Les primeres dones gironines a l'institut provincial i la universitat / Carles Cortada i Hortalà
Cortada i Hortalà, CarlesEn:
Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 151-164 (
Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar)
Resums en català, castellà i anglès.
Els aires de llibertat de la Revolució del 1868 van portar la preocupació per l'educació femenina, però amb la restauració borbònica aquesta preocupació va quedar marcada per la confrontació entre els plantejaments ideològics conservadors, que valoraven la dona només per les seves funcions familiars i no acceptaven que treballés, i els progressistes, que defensaven la instrucció i el treball de les dones sempre que no anessin contra les obligacions familiars. La Girona conservadora del darrer terç del segle XIX va ser una de les últimes capitals de província a tenir una Escola Normal Femenina; malgrat això, durant els primers anys de la Restauració Girona va ser una de les capitals de província amb més noies matriculades a l'institut provincial. Això va ser degut a la voluntat de les noies de rebre una educació més enllà de la necessària per al seu paper familiar, el rol d'alguns parents i professors, i el paper permissiu que va jugar l'institut provincial en absència d'altres institucions on les noies poguessin estudiar. La primera noia que estudià a l'institut de Girona ho féu el 1876 (com a estudiant lliure), la primera graduada va ser el 1885 i la primera universitària, el 1904. Aquest treball té la voluntat de donar a aquestes noies la visibilitat que fins ara no han tingut i que el seu esforç mereix.