Els trobadors al Ripollès (segles XII-XVI) / Antoni Llagostera Fernández
Llagostera i Fernández, AntoniEn:
Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2011-2012. Vol. 2 (novembre 2013), p. 115-135 : il. (
Cicle de Conferències sobre el Ripollès Medieval)
Publicat al segon volum, en format digital, dels Annals 2011-2012 del CECR. Notes. Inclou apunt biobibliogràfic de l'autora. Resums en català i anglès.
Quan parlem de trobadors del Ripollès, al Ripollès o relacionats amb el Ripollès, ens enfrontem a un tema que pot semblar exòtic, però no gens anecdòtic. El fenomen dels trobadors occitans dels segles XI-XIV és un fet de llarga durada, que abasta un ampli espai de la cultura europea, amb connexions amb altres fenòmens culturals i literaris de les llengües llatines (cançons de gesta, poesia mística, kharja, minnesang, goliards.). No és aquest un aspecte anecdòtic, ja que forma part d'una relació cultural de molt més abast i potència. És un element més que relaciona el Ripollès i Ripoll amb la cultura occitana, que no té sols poesia trobadoresca, sinó també un desenvolupament arquitectònic i artístic, escultòric, que hi està molt relacionat. El fet que existeixi una poesia trobadoresca ripollesa ens ajuda a confegir el paisatge cultural del segles XII i XIII, quan es construeix la portada romànica de Ripoll i l'ala romànica del claustre, per exemple, i és dóna l'explosió de l'arquitectura i escultura romànica i de l'escola de Ripoll. No és casual tampoc que s'hagi relacionat tantes vegades la planta arquitectònica de l'església monàstica de Sant Joan de les Abadesses amb el món provençal, o que s'esmentin, en relació amb la portada romànica de Ripoll, els exemples de les portes de Sant Serni de Tolosa, o les portades romàniques de Sant Tròfim d'Arle, Sant Gil de Gard o Conques, llocs tots ells situats en el món de la literatura trobadoresca occitana.
