarquisme ; Anarcosindicalisme ; Dona
Àmbit:Barcelona, província
Cronologia:1910 - 1919
Accés: https://journals.openedition.org/ccec/7008


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Anarchisme et Catalanisme en exil en France, 1939-1977 / Phryné Pigenet
Pigenet, Phryné


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 19 (automne 2017), [17] p. (Etudes. Dossier: Anarchistes espagnols en France: de la Guerre Civile à la fin du franquisme) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

En absència d'una veritable reflexió doctrinal sobre el fet nacional, els llibertaris de Catalunya, malgrat el seu anti-estatisme i el seu internacionalisme, van compartir, segons les èpoques, una certa proximitat cultural amb els catalanistes. Malgrat la repressió franquista, l'herència de la guerra civil espanyola va conduir en l'exili a un enduriment anti-catalanista que va fer oscil·lar el català àcrata entre ortodòxia liberal i nostàlgia de la pàtria, com ho demostra el contingut de l'única publicació anarquista de l'exili, en català, Terra Lliure. Però la seva baixa audiència no podia ser més que un reflex imperfecte de les pràctiques dels activistes exiliats a França.


Matèries: Franquisme ; Exili ; Anarquisme ; Catalanisme
Àmbit:Catalunya ; França
Cronologia:1939 - 1977
Accés: http://journals.openedition.org/ccec/6754


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Le Fondement démocratique du droit de décider des Catalans / Mercè Corretja Torrens
Corretja Torrens, Mercè


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [24] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

L'article aborda la transformació del concepte polític del dret a decidir en autèntic dret amb fonament en el principi democràtic. Per a això, s'articulen els contorns del nou dret, distingint-ho d'altres conceptes afins o connexos, com el dret d'autodeterminació dels pobles o les teories de la secessió. El nou dret, de titularitat individual i exercici col·lectiu, es defineix com el dret dels membres d'una comunitat territorial localitzada i democràticament organitzada a redefinir el seu estatus polític i institucional, inclosa la possibilitat de constituir un nou estat mitjançant un procés negociat. Aquest nou dret, que compta amb reconeixement constitucional en alguns Estats democràtics i compostos, trobaria també ancoratge en la Constitució espanyola de 1978. En últim terme, i per al cas d'impedir-se totalment el seu exercici, s'exploren altres possibilitats d'iniciar un procés de secessió correctiva a la llum del dret internacional.


Matèries: Drets civils i polítics ; Dret constitucional ; Constitució 1978 ; Dret internacional ; Referèndum ; Nacionalisme ; Independentisme
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Quebec - Canadà ; Escòcia - Regne Unit
Cronologia:1978 - 2016
Accés: http://journals.openedition.org/ccec/6230


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Modèles d'articulation territoriale des pouvoirs publics / Laura Cappuccio
Cappuccio, Laura


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [17] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

Aquest treball s'ocupa del paper que exerceixen els jutges constitucionals en el desenvolupament dels models territorials. En particular, en la relació entre autonomia i sobirania. S'examina la utilització per part del Tribunal Constitucional espanyol d'aquests conceptes, amb la finalitat d'il·luminar la manera en quina ha contribuït a l'efectiva configuració del sistema de les autonomies previst en la Constitució.


Matèries: Tribunals ; Jutges ; Drets civils i polítics ; Dret constitucional ; Constitució 1978 ; Nacionalisme ; Federalisme
Matèries:Tribunal Constitucional d'Espanya
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:2010 - 2016
Accés: http://journals.openedition.org/ccec/6243


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Référendum sur l'indépendance est-il possible dans l'ordre juridique espagnol? Le droit expliqué dans la presse / Jorge Cagiao y Conde
Cagiao y Conde, Jorge


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [24] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

L'intens debat que des de finals de 2012 es viu a Espanya sobre la independència de Catalunya i la possibilitat, en dret, d'un referèndum que li doni eventualment pas, ha tingut a les pàgines de la premsa un espai privilegiat perquè els experts en dret constitucional ofereixin als lectors la resposta que el dret pot donar al projecte de referèndum català. Aquest article analitza les posicions defensades per alguns dels més reconeguts experts constitucionalistes sobre el tema i tracta de mostrar que, lluny d'oferir-se una lectura científica del problema, això és, neutral, massa nombroses són les intervencions en les quals predomina la intenció ideològica sobre la qual era d'esperar, és a dir, la científica.


Matèries: Drets civils i polítics ; Dret constitucional ; Referèndum ; Nacionalisme ; Independentisme
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:2012 - 2016
Accés: http://journals.openedition.org/ccec/6256


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pourquoi la Catalogne ne peut-elle pas s'autodéterminer? Les raisons de l'État espagnol / Lucía Payero López
Payero López, Lucía


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [22] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

El propòsit d'aquest treball és analitzar el discurs emprat pel qual serà denominat bloc de el "No" -integrat pels partits polítics amb majoria al Congrés (PP i PSOE), així com C's i UPYD- per enfrontar-se al desafiament sobiranista català. Partint d'una concepció nacional unitària d'Espanya, la retòrica anti-autodeterminista d'aquests grups polítics orbita entorn de dos arguments principals: un apel·la a la llei i l'altre a pressupostos supra-positius. Al llarg de les pàgines que segueixen s'examinaran les claus de tots dos raonaments i la manera en què s'articulen. Igualment, es posarà de manifest la coincidència entre el discurs polític de el "No" i la jurisprudència del TC.


