Projecte Almenara (Agramunt, Urgell) : recerca i recuperació patrimonial d'una necròpolis tumulària de cremació de final de l'edat del bronze i primera edat del ferro (segles IX-VI a. de la n. e.). Les intervencions dels anys 2015-2018 / Òscar Escala Abad, Andreu Moya i Garra, Gemma Piqué Palacín, Georgina Prats Ferrando, Anna Bach Gómez, Enric Tartera Bieto, Ares Vidal Aixalà, Núria Armentano Oller, Lydia Gutiérrez Becerra



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 89-112 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article recollim tota la informació aconseguida sobre el castell de Canals, ubicat al terme municipal de l'EMD de Valldoreix, a partir dels resultats de les campanyes arqueològiques dutes a terme entre 2017 i 2018. Amb les últimes intervencions arqueològiques realitzades donant compliment a les línies d'actuació traçades al Pla director, s'han excavat aproximadament dos terços de la superfície interior del castell i s'ha aconseguit obtenir una imatge força ajustada de les característiques principals del monument.

Darreres intervencions al Molí d'Espígol (Tornabous, Urgell). El projecte de l'1[per cent] cultural : l'excavació arqueològica i els treballs de consolidació i restauració del jaciment



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2014-2015 (2017) , p. 267-303 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Durant el 2013 es dugueren a terme al Molí d'Espígol diferents treballs arqueològics en el marc d'un projecte de l'1 [per cent] cultural. Els treballs van consistir fonamentalment en la consolidació/restauració de les restes visibles; en el sanejament, l'estabilització i la reconstrucció d'aquestes, i en la instal·lació d'un sistema de drenatge que permetés garantir-ne el manteniment. Les novetats més interessants provenen de l'àrea nord del jaciment, on es va documentar la continuïtat de la muralla de la primera edat del ferro, i es va excavar parcialment una estança d'aquest període; també es posà al descobert una part més del tram de la muralla de l'ibèric antic, i una part considerable del sistema defensiu de l'ibèric ple, amb restes de la muralla, un possible accés i un mur d'escarpa de fossat. Les actuacions a l'àrea sud/sud-oest van permetre descobrir la complexitat diacrònica de la porta oest (porta d'Iltirta), així com la continuació del perímetre de la muralla de l'ibèric antic en un tram llis de més de 100 m.