português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
BARRIOCANAL LOZANO, CARLES []
Referències trobades:
14   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 14   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Aiguamolls del Baix Ter / [Jordi Montaner Roviras, Joan Solà Subiranas, Mònica Martinoy, [et al.]]



[Torroella de Montgrí] : [Museu del Montgrí i del Baix Ter, Centre d'Estudis i Arxiu : Ajuntament de Torroella de Montgrí], 2004
191 p. : il. ; 22 cm (Papers del Montgrí, 23) 
Annexos.


Matèries: Espais naturals ; Aiguamolls ; Aigües superficials ; Inundacions ; Flora ; Vegetació ; Litoral ; Fauna ; Invertebrats ; Peixos ; Amfibis ; Rèptils ; Ocells ; Mamífers ; Protecció del medi ambient
Matèries:Aiguamolls del Baix Ter
Àmbit:Ter, riu ; Torroella de Montgrí
Cronologia:2004
Autors add.:Montaner Roviras, Jordi ; Solà i Subiranas, Joan ; Martinoy, Mònica ; Pascual, Josep ; Gesti Perich, Josep ; Barriocanal Lozano, Carles ; Boix i Masafret, Daniel ; Sala, Jordi ; Gascón, Stéphanie ; Gifre, Jaume ; Quintana, Xavier D. ; Pou i Rovira, Quim ; Alcaraz Cazorla, Carles ; Feo i Quer, Carles ; Zamora, L. ; Vila i Gispert, Anna ; Carol, Q. ; Garcia-Berthou, Emili ; Moreno i Amich, Ramon ; Franch, Marc ; Mascort i Amigó, Ramon ; Burgas Riera, Albert ; Burgas Riera, Daniel
Autors add.:Museu del Montgrí i del Baix Ter. Centre d'Estudis i Arxiu ; Ajuntament de Torroella de Montgrí
Accés: https://raco.cat/index.php/PapersMontgri/issue/view/9175
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; B. Popular (Palafrugell); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 14
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ocells del sotabosc de les suredes / Carles Barriocanal
Barriocanal Lozano, Carles


En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 13 (primavera-estiu 2008), p. 120-121 : il. (Patrimoni. Fauna) 



Matèries: Fauna ; Ocells ; Boscos
Àmbit:Gavarres, serra de les
Cronologia:[2008]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 14
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Picot garser gros / Carles Barriocanal
Barriocanal Lozano, Carles


En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 11 (primavera-estiu 2007), p. 118-119 : il. (Patrimoni. Fauna) 



Matèries: Fauna ; Mamífers
Àmbit:Gavarres, serra de les
Cronologia:[2007]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 14
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Arpella vulgar / Carles Barriocanal
Barriocanal Lozano, Carles


En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 9 (primavera-estiu 2006), p. 112-113 : il. (Patrimoni. Fauna) 



Matèries: Fauna ; Aus
Àmbit:Gavarres, serra de les
Cronologia:[2006]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Impacto de la crisis económica en un destino turístico litoral: repercusiones y estrategias de futuro [Fitxer informàtic] / Carles Barriocanal Lozano, Anna M. Grabulosa Garzón
Barriocanal Lozano, Carles


Girona : Universitat de Girona. Facultat de Lletres, 2012
1 fitxer informàtic (video/H263)

Comunicació a càrrec de Carles Barriocanal sobre l'impacte de la crisi econòmica en el territori de Castell-Platja d'Aro, en el marc de les 5es Jornades de Geografia Econòmica celebrades a Girona del 28 al 30 de juny de 2012.


Matèries: Medi geogràfic ; Crisi econòmica ; Turisme ; Documents audiovisuals ; Congressos
Àmbit:Castell-Platja d'Aro
Cronologia:[2008 - 2012]
Autors add.:Grabulosa Garzón, Anna M.
Autors add.:Universitat de Girona. Facultat de Lletres
Autors add.:Jornades de Geografia Econòmica (5es : 2012 : Girona )
Accés: http://hdl.handle.net/10256.1/2615


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Impacte de la crisi econòmica en una destinació de sol i platja cas Platja d'Aro [Fitxer informàtic] / Anna Grabulosa Garzón ; [dirigit per: Carles Barriocanal Lozano]
Grabulosa Garzón, Anna M.


2010
Dirigida per: Barriocanal Lozano, Carles. Universitat de Girona. Facultat de Turisme, 2010
1 recurs electrònic (Treball de fi de carrera. Turisme) 
Treball de fi de carrera.


