Estudi de la salut del riu Sénia. Anàlisi dels macroinvertebrats i els factors abiòtics / Xavier Miró Artiola
Miró Artiola, Xavier


En: Lo Senienc : memòria, natura i llengua. La Sénia, núm. 15 (agost 2022), p. 85-89 : il. (Recerca Jove) 
Resum del treball de recerca. Curs 2020-2021, IES La Sénia. Bibliografia i webgrafia. Resum en català i anglès.

Transformacions recents del riu Tenes i de la conca del Besòs : de la bromera a la llúdriga / Manel Isnard Blanchar
Isnard i Blanchar, Manel


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 95-121 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El riu Tenes i la conca del Besòs han sofert moltes transformacions en els darrers anys. L'ocupació de les planes fluvials, que varen constrènyer el seu espai vital, l'abocament d'aigües residuals sense tractar i la reducció de la vegetació de ribera varen provocar la pèrdua de qualitat mediambiental del riu. La recuperació de tot l'espai fluvial no ha estat possible perquè els polígons, habitatges i infraestructures l'han ocupat. D'altra banda, la recuperació de la qualitat de les aigües superficials ha estat possible per la construcció dels sistemes de sanejament (col·lectors i depuradores), fet que ha propiciat el retorn de la vida als nostres rius. Els microorganismes, macroinvertebrats, amfibis i rèptils, peixos i mamífers, entre altres la llúdriga, han tornat a ocupar aquests ecosistemes fluvials, però les espècies exòtiques invasores, que es van apropiar d'aquests espais aprofitant el buit que havia provocat la pèrdua de qualitat mediambiental, encara són un dels greus problemes que pateix el riu.

Les Fonts del Montseny sud-oriental : estudi teòric i evidència empírica / Òscar Farrerons Vidal, Fortià Prat Bofill
Farrerons Vidal, Òscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 151-176 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Referències bibliogràfiques. Inclou annèx amb relació de les fonts visitades i els resultats de les fonts analitzades. Resums en català i anglès.

L'article s'insereix en el debat científic sobre l'ús actual i valoració de les fonts, defensant que cal desenvolupar la percepció de les deus d'aigua com un bé cultural que cal protegir. S'explica breument el Projecte Fonts del Montseny, una investigació portada a terme al conjunt de la reserva de la biosfera que en els darrers sis anys ha catalogat 893 fonts, i ha analitzat mineralment l'aigua de les fonts del Montseny nord, oest i est. Es presenten les fonts de cinc municipis vallesans i els primers resultats de l'anàlisi mineral (pH, conductivitat, bicarbonats, clorurs, sulfats, nitrats, duresa, calci, magnesi, sodi, potassi) de l'aigua de 91 fonts del Montseny sud-oriental (Gualba, Campins, Fogars de Montclús, Montseny i Sant Esteve de Palautordera). Les anàlisis minerals s'han portat a terme en un laboratori homologat. Els resultats són interpretats i explicats, i es destaquen les principals correlacions entre els paràmetres analitzats.

El Riu Tenes : la qualitat de l'hàbitat fluvial a Bigues i Riells / Aleix Lladó
Lladó, Aleix


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 177-192 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Premi Camí Ral. Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix el treball que va resultar guanyador del premi Camí Ral convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per al curs 2020-2021. El treball consisteix en la comparació de diversos trams del riu Tenes (superiors i inferiors a la depuradora de Bigues i Riells), analitzant diferents paràmetres de qualitat de l'hàbitat fluvial a l'àrea del municipi de Bigues i Riells. S'hi estudien les característiques fisicoquímiques de l'aigua, però també la qualitat hidromorfològica i la qualitat biològica, és a dir, l'ecologia d'un ambient. Amb aquest objectiu, s'ha portat a terme un treball de camp, elaborant anàlisis, mostreigs i observacions per determinar en quin estat de conservació es troba el biòtop dels trams escollits del riu Tenes i valorar els efectes de la depuradora.

Quatre anys investigant la composició mineral de les fonts del Montseny / Òscar Farrerons Vidal, Fortià Prat Bofill
Farrerons Vidal, Òscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 36 (2021) , p. 89-100 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Durant quatre anys s'ha analitzat químicament 223 fonts de la Reserva de la Biosfera del Montseny. El 2020 s'ha dut a terme una investigació a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est, per estudiar un tractament estadístic a fi de trobar similituds i diferències dels paràmetres analitzats. Les anàlisis estadístiques han determinat diferències mineralògiques en les aigües de les fonts de tres zones del Montseny. Les anàlisis de components principals i de clústers ha determinat quins paràmetres són els diferenciadors de cada zona. El Montseny oest té una mineralització alta a causa de la gran quantitat de roca calcària present. Les zones est i nord del Montseny són d'aigües de mineralogia dèbil. La seva diferenciació ha estat realitzada per l'altitud de les mostres. Aquesta recerca permetrà valorar químicament l'aigua de les fonts segons la guia del MITECO.

