L'Educació domèstica al segle XIX: teoria de les esferes i els models de professionalització docent / Raquel de la Arada Acebes
Arada Acebes, Raquel de la


En: Educació i Historia. Revista d'Historia de l'Educació. Barcelona, núm. 8 (2005) (2006) , p. 147-163

Des de la segona meitat del segle XIX fins al tombant de segle, l'educació de les dones va esdevenir una qüestió social de primer rengle que havia de contribuir a apaivagar les tensions que posaven en perill el nou ordre liberal burgès. L'educació domèstica, considerada pels polítics liberals del primer terç del segle XIX una qüestió privada, va esdevenir a partir del període isabelí, especialment amb l'entrada en vigor de la Llei Moyano de 1857, un assumpte públic. Els textos d'autores i autors de la més variada ideologia i professió, que giren al voltant del discurs de la domesticitat, permeten comprovar la continuïtat i els canvis de l'ideal burgès per a les dones al llarg de la segona meitat del segle XIX. Paral·lelament, es van fundar escoles normals de mestres que van fer possible l'extensió d'aquest ideal de la burgesia a través de les escoles de nenes.