El marcel·linisme a les Terres de l'Ebre (1914-1939) / Josep Sancho Sancho ; [dirigida per: Maria Gemma Rubi i Casals]
Sancho Sancho, Josep[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
1 recurs electrònic
ISBN 9788449049521
Aquesta tesi doctoral es centra en la formació i el desenvolupament del moviment republicà forjat al voltant de Marcel·lí Domingo a les Terres de l'Ebre entre el 1914 i el 1939. S' ha fet èmfasi en la configuració de la seva estructura, en les seves formes d'actuació i d'organització i en la seva relació amb d'altres moviments polítics i socials d'aquestes comarques. En la primera i segona part, s' analitza l'evolució cronològica del moviment republicà durant els anys finals del restauracionisme constitucionalista tot copsant els seus moments de creixement i de crisi, de la dictadura de Primo de Rivera i de la Segona República. En una tercera part, s'interpreta de forma més diacrònica la influència de Domingo més enllà de l'Ebre català, la seva evolució i sociologia electoral, l'associacionisme i la seva composició socioprofessional, les organitzacions femenines i juvenils i la seva relació amb el catalanisme i l'obrerisme. Aquesta tercera part conclou amb una visió comparada amb estructures que li foren comparativament similars, com el blasquisme valencià i el lerrouxisme barceloní. L'enorme força del moviment elegí Domingo diputat per Tortosa en les eleccions legislatives de 1914, 1916, 1918, 1919 i 1923 i, a més d'escons provincials, atorgaren als seus seguidors el 1931 les alcaldies més importants de les Terres de l'Ebre i 3 dels 5 diputats de la circumscripció de Tarragona per majories a les Corts. El seu èxit fou degut a diversos factors. Com en molts dels seus homòlegs, va ser molt important la seva xarxa associativa i de sociabilitat i el seu discurs populista. Però alhora es distingí per l'establiment d'una coalició republicanosocialista duradora que li permeté liderar les forces centreesquerranes i catalanistes, per la seva acció pràctica i per l'agitacionisme al carrer com a eina complementària a l'institucionalisme. Però, per damunt de tot, per l'utilització d'un utillatge conceptual contracultural i pseudoreligiós propi d'una subcultura política, basat en un potent relat messiànic envers la figura del líder republicà.