português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
FELIU I MARBRES, EDUARD []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 4   en el formato [Estandar]
página 1 de 1


1 / 4
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Lletres hebrees a la Barcelona medieval / Eduard Feliu ; presentació de Jordi Casanovas
Feliu i Marbres, Eduard


Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, 2010
111 p. ; 21 cm (MUHBA Textures, 3) 
Bibliografia.

Aquesta publicació reuneix tres textos sobre la història del poble jueu arrelat a terres catalanes. Un, "La cultura hebrea a la Barcelona medieval", va ser publicat a la revista Barcelona Quaderns d'Història l'any 1996, i els altres dos, "Sobre la teoria i la pràctica del dret hebraic a la Barcelona medieval" i "La disputa de Barcelona en el marc de les polèmiques entre jueus i cristians a l'edat mitjana" són fruit de les conferències pronunciades per l'autor a l'Arxiu Històric de la Ciutat.(MUHBA).



Matèries: Jueus ; Fonts documentals ; Cristianisme ; Judaisme ; Edat mitjana ; Cultura ; Dret
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[450 - 1500]
Autors add.:Casanovas Miró, Jordi (Pr.)
Autors add.:Museu d'Història de Barcelona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Museu d'Història de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 4
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Hebrew deeds of Catalan Jews, 1117-1316 = Documents hebraics de la Catalunya medieval, 1117-1316 / translated from de Hebrew with introduction and notes ; traducció de l'anglès i de l'hebreu per Eduard Feliu
Klein, Elka


Barcelona [etc.] : Societat Catalana d'Estudis Hebraics : Patronat Municipal Call de Girona, 2004
236 p., 18 p. de facsím ; 25 cm (Girona judaica, 1) 
Bibliografia. Text en anglès i català; resum i resgest dels documents en castellà; transcripció en hebreu dels documents.
ISBN 8484961222



Matèries: Jueus ; Documentació jurídica ; Manuscrits ; Dret ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1117 - 1316
Autors add.:Feliu i Marbres, Eduard (Trad.)
Autors add.:Societat Catalana d'Estudis Hebraics ; Patronat Municipal Call de Girona
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Carles Rahola (Girona); B. Antònia Adroher (Girona); B. Ernest Lluch (Girona); B. Salvador Allende (Girona); B. Julià Cutillé (Llagostera); ; B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 4
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Algunes puntualitzacions sobre diversos aspectes de la història dels jueus a la història medieval / Eduard Feliu i Marbres
Feliu i Marbres, Eduard


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 2 (2009) , p. 175-190
Notes i bibliografia.

L'establiment de jueus als Països Catalans és anterior a l'any 1000. En els segles xii-xiii molts jueus exerciren d'administradors i financers al servei dels reis catalans, i com a delegats prop dels governs musulmans. En el segle xiii les comunitats jueves s'escamparen per nombroses poblacions catalanes, on es dedicaren intensament a activitats comercials i menestrals. La denominació hebrea de Sefarad es referia en aquells temps a les terres musulmanes, i mai no enclou Catalunya, la qual formava un continuum polític, lingüístic i cultural amb els territoris de Provença. La denominació moderna de sefardites és, doncs, anacrònica, quan es refereix als temps anteriors a l'expulsió de 1492. Els jueus, que eren considerats des de temps antics un grup etnoreligiós a part, podien aplicar les seves pròpies lleis en qüestions de dret privat i ensenyar la llengua i la cultura hebrees, bé que sempre tingueren el català com a llengua parlada. Catalunya produí figures eminents de la cultura hebraica medieval: Jafudà ben Barzilay, Abraham ben Hasday, Salomó ben Adret i Hasday Cresques, de Barcelona; Nissim ben Rovèn i Mossé ben Nahman, de Girona; Issac ben Sésset Perfet, de Barcelona, però resident a València; Simon ben Sémah Duran, de Mallorca; i Menahem ha-Meïrí, de Perpinyà.


Matèries: Jueus ; Expulsió dels jueus ; Judaisme ; Minories socials ; Aljama ; Antisemitisme ; Persecucions religioses ; Assalt dels calls
Àmbit:Barcelona ; Mallorca - Balears, illes ; Tortosa ; Catalunya
Cronologia:[1263 - 1414]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/220089/300865
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 4
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Some clarifications on several aspects of the history of Jews in Medieval Catalonia / Eduard Feliu i Marbres
Feliu i Marbres, Eduard


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 2 (2009) , p. 49-64
Notes i bibliografia.

The settling of Jews in the Catalan Countries is prior to the year 1000. In the 12th and 13th centuries many Jews acted as administrators and financiers at the service of the Catalan kings, as well as emissaries to the Moslem governments. In the 13th century Jewish communities spread over a great number of Catalan towns where they devoted themselves intensely to crafts and commercial activities. At that time the Hebrew denomination of Sepharad indicated the Moslem lands; it never included Catalonia, which formed a political, linguistic and cultural continuum with the Provençal territories. The modern denomination sephardim is, therefore, anachronical when it refers to the times preceding the 1492 expulsion. Jews, considered from antiquity as a separate ethno-religious group, were allowed to apply their own laws in questions concerning private rights, as well as to teach the Hebrew language and culture, although they always used Catalan as their spoken language. Catalonia gave birth to eminent figures of the medieval Hebraic culture: Judah ben Barzillai, Abraham ben Hasday, Solomon ben Adret and Hasday Cresques, from Barcelona; Nissim ben Reuben and Moses ben Nahman, from Girona; Isaac ben Sheshet Perfet, from Barcelona but living in València; Simeon ben Tsemah Duran from Majorca; and Menahem ha-Meiri, from Perpinyà.


Matèries: Jueus ; Expulsió dels jueus ; Judaisme ; Minories socials ; Aljama ; Antisemitisme ; Persecucions religioses ; Assalt dels calls
Àmbit:Barcelona ; Mallorca - Balears, illes ; Tortosa ; Catalunya
Cronologia:[1263 - 1414]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/220098/300874
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 1

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3