Anàlisi estadística multivariable de l'aigua de les fonts del Montseny / Òscar Farrerons Vidal, Joana Lalueza Baró, Núria Camp Torres
Farrerons Vidal, Òscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 36 (2021) , p. 101-123 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Durant quatre anys s'ha analitzat químicament 223 fonts de la Reserva de la Biosfera del Montseny. El 2020 s'ha dut a terme una investigació a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est, per estudiar un tractament estadístic a fi de trobar similituds i diferències dels paràmetres analitzats. Les anàlisis estadístiques han determinat diferències mineralògiques en les aigües de les fonts de tres zones del Montseny. Les anàlisis de components principals i de clústers ha determinat quins paràmetres són els diferenciadors de cada zona. El Montseny oest té una mineralització alta a causa de la gran quantitat de roca calcària present. Les zones est i nord del Montseny són d'aigües de mineralogia dèbil. La seva diferenciació ha estat realitzada per l'altitud de les mostres. Aquesta recerca permetrà valorar químicament l'aigua de les fonts segons la guia del MITECO.

Anàlisi de la qualitat paisatgística de les platges del sector costaner de L'Escala [Fitxer informàtic] / Cristina Soler Domínguez ; [dirigit per: Carolina Martí]
Soler Domínguez, Cristina


2015
Dirigida per: Martí, Carolina. Universitat de Girona. Facultat de Lletres, 2015
1 recurs electrònic (87 p.)
Treball final de grau (Grau en Geografia, Ordenació del Territori i Gestió del Medi Ambient).

Actuacions de Medi Ambient a les comarques de Girona : obres de millora de la depuradora de Roses : estacions automàtiques de control de qualitat de les aigües de la Muga : estació meteorològica de Portbou



Barcelona : el Departament, 1999
6 f. ; 31 cm (Dossier de premsa, 219) 

Anàlisi de la qualitat de l'aigua estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l'aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies [Fitxer informàtic] / Cherries (Grup de recerca) ; Cira García Ros, Elisabeth Martín Miguel, Eleonora Obón Estrada, Marta Pagès Gallart



2011
Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències, 2011
1 recurs electrònic (Projectes i treballs de final de carrera) 
Treball final de carrera. Bibliografia.

Amb la finalitat de conèixer l'estat de qualitat de les aigües de les basses i pous del Parc del Garraf, s'analitzen una sèrie de paràmetres fisico-químics en 17 estacions de mostreig prèviament seleccionades, distribuïdes en zones amb diferents tipologies d'ús del sòl. La base de l'anàlisi ha estat la integració d'informació provinent de diferents fonts. Mitjançant l'elaboració de taules i gràfics, la generació de cartografia i el tractament estadístic de les dades, s'ha procedit a la tria de punts de mostreig i s'ha obtingut un inventari que ha permès la interpretació global dels resultats, facilitant la diagnosi. El procés de tractament de dades inclou la confecció d'un índex de qualitat de les aigües (ICA) propi, no vinculant, a partir de fórmules genèriques de normalització i ponderació de valors. Durant la realització de la diagnosi s'han detectat pertorbacions puntuals en determinats paràmetres corresponents a contaminacions locals, en diferents estacions de mostreig. Aquestes pertorbacions s'han relacionat amb la situació dels pous i les basses al Garraf i les tipologies d'ús del sòl de cada zona.

El Projecte de recuperació de l'estany d'Ivars i Vila-sana / Toni Costa Pedrós
Costa Pedrós, Toni


En: 212973 Patrimoni natural i històric de L'Estany d'Ivars i Vila-Sana : ponències presentades a les Jornades de Patrimoni Natural i Històric de l'Estany celebrades el 15 i 16 de desembre de 2006 a Mollerussa. [Mollerussa] : Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-Sana, 2007. p. 13-37 : il.


La recuperació de l'estany d'Ivars i Vila-sana ha estat i és un projecte singular, pràcticament sense precedents pel que fa a dimensions i situació de partida. En efecte, aquest estany que va ser dessecat l'any 1951, havia estat una de les principals zones humides de l'interior de Catalunya, amb les seves gairebé 130 ha de superfície. Destacava per l'abundància de l'avifauna aquàtica i pels lligams socioeconòmics amb els municipis de l'entorn. Sota la premissa d'una recuperació amb criteris ecològics, s'hi ha definit i executat un projecte que pretén recuperar les característiques principals de l'antic estany, potenciar-ne la biodiversitat, la qualitat paisagística i l'ordenació dels usos públics de l'entorn.

Importància del bosc de Poblet en la regulació del cicle hídric i la qualitat de l'aigua / Juan Bellot, Esteban Chirino, Pau Bellot, [et al.]



En: 147496 Actes de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet : del règim senyorial a la gestió pública : Monestir de Poblet, 12 i 13 de novembre de 2004. Poblet : Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2004. p. 121-141 : il.

