"Jo só lo trovador de Montserrat" : la funció mitificadora de la poesia a partir de l'anàlisi del poema A la Verge de Montserrat, de Víctor Balaguer / Arnau Aina Cabistany
Aina Cabistany, Arnau


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 11 (2018) , p. 21-28 : il.
Notes i bibliografia.

En aquest article proposo una anàlisi i una lectura crítica-interpretativa de la primera poesia escrita en català pel poeta, dramaturg, escriptor, historiador i polític català Víctor Balaguer i Cirera (1824-1901) a partir de la versió recollida a les pàgines 163-168 del llibre Víctor Balaguer. Poesías catalanas (versión catalana), publicat a Madrid el 1874 per la Impremta, Estereotípia i Galvanoplàstia de Aribau y Cia.

Ultramar : política de Víctor Balaguer i progrés per a Vilanova i la Geltrú / Ressenya de Bernat Deltell i Milà
Deltell i Milà, Bernat


En: Gran Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 69 (novembre 2000), p. 27 (Bibliografia penedesenca) 
Ressenya de:
. Ultramar : política de Víctor Balaguer i progrés per a Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú : Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 2000

Víctor Balaguer escriptor, vist per la revista "La Renaixensa" (1871-1880) / Carola Duran i Tort
Duran i Tort, Carola


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 10 (2017) , p. 10-30 : il
Notes.

La relació de Víctor Balaguer escriptor i promotor cultural amb La Renaixensa varia al. llarg dels deu anys de publicació. S'inicia amb testimonis d'admiració cap al poeta consagrat per part dels joves impulsors de la publicació. Després, quan es crea la Impremta de La Renaixensa, Balaguer hi publica els seus treballs en català, en una relació cordial editor-autor que finalment desemboca en amistat amb Àngel Guimerà, cara visible de la revista. El present treball acaba quan la conversió de La Renaixensa en diari el 1880 significa el final d'aquest període de col·laboracions literàries.

El Montseny de Víctor Balaguer : Al pie de la encina. Una aproximació romàntica i llegendària al Monseny de finals del segle XIX / Joan Portals i Martí
Portals i Martí, Joan


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 10 (2017) , p. 48-61 : il
Bibliografia.

En 1884 Victor Balaguer va inaugurar una institució única en el context polític i cultural català i espanyol: la seva Biblioteca Museu a Vilanova i la Geltrú, seguida de la Biblioteca Museu d'Ultramar a Madrid. La primera, es tractava de la primera institució pública d'aquesta mena creada a Catalunya, i va ser fruit d'una consistent exploració encarregada per Balaguer a l'editor i bibliotecari Joan Oliva, després de viatjar per França, Suïssa, Alemanya i el Regne Unit, amb la finalitat d'aprendre de les seves biblioteques i d'explorar críticament les millors opcions per a la futura fundació vilanovina. La combinació de biblioteca i museu en una mateixa institució i un únic edifici relaciona el projecte de Balaguer amb institucions britàniques contemporànies molt similars en la seva dimensió, model de gestió, continguts i propòsits culturals i polítics: les característiques i populars The Literary and Philosophical Societies - i altres institucions britàniques semblants, incloent-hi també el Museu i Biblioteca britànics. Aquesta recerca analitza la creació de la Biblioteca Museu a Vilanova i la Geltrú explorant les seves connexions amb les institucions britàniques que en van inspirar el model i la fundació. Alhora que també explora el tipus de ciutadà que aquests equipaments pretenien forjar i els intercanvis d'objectius ideològics entre les diferents institucions en un context europeu més ampli.

Institucions britàniques per forjar ciutadans catalans. Víctor Balaguer, Joan Oliva i la creació de la Biblioteca Museu de Vilanova i la Geltrú / Josep M. Garcia Fuentes, Aldric Rodríguez Iborra
Garcia Fuentes, Josep M.


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 10 (2017) , p. 62-73 : il
Bibliografia i notes.

En 1884 Victor Balaguer va inaugurar una institució única en el context polític i cultural català i espanyol: la seva Biblioteca Museu a Vilanova i la Geltrú, seguida de la Biblioteca Museu d'Ultramar a Madrid. La primera, es tractava de la primera institució pública d'aquesta mena creada a Catalunya, i va ser fruit d'una consistent exploració encarregada per Balaguer a l'editor i bibliotecari Joan Oliva, després de viatjar per França, Suïssa, Alemanya i el Regne Unit, amb la finalitat d'aprendre de les seves biblioteques i d'explorar críticament les millors opcions per a la futura fundació vilanovina. La combinació de biblioteca i museu en una mateixa institució i un únic edifici relaciona el projecte de Balaguer amb institucions britàniques contemporànies molt similars en la seva dimensió, model de gestió, continguts i propòsits culturals i polítics: les característiques i populars The Literary and Philosophical Societies - i altres institucions britàniques semblants, incloent-hi també el Museu i Biblioteca britànics. Aquesta recerca analitza la creació de la Biblioteca Museu a Vilanova i la Geltrú explorant les seves connexions amb les institucions britàniques que en van inspirar el model i la fundació. Alhora que també explora el tipus de ciutadà que aquests equipaments pretenien forjar i els intercanvis d'objectius ideològics entre les diferents institucions en un context europeu més ampli.