Matèries: Turisme ; Crisi econòmica
Àmbit:Castell-Platja d'Aro
Cronologia:2007 - 2009
Autors add.:Barriocanal Lozano, Carles (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10256/3429
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Socioeconomic status determines floristic patterns in suburban domestic gardens implications for water use and alien plant dispersal in the Mediterranean context [Fitxer informàtic] / Josep Padullés Cubino ; [dirigida per: Josep Vila Subirós, Carles Barriocanal Lozano]
Padullés Cubino, Josep


2015
Dirigida per: Vila Subirós, Josep; Barriocanal Lozano, Carles. Universitat de Girona. Departament de Geografia, 2015
1 recurs electrònic
Text en català i anglès.

L'augment recent dels espais urbans de baixa densitat a la costa mediterrània ha comportat un increment del nombre de jardins privats. La present tesis estudia la flora, les característiques i les pràctiques de gestió de 258 jardins privats a la comarca de l'Alt Empordà. També es van calcular les necessitats hídriques dels jardins d'acord amb la seva composició i estructura vegetal, i es va determinar si es podien predir a partir de les característiques socioeconòmiques, demogràfiques i culturals de les llars. Dels 635 tàxons identificats, el 68 per cent eren exòtics. A més, 39 espècies han estat considerades com a potencialment invasores a Espanya, encara que només 25 són presents dins dels límits del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. La distribució de la flora del jardins es va relacionar significativament amb diferents gradients socioeconòmics i demogràfics, com ara la taxa d'ocupació, l'origen dels residents, el nivell d'ingressos o el percentatge de membres en atur.


Matèries: Tesis doctorals ; Parcs i jardins ; Espècies invasores ; Vegetació ; Abastament d'aigües
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:[2015]
Autors add.:Vila i Subirós, Josep (Dir.) ; Barriocanal Lozano, Carles (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/321104
Localització: Universitat de Girona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 14
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Paisaje del valle de Núria : Pirineos Orientales / Josep M. Panareda Clopés, Ferran Salvador Franch [coordinadores] ; autores: Carles Barriocanal Lozano, [et al.]



Terrassa : Aster, 2000
128 p. : il., taules, plàn. ; 24 cm (Gaia, 4) 
ISBN 8492098554



Matèries: Flora ; Paisatge ; Vegetació ; Medi geogràfic ; Fauna ; Història general
Àmbit:Núria, vall de
Cronologia:[0000 - 2000]
Autors add.:Panareda i Clopés, Josep Maria (Dir.) ; Salvador Franch, Ferran (Dir.) ; Barriocanal Lozano, Carles
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Carles Rahola (Girona); B. Terra Baixa (Ribes de Freser)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Avifauna de les suredes baixempordaneses a la primavera / Carles Barriocanal
Barriocanal Lozano, Carles


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, núm. 23 (2004) , p. 229-240 : il., gràf.
Bibliografia.

Es presenten els resultats de l'estudi de les poblacions avifaunístiques de les suredes baixempordaneses a la primavera. Fins ara les úniques dades de què es disposava eren dels anys vuitanta per a les suredes de les Gavarres i inexistents per a les de l'Ardenya. Mitjançant la metodologia de les estacions d'escolta, s'han censat les poblacions d'aus d'aquests massissos, durant el cicle reproductor. S'han analitzat els paràmetres de composició del poblament, s'han calculat les freqüències relatives de les espècies per a cada massís, així com les preferències ecològiques de les espècies presents. La valoració d'aquestes anàlisis confirmen que els poblaments avifaunístics de les suredes de les Gavarres i Cadiretes a la primavera són força similars; l'única diferència significativa la mostren les preferències ecològiques de les espècies.


Matèries: Fauna ; Aus ; Explotacions forestals
Àmbit:Baix Empordà
Cronologia:2000 - 2001
Accés: http://www.raco.cat/index.php/EBE/article/view/272744/360961
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Caracterització i propostes de gestió i conservació dels estanyets de Pals i les Closes Fondes (Pals, Baix Empordà) / Mireia Ros, Carles Barriocanal, Martí Boada
Ros, Mireia


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, núm. 27 (2008) , p. 327-342 : il.
Referències bibliogràfiques. Inclou apèndix estadístic.

En aquest article es presenten els resultats de l'estudi dut a terme a tres ullals localitzats a la plana del Baix Ter, al municipi de Pals, coneguts com els estanyets de Pals. S'ha analitzat la fisicoquímica de les aigües de cadascun dels estanyets, s'ha inventariat la vegetació i s'ha estudiat la població íctica i la presència d'amfibis. Malgrat que es tracta d'un espai reduït, els estanyets de Pals i el sector de les Closes Fondes actuen com a veritables zones humides, amb vegetació i fauna pròpies d'aquests amenaçats indrets. Les anàlisis de les aigües han revelat una situació tròfica classificada a mig camí entre la mesotròfia i l'eutròfia. Segons aquests resultats s'han elaborat unes propostes de gestió i conservació per a aquest indret que inclouen la seva preservació mitjançant acords de custòdia, la creació de zones tampó, la gestió de la vegetació i l 'aplicació de programes de seguiment de la qualitat de les aigües.