Bibliografia.

La Femosa, riu o claveguera? / [autors: Miquel Carrera, Lluis Miró, Josep Ramon Minguella, Àngel Sedó i Guiu]



Juneda : Camp d'Aprenentatge Granja Escola "Les Obagues", [199?]
37 p. : il. ; 24 cm

Caracterització quimicomineral de l'aigua de les fonts del Montseny selvatà / Oscar Ferrerons Vidal
Farrerons Vidal, Òscar


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 32 (2020) , p. 33-50 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Entre novembre 2018 i gener 2019 hem analitzat mineralògicament l'aigua de setanta-cinc fonts del Montseny selvatà mitjançant tècniques d'anàlisi de potenciometria, conductimetria, volumetria àcid-base, volumetria Möhr, turbidimetria, espectrofotometria UV, complexometria i fotometria de flama. L'anàlisi estadística de les dades obtingudes demostra que al Montseny selvatà la mineralització global de l'aigua de les fonts és baixa, tot i que hi ha casos particulars per circumstàncies específiques, normalment relacionades amb qüestions antròpiques o litològiques locals. A la zona d'estudi s'ha comprovat que l'altitud de la font és un indicador força fiable del grau de mineralització. Els ions majoritaris són el bicarbonat i el calci i, en menor mesura, el sodi. Respecte a la contaminació per nitrats, es demostra que l'aigua és d'una gran qualitat, ja que únicament un 4 [per cent] de les fonts analitzades superen els 50 mg/l establert en el RD 140/2003 com a límit per a aigua potable.

Estudi de la Riera d'Arbúcies : treball elaborat pels alumnes de 2n, pel grup d'EATP de medi ambient de l'Institut Batxillerat Montsoriu d'Arbúcies durant el curs 1990-1991



Arbúcies : IES Montsoriu, 1991
28 p. : Il., gràf. ; 30 cm

Les Aigües superficials d'Arbúcies : paràmetres químics de significació en ecologia aplicada [i] indicadors bacteriològics de la zona perifèrica / J.M. Gonzàles i Cabré, J. Martínez López, L. Ferrés, J.M. Serrano, F. Esperanzi i L. Sauri



Arbúcies : Conselleria de Salut Pública i Qualitat de Vida de l'Ajuntament, 1981
49 p. : gràf., map., taules ; 32 cm

La Indústria i l'ensenyamet al Camp de Tarragona / Antoni Bru i Llecha
Bru i Llecha, Antoni


En: El Sitjar. Cabassers. Any III, núm. 18 (primavera 1985), p. 11-13

Aigües, una aproximació a les Terres de l'Ebre / Álvaro Arasa Tuliesa
Arasa Tuliesa, Àlvar


Tortosa : EbreRecerca, Grup de Recerca Científica Terres de l'Ebre, 2020
200 p. : il.
Bibliografia. Annexos.
ISBN 9788409234417

Gestió de qualitat ambiental de les zones protegides: el cas del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici / Antoni Plans i Lladós, Jesús Tartera i Orteu
Plans i Lladós, Antoni


En: 136267 La Marca Pirineus : vuitenes Trobades Culturals Pirinenques. [Andorra la Vella] ; Lleida ; Tremp : Govern d'Andorra :Institut d'Estudis Ceretans : Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell : Institut d'Estudis Ilerdencs : [et al.], 2012. p. 99-106 : il

Avaluació de l'estat ecològic de la reserva natural parcial Segre-Prullans i propostes de gestió / Eva Bosom i Garcia ; tutora: Isabel Muñoz
Bosom i Garcia, Eva


2006
Dirigida per: Muñoz Gràcia, Isabel. Universitat de Barcelona. Ensenyament de Ciències Ambientals, 2006
102 p. : il., gràf., taules
Projecte fi de carrera. Bibliografia. Annexos.

La Qualitat de l'aire al Vallès Oriental / Fulvio Amato, Andrés Alastuey, Eva Pérez, [et al.]



En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 33-64 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Malgrat la gran millora de la qualitat de l'aire en la darrera dècada, la comarca del Vallès Oriental incompleix alguns dels valors límit i objectius de les directives europees en aquesta matèria. Aquest incompliment afecta el diòxid de nitrogen i l'ozó però també les partícules en suspensió, de les quals s'enregistren sistemàticament concentracions per damunt dels límits recomanats per l'Organització Mundial de la Salut. En els darrers anys s'han dut a terme algunes campanyes d'investigació que han permès aclarir que el trànsit rodat i la indústria són les fonts principals de les partícules en suspensió, mentre que pel que fa a l'NO, els vehicles dièsel són la font dominant, però no es pot descartar una contribució industrial. És necessari intensificar la recerca per tal d'identificar la contribució de la combustió de biomassa residencial, industrial i agrícola, i per avaluar l'eficàcia de mesures de millora a escala local, regional i estatal.