Anàlisi i comparació de l'ornitofauna dels boscos i bosquines esclerofil·les de les muntanyes de la Costa Brava [Fitxer informàtic]
/ Carles Barriocanal Lozano ; [dirigida per: Josep M. Panareda Clopés]
Barriocanal Lozano, CarlesBarcelona : Universitat de Barcelona, 2013
Dirigida per: Panareda Clopés, Josep Maria. Universitat de Barcelona. Departament Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional, 2003
1 fitxer electrònic
Data de defensa 26-06-2003.
ISBN 84-689-1959-4
S'han estudiat les comunitats ornítiques dels boscos i bosquines esclerofil·les que es troben situades a las muntanyes de la Costa Brava (Girona). Suredes, alzinars i garrigues del massís de les Alberes, massís del Montgrí, massís de les Gavarres, massís de Begur i Massís de Cadiretes han estat els ambients seleccionats per l'estudi. S'ha fet el seguiment de les comunitats d'aus que es troben a la primavera (moment de màxim us territorial i per tant de màxima detectabilitat) mitjançant la metodologia de les estacions d'escolta, que s'ha trobat que és la més adient per aquest tipus d'estudis. De cada comunitat vegetal de cada una de les muntanyes estudiades, s'ha realitzat un total de vint estacions d'escolta. El rendiment total ha estat de 120 estacions de les que sis han correspost a la sureda, 40 als alzinars i 20 a la garriga. De la comparació de les comunitats ornítiques estudiades, a les suredes s'ha trobat un índex de similitud molt elevat (índexs de Jaccard i Sorensen) entre les muntanyes(Gavarres i Cadiretes). S'han analitzat els valors de riquesa total i riquesa mitjana, en els que s'ha demostrat que són les suredes les comunitats amb els valors més elevats, tal i com ja havien demostrat altres autors, tot i que l'alzinar de Begur ha sorprès per presentar el valor de riquesa mitjana més elevat. Les anàlisi de freqüència relativa han mostrat les espècies amb major presència; a més, s'obté una proporció global de les espècies que en el cas de la sureda cal destacar una elevada proporció d'espècies situada a la franja del 0-50 per cent. Aquest resultat també és similar en els casos de l'alzinar i la garriga. Aquestes dades ens indiquen que les comunitats esclerofil·les estudiades, les espècies que les ocupen ho fan en baixa proporció. L'anàlisi per preferències ecològiques demostra que, en el conjunt de comunitats analitzades, dominen les espècies ubiqüistes (~ 50 per cent). Per comunitats, destaca la homogeneïtat de la sureda i la heterogeneïtat dels alzinars estudiats, tant en el conjunt de les espècies com en la discriminació realitzada per índex de freqüències relatives superior al 50 per cent. La anàlisi per hàbits forestals mostra una certa repartició entre ubiqüistes, especialistes i generalistes per al conjunt de les espècies. Per comunitats, cal indicar una homogeneïtat en suredes i una similitud entre alzinars. La categoria ubiquista ha estat la menor representada, en valors situats entre el 10 i 22 per cent de les espècies en els àmbits estudiats, passant a una magnitud d'entre un 0 i un 18 per cent en el nivell de freqüència relativa superior al 50 per cent. La anàlisi per l'origen de les espècies, apunta a una elevada presència de paleàrtics (superior al 50 per cent) i baixa presència de nòrdics (9 per cent). Aquests valors es mantenen en la anàlisi per comunitats, a on en la discriminació per freqüències relatives superiors al 50 per cent s'ha observat un augment significatiu de les paleàrtiques, que en algunes comunitats assoleixen valors de fins el 80 per cent, desapareixent les que provenen del sud-oest. Les dades poc comparables entre els alzinars responen a la tipologia diversa d'aquests: els del massís de Begur corresponen a petits retalls que es troben a les vessants més humides que no han estat edificades, i es troben rodejades per pinedes; per una altra banda, els alzinars del massís de l'Albera es troben situats a major alçada, amb un bon desenvolupament i constitueixen ambients continus i extensos. La garriga del massís del Montgrí ha estat la única considerada en el present estudi; s'han aportat dades de las seves poblacions ornítiques, aspecte que no havia estat estudiat fins al moment.