La Cómoda y el tocador, muebles de prestigio en la sociedad catalana del siglo XVIII / Mónica Piera Miquel
Piera Miquel, Mónica


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXV, núm. 25 (2005) , p. 259-282 : il.
Notes a peu de pàgina. Resum i paraules clau en català i anglès.

A la Catalunya del segle XVIII la calaixera i el lligador van ser considerats símbols de nivell social i econòmic del propietari. El fet que les calaixeres formessin part de moltes dots i que en el lligador s'hi guardessin les joies els va donar una significació superior a altres béns, especialment per a les dones. L'article estudia quan i com aquestes dues tipologies de moble es van introduir a la casa catalana. Així com els seus precedents immediats tècnica i funcionalment. A més, la calaixera i els seus derivats -calaixera amb escambell, escriptori, tocador- van canviar l'organització dels espais on s'ubicaven i van oferir una nova distribució dels objectes.

El Cadastre de Catalunya (1713-1845): de la imposició a la fossilització / Agustí Alcoberro i Pericay
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXV, núm. 25 (2005) , p. 231-257
Notes a peu de pàgina. Resum i paraules clau en castellà i anglès.

L'article analitza el procés d'establiment i imposició del cadastre de Catalunya després de la victòria borbònica a la Guerra de Successió i la seva evolució fins a 1845. El nou impost es formulà sobre unes bases teòriques precises: la soberania absoluta del monarca, també en l'àmbit fiscal i la consideració de Catalunya com a territori vençut. L'article descriu les grans dificultats amb què topà la instauració del cadastre, en especial en el període 1718-1725; la seva consolidació, a partir de 1726; i el seu procés de fossilització, ben patent ja durant la segona meitat del segle XVIII a causa de la seva mateixa condició.

Milicia, fueros y acción del poder real sobre Aragón entre 1562-1642 / Enrique Solano Camon
Solano Camon, Enrique


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXV, núm. 25 (2005) , p. 191-230
El treball s'emmarca dins de les activitats corresponents als següents projectes d'investigació: "Blancas", Grupo de Investigación Consolidado, financiat per la Diputació General d'Aragó, i Projecte del MEC. Notes a peu de pàgina. Resum i paraules clau en català i anglès.

Entre els anys 1562 i 1642 les relacions mantingudes entre la Corona i el regne d'Aragó, així com la dialèctica política i jurisdiccional que en va derivar, es van veure condicionades per la pretensió per part de la Monarquia de configurar un aparell de guerra capaç de respondre a les exigències derivades dels objectius polítics que perseguia en l'àmbit internacional. En arribar a les Corts de Saragossa de 1645-1646 les condicions del servei d'armes aragonès no havien canviat gaire, si més no en allò relatiu als seus aspectes estructurals i de mobilització. Però l'accès a aquest servei perseguit per la Corona en l'exercici del seu poder, per mitjà d'un procés de transformació social i d'adaptació dels furs del regne a tal fi, era una realitat.