Militancia, vida y revolución en los años 70 : la experiencia de la Organización de Izquierda Comunista (OIC) [Fitxer informàtic] / Joel Sans Molas ; [dirigida per: José Luis Martín Ramos]
Sans Molas, Joel


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017
Dirigida per: Martín Ramos, José Luis. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2017
1 recurs electrònic (577 p.)
ISBN 9788449074912

La present tesi doctoral estudia la història de l'Organització de Izquierda Comunista (OIC). Aquesta organització, que va existir entre 1974 i 1979, se situava en el camp de l'esquerra revolucionària, i concretament a l'espai de l'esquerra comunista. Sorgida en 1971 amb el nom de Círculos Obrers Comunistes (COC) a partir del moviment obrer de base radical de Barcelona i el Vallès i d'un grup de militants procedents del Front Obrer de Catalunya (FOC), va ser desenvolupant gradualment un doctrina política que permetés sustentar i expandir l'organització. L'utillatge ideològic que va usar per a aquest propòsit va ser una mescla particular de consejismo, leninisme i marxisme heterodox. Es va tractar d'una organització fins a cert punt original, sorgida a la calor de la lluita obrera, distant dels grans corrents ideològics del moment -el maoisme, el marxisme-leninisme, el trotsquisme- i que va tractar de desenvolupar la seva pròpia teoria política. L'organització va tenir un notable creixement, es va ser estenent per diferents zona de l'estat i va ser capaç de liderar alguns conflictes obrers d'alta intensitat de l'any 1976, per exemple amb una influència destacada en el moviment huelguístico de Vitòria. En l'enfocament seguit s'ha procurat inserir l'organització en el context internacional de radicalització i auge de l'imaginari revolucionari, també en el context que marcava la dictadura franquista. Així mateix s'ha situat aquesta organització dins de l'espai de l'esquerra revolucionària i del camp radical, fent comparacions en algunes qüestions amb altres organitzacions. En aquesta tesi està present la construcció de l'organització, des dels seus orígens en grups polítics precedents -que podem situar en la crisi del FOC entre 1967 i 69-, la seva formació com COC en 1971, el seu establiment com OICE en 1974, el seu creixement important fins a 1977, la seva crisi a partir d'intervinguts d'aquest any i la seva fusió amb el Moviment Comunista en 1979.