El Paludisme a l'Urgell al segle XVIII / Miquel Àngel Farré Targa
Farré i Targa, Miquel Àngel


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 105-121 (Dossier: Les pandèmies a Ponent en el decurs de la història) 

Aquest article reflecteix la dura realitat epidèmica i sanitària de la vila de Tàrrega i la comarca del Urgell durant el segle XVIII, una època marcada per constants sobresalts epidèmics a conseqüència del paludisme. El paludisme va tenir una gran incidència a les terres de Lleida durant el segle XVIII, especialment a la dècada dels anys vuitanta, quan es va manifestar amb més intensitat. En aquest curt espai de temps dues grans epidèmies van alterar la salut i el dia a dia dels pobladors de la comarca i el pla de l'Urgell: l'epidèmia de febres pútrides entre els anys 1780 i 1783 i l'epidèmia de tercianes del 1785. En aquest context, i atesa l'extensió de les epidèmies, la Junta Reial de Sanitat va comissionar els metges i epidemiòlegs catalans més rellevants de l'època -molts de ells formats a la Universitat de Cervera- per combatre-les. Entre ells destaca la figura del doctor Josep Masdevall, metge i científic natural de Figueres, creador d'un mètode curatiu per fer front a les epidèmies, l?opiata Masdevall. Els seus èxits curatius li van valer el nomenament com a Inspector General d'Epidèmies del Principat de Catalunya, i va arribar a ser un dels personatges més rellevants de la salut pública espanyola de la segona meitat del segle XVIII. Finalment, l'article es complementa amb els informes de camp redactats pels metges comissionats de cadascuna de les epidèmies.