El Zoo es una granja. Los inicios del Parque Zoológico de Barcelona / Oliver Hochadel
Hochadel, OliverEn:
Llull : revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas. Madrid. Vol. 48, núm. 97 (2025) , p. 51-64
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en castellà i anglès.
Quan el Zoo de Barcelona es va inaugurar en 1892, el seu primer director, Francesc Darder (1851-1918), el veia com "la primera pedra del futur parc zoològic d'aclimatació i naturalització". Darder va voler crear un centre per a la cria d'espècies útils, sobretot ocells de corral. En els primers anys del zoo es van organitzar subhastes de gallines, d'ous fecundats i altres productes animals. Més tard aquest programa s'estenia cap a la piscicultura, perquè es va establir un laboratori ictiogènic en 1909 dins del zoo. La zootècnica prometia un augment substancial en la producció de carn i peix per a alleujar l'escassetat d'aliments i així també suavitzar les enormes tensions socials de l'època a Catalunya. Acostumats avui dia a una visió del zoo com a lloc d'instrucció per al gran públic, l'entreteniment i la conservació d'espècies, un concepte tan utilitarista del zoo podria estranyar. Però una mirada més àmplia cap a altres zoos de la fi-de-siècle demostra que el Zoo de Barcelona no era cap excepció quant a la comercialització i reificació dels animals. Les nocions d'una història natural aplicada i de l'aclimatació d'animals útils estaven molt esteses a Europa i més enllà. Aquest article descriu com es va desenvolupar el programa de Darder en la pràctica, el situa en el seu context internacional i explica com el Zoo de Barcelona finalment va abandonar la seva agenda utilitarista.
