Darmós, la Serra d'Almos, Llaberia i altres noms de nuclis de població del terme de Tivissa / Ventura Castellvell Díez
Castellvell i Díez, Ventura


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 15-32 : il. (Articles dedicats a la Serra d'Almos, Darmós i Llaberia) 
Bibliografia, fonts i notes. Resums en català, castellà i anglès.

El municipi de Tivissa conté dins dels límits del seu terme dos nuclis de població que mantenen la vitalitat (la Serra d'Almos i Darmós) i un tercer de població irregular (Llaberia), al costat d'altres que han tingut una important presència humana i actualment són considerats partides de terra (Banyoles i Vilanova). L'article parla d'aquests topònims i d'altres que hi estan lligats estretament (Tartacó i l'Algira). S'hi tracten les diverses versions de l'origen etimològic dels noms, segons la documentació consultada, així com altres aspectes nous, i se n'exposen els dubtes encara existents.

Maria Serres Margalef, una dona lliure / Joan Miró Oró, Encarna Codina Baena, Rosa Giné Benaiges
Miró i Oro, Joan


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 33-60: il. (Articles dedicats a la Serra d'Almos, Darmós i Llaberia) 
Bibliografia i fonts. Resums en català, castellà i anglès.

Maria Serres, nasqué a la Serra d'Almos el març de 1901. Aviat se li despertà l'amor per la literatura, en concret per la poesia. A partir dels 20 anys publicà versos i articles en les revistes El Llamp (on conegué Artur Bladé i Desumvila i Salvador Estrem i Fa), La Riuada i Tivissa. El 1926, fou premiada en un concurs femení de poesia. La seva vida fou trasbalsada per la guerra civil. Malgrat tots els entrebancs que patí fins a la seva mort, mai deixà d'escriure. A part del llegat recuperat en les revistes, més el llibre de poesia Cantan las golondrinas, la resta de la seva obra s'ha perdut. Segons diversos testimonis va escriure, com a mínim, l'obra de teatre El collar de la leona; la novel·la costumista Tierra de lobos i el guió radiofònic Bandera blanca. No se n'han pogut trobar els originals.

Les Observacions meteorològiques a la Serra d'Almos : la sèrie de dades fenològiques / Josep Borrell Bargalló
Borrell Bargalló, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 61-75 : il. (Articles dedicats a la Serra d'Almos, Darmós i Llaberia) 
Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article es parla de climatologia, tot fent especial atenció a la fenologia, que és la branca de l'ecologia que descriu i estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques de les espècies (floració, foliació, maduració i caiguda de fulles de les plantes, també arribada i migració dels ocells). L'estudi es desenvolupa a partir de l'extensa base de dades climàtiques recollides a l'estació meteorològica de la Serra d'Almos, durant més de cinquanta anys. Per tant, en aquest treball s'expliquen, en primer terme, els orígens de l'estació meteorològica de la Serra d'Almos, però també s'hi relacionen les dades i espècies observades; a més, s'hi aporta una anàlisi sobre l'evolució climàtica a la Serra d'Almos, així com del ressò mediàtic que ha tingut la informació objecte d'aquesta observació.

La Creació d'una cooperativa de consum a la Serra d'Almos a principis del segle XX / Pere Audí Ferrer
Audí i Ferrer, Pere


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 77-82 : il. (Articles dedicats a la Serra d'Almos, Darmós i Llaberia) 
Notes.

La Tradició musical a Darmós. De les bandes a la projecció internacional / Joan C. Blanch i Anguera
Blanch i Anguera, Joan C.


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 83-89 : il. (Articles dedicats a la Serra d'Almos, Darmós i Llaberia) 
Resums en català, castellà i anglès.

En un recorregut des de principis del segle xx fins a principis del xxi, es relata la tradició musical a la població de Darmós començant per la formació de dues bandes l'any 1916, amb tota la càrrega musical que va comportar per al poble també es deixa entreveure l'ambient que es vivia en aquell moment, l'experiència dels seus membres, les seves vivències i les de les seves famílies. Com va afectar la Guerra Civil espanyola a aquestes formacions i, sobretot, com va deixar la llavor, un cop dissoltes les bandes, per a una continuïtat musical que, represa quasi tímidament, es va desenvolupar fins a arribar a escenaris internacionals i a portar el nom del poble i del país als millors teatres.