Matèries: Drets civils i polítics ; Referèndum ; Partits polítics ; Vida política ; Constitució 1978 ; Legislació ; Independentisme ; Nacionalisme
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:2010 - 2016
Accés: http://journals.openedition.org/ccec/6272


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Le Droit à l'autodétermination comme droit moral : une apologie de la liberté et du devoir politique / Xacobe Bastida Freixedo
Bastida Freixedo, Xacobe


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [29] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

En el present treball intentarem mostrar que el dret d'autodeterminació és un dret moral -una pretensió legítima i justificada- que, com a tal, caldria integrar en la mesura del possible en un ordenament democràtic. A Espanya molts concorden amb això i acudeixen al dret perquè els mostri la senda: si la pretensió està recollida en l'ordenament s'aplica la norma i, si no és així, es propugna la reforma normativa per acollir la pretensió. Aquest camí, segons es veurà, està destinat al fracàs. La interpretació sòlita de l'ordenament jurídic espanyol condueix a un curtcircuit, a la reproducció del problema que es pretén resoldre. La integració del dret d'autodeterminació només pot aconseguir-se de manera insòlita acudint al que aquí hem cridat mètode del Polític i que consisteix a utilitzar el dret com a excusa i no com a guia dels acords.


Matèries: Drets civils i polítics ; Referèndum ; Legislació ; Independentisme ; Nacionalisme
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:2010 - 2016
Accés: http://journals.openedition.org/ccec/6294


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Le Juge constitutionnel face au conflit politique : le cas du processus souverainiste catalan / Gennaro Ferraiuolo
Ferraiuolo, Gennaro


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [19] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

L'article analitza el paper del Tribunal constitucional espanyol enfront de la qüestió catalana. Després d'una primera part que ofereix un enfocament teòric de la posició del jutge constitucional en els sistemes nacionalment complexos, el treball analitza les principals intervencions del TC, començant per la cèlebre sentència 31/2010 sobre l'Estatut català fins als més recents pronunciaments de l'òrgan relacionats amb l'explosió del conflicte nacional.


Matèries: Tribunals ; Sentències ; Dret constitucional ; Federalisme ; Independentisme ; Nacionalisme
Matèries:Tribunal Constitucional d'Espanya
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:2010 - 2016
Accés: http://journals.openedition.org/ccec/6295


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Rigidité du cadre constitutionnel espagnol en ce qui concerne la répartition territoriale du pouvoir et le processus catalan de "déconnexion" / Andrés Boix Palop
Boix Palop, Andrés


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [29] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

El procés que les institucions democràtiques catalanes han iniciat amb la intenció de "desconnectar" de la realitat jurídica i constitucional espanyola, això és, destinat a aconseguir la creació d'una República catalana, segueix en marxa després de les eleccions de setembre de 2015. El creixement de l'independentisme a Catalunya, fins al punt d'haver esdevingut pràcticament majoritari, només s'explica pels defectes que mostra el model constitucional espanyol de distribució territorial del poder. Aquest model, incorporat a la Constitució espanyola de 1978, és el producte d'un enteniment rígid d'aquelles qüestions que afecten a la idea de nació, així com de tot el relacionat amb la unitat d'Espanya. L'evolució dels esdeveniments està posant de manifest que aquesta inflexibilitat acaba creant més problemes en termes de convivència dels quals resol.


Matèries: Transició democràtica ; Epoca democràtica actual ; Drets civils i polítics ; Constitució 1978 ; Vida política ; Federalisme ; Independentisme ; Nacionalisme
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1978 - 2016
Accés: http://journals.openedition.org/ccec/6313


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cultura Clandestina, Los intelectuales del PSUC bajo el franquismo / [ressenya de:] Serge Buj
Buj, Serge


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 16 (printemps 2016) (Comptes rendus
Resums en francès, castellà i anglès.
Ressenya de:
- Pala, Giaime. ultura Clandestina, Los intelectuales del PSUC bajo el franquismo / Giaime Pala. Granada : Comares, 2016


Matèries: Ressenyes ; Franquisme ; Intel·lectuals ; Partits polítics ; Comunisme ; Antifranquisme ; Oposició clandestina
Matèries:Partit Socialista Unificat de Catalunya : PSUC
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1939 - 1975]
Accés: http://ccec.revues.org/6168


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
¿Cómo debaten ahora los catalanes del contenido de la independencia? / Cyril Trépier
Trépier, Cyril


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 16 (printemps 2016), p. 631-643 (Etudes
Resums en francès, castellà i anglès.

Mentre que les eleccions autonòmiques del 27 de setembre del 2015 van aconseguir una participació excepcional tant entre opositors a la independència com entre els seus partidaris, segueix sent bastant inusual debatre del seu contingut. La negativa sistemàtica del govern central i del Parlament espanyol a atorgar qualsevol referèndum d'autodeterminació en una Comunitat Autònoma no prou per explicar-ho totalment. Tres universitats catalanes, de Sabadell, Barcelona i Girona, van organitzar no obstant això debats des de la tardor del 2012. L'article treu les primeres lliçons d'aquestes experiències noves, que proven la possibilitat d'escoltar altres arguments, malgrat la polarització creixent que coneix l'assumpte de la independència catalana.


Matèries: Epoca democràtica actual ; Universitats ; Vida política ; Debat ; Catalanisme ; Independentisme ; Nacionalisme ; Eleccions autonòmiques 2015
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:2012 - 2016
Accés: http://ccec.revues.org/6136


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3