Excavacions al velòdrom : un centre terrisser d'època romana : Mont-roig del Camp, Baix Camp / Lluïsa Pallejà i Vilaseca
Pallejà i Vilaseca, Lluïsa


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1994
43 p. : il. ; 29 cm (Memòries d'intervencions arqueològiques a Catalunya, 12) 
A la portada: Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia.
ISBN 84-39329636

El Poblat protohistòric de Puig Roig del Roget : el Masroig, Priorat / Margarida Genera i Monells
Genera i Monells, Margarida


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1995
81 p. : il. ; 29 cm (Memòries d'intervencions arqueològiques a Catalunya, 17) 
Bibliografia. A la portada: Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia. Resum en català i castellà.
ISBN 84-39336713

El Poblat ibèric de Santa Anna : Castellvell del Camp, Baix Camp / Ester Ramon i Sariñena, Jaume Massó i Carballido
Ramon i Sariñena, Ester


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1994
40 p. : il. ; 29 cm (Memòries d'intervencions arqueològiques a Catalunya, 11) 
A la portada: Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia. Resum en català i castellà.
ISBN 84-39329393

El Coll del Moro : recinte fortificat ibèric : campanyes del 1982 al 1983 : Gandesa, Terra Alta / Núria Rafel i Fontanals, Mònica Blasco i Arasanz ; amb la col·laboració de Ferran Puig i Verdaguer
Rafel i Fontanals, Núria


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1994
83 p. : il. ; 29 cm (Memòries d'intervencions arqueològiques a Catalunya, 8) 
A la portada: Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia.
ISBN 84-39328192

El Castell del Temple de Barberà de la Conca : Conca de Barberà / Carolina Rovira i Mata
Rovira i Mata, Carolina


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993
52 p. : il. ; 29 cm (Memòries d'intervencions arqueològiques a Catalunya, 4) 
Bibliografia. A la portada: Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia. Resum en català i castellà.
ISBN 84-39323743

Can Roqueta. Estructures prehistòriques i medievals. Campanya 1991 (Sabadell, Vallès Occidental) / Sílvia Boquer i Pubill, Albert Parpal Tamburini
Boquer i Pubill, Sílvia


Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1994
47 p. : il. ; 29 cm (Memòries d'intervencions arqueològiques a Catalunya, 13) 
Bibliografia i fonts. Notes. A la part superior de la portada: Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia. Resum en català i castellà.
ISBN 8439328788

En el jaciment de Can Roqueta s'han excavat un total de divuit estructures arqueològiques, tretze de prehistòriques i cinc de medievals, en dues campanyes efectuades els anys 1989 i 1991. Aquí s'estudien les restes fruit de la segona intervenció: quatre estructures i un sector amb material dispers adscrits cronològicament a un moment de transició entre els segles VII i VI aC i el conjunt de les estructures medievals, datades entre la segona meitat del segle XIV i principis del XV. En el primer grup s'hi inclou una llar en cubeta i tres fosses de planta circular, una d'elles associada a una sèrie de possibles forats de poste, així com una zona amb material descontextualitzat. En el segon, tres fosses de planta circular, una estructura allargada que tindria la finalitat de canalitzar l'aigua de la pluja i drenar les terres, i una altra de funcionalitat desconeguda.

La Cambra pirinenca de Santes Masses: un sepulcre col·lectiu del bronze antic / Josep Castany Llussà, Imma Estany Morros, Lluís Antonio Guerrero Sala
Castany i Llussà, Josep


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1994
43 p. : il. ; 29 cm (Memòries d'intervencions arqueològiques a Catalunya, 14) 
ISBN 8439328621

En 1990 es va portar a terme l'excavació d'urgència del megàlit de Santes Masses. La causa de la intervenció era el precari estat de conservació que presentava l'estructura, bona part de la qual ja havia desaparegut a causa de l'erosió. El megàlit consisteix en una cambra pirenaica, de la qual es conservaven dues lloses laterals de la cambra i un sector del túmul, probablement una tercera part del mateix. Del túmul n'hi ha dos elements a destacar, el vestíbul de la cambra, que està delimitat per una filera de blocs col·locats en forma d'arc davant del vas funerari i una gran llosa col·locada verticalment, que sobresurt del conjunt i que devia consistir en un element senyalitzador del monument. Es tracta d'un sepulcre col·lectiu on les inhumacions es van practicar de forma primària i successiva. Dins de la cambra s'han documentat restes antropològics corresponents a tres persones, un nen i dos adults. Aquests últims, un home i una dona, presenten probables similituds interespecífiques. L'home és especialment interessant per tractar-se d'un branquicèfal curvooccipital o alpí, l'únic en el Solsonès del qual es conserva tot l'esquelet. La datació obtinguda mitjançant l'anàlisi radiocarbònic d'una mostra òssia de l'individu alpí és de 1680 aC i ens situa aquest sepulcre en el bronze antic...