Víctor Balaguer / Carles Capdevila
Capdevila, Carles


En: Revista de Catalunya. Barcelona. Any I, Vol. I, núm. 6 (desembre 1924), p. 577-592 (Les grans figures del Renaixement de Catalunya) 

Catalunya i democràcia : el cercle de Víctor Balaguer en 1857-1860 / Magí Sunyer
Sunyer i Molné, Magí


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 19 (2016) , p. 55-74 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Víctor Balaguer, el 1866, distingia dues escoles en la literatura catalana del moment segons l'ús que feien respectivament de la història delpaís: l'una els oferia "com a relíquia santa a la contemplació beàtica de sosadeptes", mentre que l'altra els llançava "al camp de la discussió". Balaguer encapçalava aquesta segona escola, forjada els anys 1857-1860, en què la literatura catalana va començar a tematitzar la qüestió de les relacions entre Catalunya i Espanya. Ho va fer a través d'un repertori d'exemples històrics que volien mostrar una història catalana de defensa de la democràcia i de combat contra l'absolutisme i el despotisme.

El Montseny de Víctor Balaguer. "Al pie de la encina". Una aproximació romàntica i llegendària al montseny de finals del segle XIX / Joan Portals Martí
Portals i Martí, Joan


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 30 (2015) , p. 191-209 : il.
Bibliografia.

El Llegat de s'Arxiduc : un personatge de novel·la / Miquel Marzal i Ortiz, Míriam Albà Pujol
Marzal Ortiz, Miquel


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 8 (2015) , p. 11-28 : il.
Bibliografia i notes. Resums en català i anglès.

Víctor Balaguer, poeta, dramaturg i insigne polític espanyol, emprengué l'any 1882 la creació d'un edifici per reunir la seva biblioteca i col·lecció d'objectes d'art i antiguitats. La relació amb les Corts, avalada per la trajectòria política com a ministre, li va permetre acumular un considerable nombre d'obres que havien romàs atresorades a la seva residència durant el seu mandat públic. Dos anys més tard, el projecte culminava amb la inauguració de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer a Vilanova i la Geltrú, circumscripció per la qual fou escollit diputat a la dècada dels 70. Amb motiu de l'Exposició Regional del 1882 de Villanueva y Geltrú, i gràcies a l'acreditada personalitat de Balaguer, el Museo del Prado va efectuar un dipòsit de pintura antiga que primer es va destinar a la citada exposició i posteriorment a la Biblioteca Museu. Més endavant, el conjunt es va ampliar amb un segon dipòsit també del Museo Nacional en què es trobava l'avui cèlebre "Anunciació" d'El Greco. Aquesta obra va convertir el museu en un nou focus catalitzador de públic i crítica, en les albors de l'anomenat "redescobriment" del polèmic pintor de Candia.

Una Lletra de l'escriptor olotí Pau Estorch i Siqués a Víctor Balaguer / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 41 (2000) , p. 593-594 (Nota de lectura) 
Inclou transcripció de la carta.

Les Respostes de Víctor Balaguer / Montserrat Comas Güell
Comas i Güell, Montserrat


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 7 (2014) , p. 11-32 : il.
Resums en català i anglès.

L'article que segueix pretén canviar una mica el sentit del lament de la falta de cartes originals de Víctor Balaguer. Ho farà a partir de les respostes hològrafes balaguerianes que hi ha a una bona part de les cartes rebudes pel fundador de la Biblioteca Museu. Un interessant conjunt de mil cuatre-centes notes a partir de les quals podem conèixer aspectes més amagats de la vida política i literària de don Víctor.

Com havia de ser el Museu Víctor Balaguer? : una mirada als antecedents museístics i al context de l'època / Jordi Medina Alsina
Medina Alsina, Jordi


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 7 (2014) , p. 46-59 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estudi fa un repàs a la història i l'evolució de la museologia per establir els diferents models de museus existents. A través de l'anàlisi d'aquests aspectes, del context de l'època en què el Museu Víctor Balaguer va ser fundat i de les cartes de Víctor Balaguer, l'estudi extreu les diferents influències museològiques del projecte original de Víctor Balaguer.

Víctor Balaguer, Montserrat i la construcció de Catalunya i Espanya : sobre el caràcter i la dimensió universal del pensament balaguerià / Josep Maria Garcia-Fuentes
Garcia-Fuentes, Josep Maria


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 6 (2013) , p. 11-24 : il.

A través de la lectura de diversos escrits de Víctor Balaguer, de precisar la seva importància en la definició cultural i simbòlica de la Catalunya i l'Espanya contemporànies, i de la revisió de la seva implicació en el procés de construcció del Montserrat modern, es planteja la necessitat -més enllà d'aquesta breu aproximació- de ressituar tant Balaguer com la seva obra en un context nacional, europeu i internacional, amb l'objectiu de valorar-ne justament l'originalitat i la importància.