Matèries: Estanys ; Conservació de la natura ; Vegetació ; Fauna
Àmbit:Pals
Cronologia:2006
Autors add.:Barriocanal Lozano, Carles ; Boada i Juncà, Martí
Accés: http://www.raco.cat/index.php/EBE/article/view/272822/361044
http://hdl.handle.net/10256/9469
Localització: UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Avifauna dels alzinars del massís de Begur a la primavera / Carles Barriocanal
Barriocanal Lozano, Carles


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, núm. 26 (2007) , p. 229-240 : gràf.
Referències bibliogràfiques.

S'ha estudiat l'avifauna present a la primavera als alzinars del massís de Begur. Mitjançant la tècnica de les estacions d'escolta, s'ha determinat la composició de les poblacions d'ocells que es detecten als retalls de la comunitat de l'alzinar que actualment es localitzen a les fondalades i sectors més ombrívols del massís. L'anàlisi de la composició del poblament ha mostrat uns valors de riquesa total i de riquesa mitjana molt elevats. Els valors de preferències ecològiques i hàbits forestals presenten uns perfils de poblacions poc especialitzats forestalment en el conjunt de les espècies detectades; quan s'analitzen les espècies que componen la fracció de les més freqüents (valor de freqüència relativa 50 per cent), aleshores es mostra un perfil que s'adiu més amb un caràcter forestal. L'origen de les espècies és marcadament paleàrtic.


Matèries: Alzines ; Fauna ; Aus ; Boscos ; Muntanyes ; Ocells ; Medi geogràfic
Àmbit:Begur, massís de
Cronologia:[2007]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/EBE/article/view/272811/361033
Localització: UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Anàlisi de l'avifauna de la garriga del Massís del Montgrí a la primavera / Carles Barriocanal
Barriocanal Lozano, Carles


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, núm. 25 (2006) , p. 225-234 : il., gràf.
Referències bibliogràfiques.

En aquest estudi es recullen les dades de les pobalcions d'ocells que es detecten a la primavera a la comunitat arbustiva de la garriga del massís del Montgrí. Mitjançant la metodologia de les estacions d'escolta, s'han determinat diverses variables de composició del poblament avifaunístic. Destaquen la baixa riquesa total i mitjana, i la baixa freqüència relativa de les espècies contactades, en comparació amb d'altres comunitats mediterrànies. Hi ha un elevat nombre d'espècies el nínxol ecològic d'explotació de les quals és el sotabosc. També destaca la presències d'espècies dòrigen Paleàrtic i mediterrani.


Matèries: Aus ; Ocells ; Vegetació ; Muntanyes ; Fauna
Àmbit:Montgrí, massís del
Cronologia:[2006]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/EBE/article/view/272798/361020
Localització: UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Recuperació de zones humides als camps de golf: el cas del golf Les Serres de Pals / Carles Barriocanal, Baltasar Parera, Elda Mata
Barriocanal Lozano, Carles


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, núm. 24 (2005) , p. 225-238 : il., gràf
Referències bibliogràfiques. Inclou apèndix documental.

S'ha realitzat la cartografia dels usos del sòl d'un camp de golf de recent construcció (Les Serres de Pals) situat al municipi de Pals, a l'àrea del Baix Ter, en un sector eminentment agrícola de terra baixa. A la vegada, s'ha fet la cartografia del paisatge preexistent abans de la construcció del camp amb l'objectiu de constrastar les dues situacions i veure què i com s'ha transformat el territori. Durant la construcció del camp es van regenerar antigues zones humides i en un curt espai de temps van començar a aparèixer comunitats vegetals aquàtiques que abrigaven un conjunt de poblacions d'aus. S'han avaluat aquestes comunitats avifaunístiques, constatant la riquesa d'aquestes zones humides per a aquests vertebrats. Es discuteixen els avantatges per a la fauna que pot produir una adequada gestió dels camps de golf des del punt de vista de la conservació.


