Indústria i ofici: Conflicte social i jerarquies obreres a la Catalunya tèxtil (1881 - 1923) / Carles Enrech ; pròleg de Pere Gabriel
Enrech i Molina, Carles


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, [2005]
431 p. : map. , gràf. ; 23 cm (Ciència i Tècnica, 27. Història) 
Premi Jaume Vicens i Vives d'Història Contemporània de l'Institut d'Estudis Catalans 2003. Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix estadístic.
ISBN 84-490-2380-7

La indústria tèxtil catalana va ser, fins a la fi de segle XIX, malgrat l'alt grau de modernitat tecnològica de les grans fàbriques, un sector amb un gran pes de la cultura del treball artesanal. Durant la dècada de 1880, aquesta organització del treball va entrar en crisi, entre altres factors per la mecanització del tissatge manual i per la dura competència interna entre fabricants, provocada per les desigualtats en els costos de producció entre el Pla i la Muntanya. Aquesta crisi del model de producció va generar una alta conflictivitat laboral davant les propostes de reforma del treball dels fabricants. La sortida de la crisi va suposar grans canvis en l'organització del treball tèxtil a partir de 1890: al Pla, la feminització i la desorganització del sindicalisme d'ofici; a la Muntanya, la difusió del sistema de colónia industrial, entès com un projecte social paternalista. Aquesta nova organització del treball no només va provocar canvis laborals, sinó que també va posar en relleu els diferents interessos dels treballadors tèxtils: caps obrers, obrers i artesans qualificats, jornalers, etc., i va provocar una esquerda en el característic teixit urbà interclassista de les viles i ciutats industrials, que es va fer més visible durant els anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i del pistolerisme.