L'Antic col·legi dels Maristes de Girona : un exemple d'arqueologia urbana (Gironès) / Xavier Alberch i Fugueras, [et al.]



Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1994
37 p. : il. ; 29 cm (Memòries d'intervencions arqueològiques a Catalunya, 9) 
Bibliografia. A la part superior de la portada: Direccion General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia.
ISBN 843932779X

El Jaciment de l'Institut de Batxillerat Antoni Pous : un assentament a l'aire lliure de finals del Calcolític (Manlleu, Osona) / Sílvia Boquer Pubill, Josep Bosch Argilagós, Walter Cruells Banzo
Boquer i Pubill, Sílvia


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1995
160 p. : il., plàn., taules ; 29 cm (Memòries d'intervencions arqueològiques a Catalunya, 15) 
Referències bibliogràfiques. A la part superior de la portada: Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia. Resums en català i castellà.
ISBN 8439335792

El jaciment de l'Institut de Batxillerat de Manlleu, descobert el 1985 i amb excavacions d'urgència els anys 1986, 1987 i 1988, constitueix un nou exemple d'un assentament a l'aire lliure a les planes de la Catalunya Central, en l'horitzó de transició entre els períodes del Calcolític i Bronze antic, és a dir, fa aproximadament 4.000 anys. L'estudi paleoambiental indica un paisatge amb coberta vegetal important - roureda de tipus sud-mediterrani - però amb clares evidències de l'existència d'una important acció antròpica en el mateix. L'anàlisi exhaustiu de les estructures excavades permet proposar una hipòtesi sobre el seu funcionament primari (fosses o espais subterranis d'emmagatzematge, estructures de sustentació, llars) i secundari (reblert amb deixalles domèstiques, espai funerari), així com observar la possible diferenciació de l'espai ocupat en l'hàbitat. Les activitats econòmiques s'han estudiat gràcies a les tècniques d'anàlisi (antracologia, carpologia, arqueozoologia) observant-se una important activitat agrícola. La ramaderia està representada per ovicaprins, bovins i súids. La cacera i la recolecció completen l'aportació alimentària. La cultura material permet observar aspectes tecnològics i d'ús així com el procés de fabricació de recipients ceràmics, la matèria prima, la morfologia i els senyals d'ús que presenten els materials lítics. La trobada i l'estudi antropològic d'una inhumació doble permet apropar-se al ritus funerari, característiques de la població i de la seva alimentació. Es proposa la hipòtesi de l'existència d'un poblat en les planes important, amb un règim econòmic que combina l'explotació agrícola de les zones planes amb una pràctica ramadera de tipus semi-nòmada, com els campaments d'estiu en altitud.

El Fossat nord del Castell Cartoixa de Vallparadís (Terrassa, Vallès Occidental) / Antoni Moro i Garcia ; Mòdul d'Arqueologia de l'Escola Taller de Vallparadís
Moro i Garcia, Antoni


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural, 1994
53 p. : il., gràf. ; 29 cm (Memòries d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 5) 
Bibliografia. Notes. Inclou un apèndix de "làmines", realitzades pels alumnes del Mòdul d'Arqueologia de l'Escola Taller de Vallparadís de Terrassa. Resum en català i castellà.
ISBN 84-393-2845-1