Matèries: Camps de golf ; Vegetació ; Fauna ; Ocells ; Aus ; Estanys ; Usos del sòl
Àmbit:Pals ; Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:[2005]
Autors add.:Parera, Baltasar ; Mata, Elda
Accés: http://www.raco.cat/index.php/EBE/article/view/272754/360970
http://hdl.handle.net/10256/9472
Localització: UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 14
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Anàlisi i comparació de l'ornitofauna dels boscos i bosquines esclerofil·les de les muntanyes de la Costa Brava [Fitxer informàtic] / Carles Barriocanal Lozano ; [dirigida per: Josep M. Panareda Clopés]
Barriocanal Lozano, Carles


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2013
Dirigida per: Panareda Clopés, Josep Maria. Universitat de Barcelona. Departament Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional, 2003
1 fitxer electrònic
Data de defensa 26-06-2003.
ISBN 84-689-1959-4

S'han estudiat les comunitats ornítiques dels boscos i bosquines esclerofil·les que es troben situades a las muntanyes de la Costa Brava (Girona). Suredes, alzinars i garrigues del massís de les Alberes, massís del Montgrí, massís de les Gavarres, massís de Begur i Massís de Cadiretes han estat els ambients seleccionats per l'estudi. S'ha fet el seguiment de les comunitats d'aus que es troben a la primavera (moment de màxim us territorial i per tant de màxima detectabilitat) mitjançant la metodologia de les estacions d'escolta, que s'ha trobat que és la més adient per aquest tipus d'estudis. De cada comunitat vegetal de cada una de les muntanyes estudiades, s'ha realitzat un total de vint estacions d'escolta. El rendiment total ha estat de 120 estacions de les que sis han correspost a la sureda, 40 als alzinars i 20 a la garriga. De la comparació de les comunitats ornítiques estudiades, a les suredes s'ha trobat un índex de similitud molt elevat (índexs de Jaccard i Sorensen) entre les muntanyes(Gavarres i Cadiretes). S'han analitzat els valors de riquesa total i riquesa mitjana, en els que s'ha demostrat que són les suredes les comunitats amb els valors més elevats, tal i com ja havien demostrat altres autors, tot i que l'alzinar de Begur ha sorprès per presentar el valor de riquesa mitjana més elevat. Les anàlisi de freqüència relativa han mostrat les espècies amb major presència; a més, s'obté una proporció global de les espècies que en el cas de la sureda cal destacar una elevada proporció d'espècies situada a la franja del 0-50 per cent. Aquest resultat també és similar en els casos de l'alzinar i la garriga. Aquestes dades ens indiquen que les comunitats esclerofil·les estudiades, les espècies que les ocupen ho fan en baixa proporció. L'anàlisi per preferències ecològiques demostra que, en el conjunt de comunitats analitzades, dominen les espècies ubiqüistes (~ 50 per cent). Per comunitats, destaca la homogeneïtat de la sureda i la heterogeneïtat dels alzinars estudiats, tant en el conjunt de les espècies com en la discriminació realitzada per índex de freqüències relatives superior al 50 per cent. La anàlisi per hàbits forestals mostra una certa repartició entre ubiqüistes, especialistes i generalistes per al conjunt de les espècies. Per comunitats, cal indicar una homogeneïtat en suredes i una similitud entre alzinars. La categoria ubiquista ha estat la menor representada, en valors situats entre el 10 i 22 per cent de les espècies en els àmbits estudiats, passant a una magnitud d'entre un 0 i un 18 per cent en el nivell de freqüència relativa superior al 50 per cent. La anàlisi per l'origen de les espècies, apunta a una elevada presència de paleàrtics (superior al 50 per cent) i baixa presència de nòrdics (9 per cent). Aquests valors es mantenen en la anàlisi per comunitats, a on en la discriminació per freqüències relatives superiors al 50 per cent s'ha observat un augment significatiu de les paleàrtiques, que en algunes comunitats assoleixen valors de fins el 80 per cent, desapareixent les que provenen del sud-oest. Les dades poc comparables entre els alzinars responen a la tipologia diversa d'aquests: els del massís de Begur corresponen a petits retalls que es troben a les vessants més humides que no han estat edificades, i es troben rodejades per pinedes; per una altra banda, els alzinars del massís de l'Albera es troben situats a major alçada, amb un bon desenvolupament i constitueixen ambients continus i extensos. La garriga del massís del Montgrí ha estat la única considerada en el present estudi; s'han aportat dades de las seves poblacions ornítiques, aspecte que no havia estat estudiat fins al moment.


Matèries: Medi geogràfic ; Protecció del medi ambient ; Ecologia ; Boscos ; Medi ambient ; Fauna ; Aus ; Muntanyes ; Tesis doctorals
Àmbit:Costa Brava ; Gavarres, serra de les ; Begur, massís de ; Girona, província
Cronologia:2003
Autors add.:Panareda i Clopés, Josep Maria
Accés: http://www.tdx.cat/TDX-0413105-083025
http://hdl.handle.net/10803/1945
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3