Júlia, l'estratègia femenina de Víctor Balaguer / Montserrat Comas Güell
Comas i Güell, Montserrat


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 4 (2011) , p. 129-142 : il.

Júlia és un alter ego de Víctor Balaguer entre els anys 1850 i 1852, quan signa amb aquest nom un article setmanal al Diario de Barcelona. És, aparentment, una frivolitat adreçada a les dones. Però només ho sembla perquè ho convertirà en una plataforma per educar i reivindicar alguns drets de les dones com els de l'educació i la literatura; en definitiva la seva condició de ciutadanes. Descobrirem, també, que és ella la primera que demana la recuperació dels Jocs Florals, anticipant-se dos mesos a la data admesa de la reivindicació feta per La Violeta de oro, periòdic dirigit per Víctor Balaguer, l'octubre de 1852.

El Museu en els orígens. Quina col·lecció tenia Balaguer abans d'obrir el Museu? / Mireia Rosich Salvó
Rosich Salvó, Mireia


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 2 (2009) , p. 39-61 : il.
Bibliografia i notes.

Amb motiu dels 125 anys de la inauguració, proposo destriar, de les obres que conformaven el Museu en el primer moment, quines eren de la col·lecció particular de Balaguer. En resum, intentar explicar quins límits i quin valor tenia la seva col·lecció personal, de la qual s'ha parlat tant. Les fotografies antigues ens revelen estances atapeïdes, on es veu tot molt ple i molt barrejat, a l'estil dels gabinets de col·leccionista. Era una estètica habitual al segle XIX. Pintures al costat de mobles, d'escultures, de capitells, d'àmfores, de medalles, espases, monedes... Però això no era el seu gabinet, era una fundació oberta al públic i edificada per a tals usos. La persona i el personatge s'acaben confonent i s'ha d'agafar una lupa per veure les fronteres.

Víctor Balaguer i Manuel de Cabanyes / Oriol Pi de Cabanyes
Pi de Cabanyes, Oriol


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 1 (2008) , p. 30-40 : il.

Conferència pronunciada el dia 13 de juny de 2008, en commemoració del segon centenari del naixement del poeta Cabanyes, a la sala d ïactes de l ïEscola de la Universitat Politècnica a Vilanova i la Geltrú en acte coorganitzat per l ïAula d ïExtensió Universitària del Garraf i l ïAssociació d ïAmics de la Biblioteca-Museu Balaguer.

Vilanova cruïlla de la música a Catalunya. De Pedrell a Toldrà. Primer part / Edmon Colomer Soler
Colomer Soler, Edmon


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 1 (2008) , p. 49-56 : il.

L'article recull el contingut de la conferència celebrada el 13 de gener de 2007 a la sala de la Biblioteca Víctor Balaguer. El treball que ara es publica aprofundeix en la recerca de l'obra musical creada per Felip Pedrell i les seves vinculacions amb l'obra literària de Víctor Balaguer. Les audicions musicals que es feren en la conferència estan també referenciades a la publicació. Si bé el projecte inicial preveia relacionar les personalitats de Pedrell i Toldrà a partir del vincle comú amb Vilanova i la Geltrú, aviat es va constatar que l'extensió i riquesa del material recollit aconsellava separar-lo en dues sessions monogràfiques. Presentem aquí doncs la primera part d'aquesta exposició que esperem completar ben aviat.

Publicacions



En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 1 (2008) , p. 121-125

Bibliografia de Víctor Balaguer : el segle XIX, políticament incorrecte : imatges d'humor polític [Fitxer informàtic] / Biblioteca Museu Víctor Balaguer



[Vilanova i la Geltrú] : Organisme Autònom Biblioteca Museu Víctor Balaguer, DL 2002
1 disc òptic (CD-ROM): il. col. ; 12 cm (Júlia, 2) 
Requeriments del sistema: PC 486 o superior ; Windows 95 o superior ; 8 Mb RAM o superior ; ratolí ; lector de CD-ROM. Opcions de llengua: català, castella, basc i gallec.
ISBN 8493143847

Las calles de Barcelona : Topografia de la història a l'Eixample / Montserrat Comas Güell
Comas i Güell, Montserrat


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 21 (tardor 2009), p. 43-52 (Col·laboracions) 
Aquest text correspon a la conferència que amb el mateix títol es va pronunciar el dia 17 de desembre al Museu d'Història de la ciutat de Barcelona, Notes. Resums en català i anglès.

Que els noms dels carrers de l'Eixample de Barcelona es deuen a Víctor Balaguer i que a més mostren administració i personatges de la Corona d'Aragó és prou conegut, però el que amb aquest article s'intenta és situar l'obra Las calles de Barcelona en el procés balaguerià de donar a conèixer la història de Catalunya i de crear, físicament a la ciutat, un topos històrico-literari que es perpetuï en el temps. Mitjançant una narració ben trobada Balaguer aconsegueix que els noms de la ciutat més vella es vinculin amb els de la nova en construcció i que, al cap i a la fi, Barcelona esdevingui la capital catalana.