L'actual edifici del Castell-Caroixa de Vallparadís és el resultat de diferents reformes i transformacions portades a terme al llarg de la seva història. La primera menció documental, de l'any 1110, correspon a la venda d'un terreny alodial per part de Ramon Berenguer III a Berenguer Sanla i a la seva dona Ermessenda, amb el compromís d'edificar-hi una fortalesa. El castell va pertànyer al llinatge dels Sanla-Terrassa, fins que Blanca de Centelles, filla de Saurina de Terrassa, va fer donació l'any 1344 del castell a l'orde dels cartoixans, els quals van fundar la Cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís. Posteriorment (1413), l'edifici fou traspassat als carmelites, els quals el 1432 el van vendre a la família Sentmenat, propietària del castell fins que el 1852 va passar a la família Mauri. Des de l'any 1947 el Castell és propietat de l'Ajuntament de Terrassa. L'any 1959 es va inaugurar com a Museu d'Art. La instal·lació d'una nova línia telefònica va motivar una intervenció per a recuperar els materials extrets en obrir una rasa per al cable telefònic, la qual creuava el fossat nord. La rasa va afectar el nivell superior del sediment del fossat. Aquest nivell no era originàriament el nivell de superfície, ja que els veritables nivells superiors van ésser rebaixats en el curs de les restauracions efectuades en aquest segle. La intervenció va permetre recuperar un interessant conjunt de ceràmica baix-medieval, així com restes de fauna i altres restes materials que composaven un conjunt cronològicament homogeni.


Conté:
- 065640  Molina i Vallmitjana. Josep Antoni. La Fauna.

L'Església de Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat) / Marina Miquel i Vives, Josep M. Vila i Carabasa, Maria Clua i Mercadal
Miquel i Vives, Marina


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural, 1994
59 p. : il. ; 29 cm (Memòries d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 10) 
Bibliografia. Notes. Inclou resum en català i castellà.
ISBN 84-393-2940-7

La Vil·la romana de l'Aiguacuit (Terrassa, Vallès Occidental) / Eulàlia Barrasetas i Dunjó, Albert Martín i Menéndez, Josep M. Palet i Martínez
Barrasetas i Dunjó, Eulàlia


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural, 1994
61 p. : il., map. ; 29 cm (Memòries d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 6) 
Bibliografia. Resum en català i en castellà.
ISBN 84-393-2777-3

La vil·la de l'Aiguacuit es troba al sud de la ciutat de Terrassa, en un àrea d'intens poblament en època romana. Es presenten els resultats de les campanyes realitzades entre octubre de 1989 i març de 1990, resumint-se els principals resultats de les campanyes anteriors. L'emplaçament de la vil·la ja fou habitat durant el neolític final o el calcolític. La fase I de l'assentament romà s'inicia cap a finals del primer quart del segle I dC., encara que hi ha indicis d'una freqüentació anterior. La vil·la de l'Aiguacuit té una ocupació continuada fins el segle VI dC. Durant la Fase II (finals del segle I-primera meitat del segle III dC) s'afegeix una construcció termal que, amb diverses transformacions, perdura fins a finals del segle IV dC. Això seria, possiblement, indicatiu de que es tracta de la "pars urbana" de la vil·la, si bé falten altres elements constructius o decoratius de tipus luxós, exceptuant la pintura mural del "caldarium". A finals del segle IV dC. la vil·la és totalment remodelada, però les estructures d'aquest període són les més malmeses per les tasques agrícoles. Es té una visió molt parcial de la vil·la, ja que possiblement només es coneix l'extrem sud d'un àrea molt més extensa. Després de l'abandonament de la vil·la cap el segle VI dC., es documenta una reocupació alt-medieval de la que s'ha conservat un conjunt de sitges i altres estructures aïllades.

El Collet de Brics d'Ardèvol : un hàbitat del calcolític a l'aire lliure : Pinós, Solsonès / Josep Castany i Llussà, Final Alsina i Pla, Lluís Guerrero i Sala
Castany i Llussà, Josep


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural, 1992
46 p. : il. ; 29 cm (Memòries d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 2) 
Bibliografia. Resums en català i castellà.
ISBN 8439322593

L'Oppidum ibèric de l'Esquerda: campanyes 1981 - 1991 (Les Masies de Roda de Ter. Osona) / Imma Ollich i Castanyer, Montserrat de Rocafiguera i Espona ; Amb la col·laboració de D. Buxó i Ausió, C. Cubero i Corpas, J. Martí i Freixas, [et al.]
Ollich i Castanyer, Immaculada


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, DL1994
87 p. : il., map. ; 29 cm (Memòries d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 7) 
Bibliografia.
ISBN 84-393-2863-X

El Molí d'en Ribé : un molí fariner baix-medieval i la seva evolució històrica : Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès / Antoni Rigo i Jovells, Empar Gili i Abad
Rigo i Jovells, Antoni


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992
35 p. : il. ; 29 cm (Memòries d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 3) 
Bibliografia. A la part superior de la portada: Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia. Resums en català i castellà.
ISBN 843932345X

Les Sorres X: Un vaixell medieval al canal olímpic de rem (Castelldefels, Baix Llobregat) / Xim Raurich ; Marcel Pujol ; Albert Martín ; [et al.]
Raurich i Santaló, Xim


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992
71 p. : il. ; 30 cm (Memòries d'intervencions arqueològiques a Catalunya, 1) 
Referències bibliogràfiques. A la part superior de la portada: Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia. Text en català, resums en català i castellà.
ISBN 84-393-2255-0

Durant les obres de construcció del canal olímpic de rem va aparèixer les restes d'una nau medieval que s'enfonsà en el que antigament havien estat els aiguamolls de la desembocadura del Llobregat. El derelicte de les Sorres X es tractaria d'una embarcació de petit cabotatge, pertanyent al grup de barques, segurament un llagut. La seva llargada total estaria vora els 9,5 o 10 m,i el seu tonatge entre les 4 i 5 tones. Arboraria un pal llatí, i tindria la possibilitat d'armar fins a sis rems per banda. Pel que fa al seu govern, cal destacar que és l'única embarcació descoberta fins al moment amb els dos tipus de timons (lateral i axial). La barca de les Sorres X es dedicava al transport de peix, probablement barceloní, encara que cap evidència arqueològica no permet assegurar-ho. Com a datació de les ceràmiques trobades al vaixell, i que són els principals elements per datar el jaciment, proposem una cronologia que abastaria la segona meitat del segle XIV (sic).


Conté:
- 038117  Garrido. Ernesto. El Canal olímpic de rem.
- 038118  Izquierdo i Tugas. Pere. El Medi geogràfic: aproximació a l'evolució del paisatge.
- 038119  Izquierdo i Tugas. Pere. El Jaciment arqueològic de les Sorres.
- 038120  Martín i Menèndez. Albert. Desenvolupament de l'excavació.
- 038121  Pujol i Hamelink. Marcel. Estudi descriptiu i anàlisi del buc.
- 038122  Raurich i Santaló. Xim. El Carregament del jaciment de les Sorres X.
- 038123  Jover i Armengol. Anna. Conservació del vaixell les Sorres X.

El Poblat ibèric de Castellruf (Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental) / Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia ; Pepa Gasull, Rosa M. Blanch, Alícia Gonzàlez et al. : annex: David Asensio, Jordi Principal, Joan Sanmartí



Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1995
83 p. : il., gràf. ; 29 cm (Memòries d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 16) 
Bibliografia. Inclou annex amb els materials d'importació del poblat de Castellruf. A la part superior de la portada: Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia. Resum en català i castellà.
ISBN 84-393-3526-1

El poblat ibèric de Castellruf se situa al capdamunt i en una terrassa del vessant oriental del cimal del mateix nom. Ocupa aproximadament 0'6 ha, en gran part dins d'un espai delimitat per muralles; s'excavaren 240 m2 corresponents a 11 habitacions i a un espai obert habilitat com a zona de freqüentació. Les habitacions es distribueixen al llarg del tram occidental de la muralla i en una part del tram meridional. Algunes es comuniquen entre si formant unitats més grans. Es pot parlar de cases amb una, dues, tres o més habitacions. Les estructures dels murs estan fetes de pedra: dos paraments de pedres, col·locades en sec, sense desbastar, amb tendència a la superposició en fileres. Els sostres estan fets amb troncs de fusta, rames i, segurament, també amb una capa de terra per a impermeabilitzar; els pisos són de terra sense preparació prèvia. En alguns casos part del pis és la roca mare retallada i, en una ocasió, un petit empedrat. Segons la ceràmica i les diferents fases constructives detectades, es pot dir que si bé el poblat ja existia abans de mitjans segle IV abans de C. experimenta en un moment no anterior a mitjans del segle III aC una reestructuració important. És en aquest moment quan es construeixen les muralles, almenys la que circumda la plataforma superior, i també una sèrie de dependències adossades a la muralla citada. En una data no posterior a mitjans del segle I aC el poblat s'abandona.