Els Textos hagiogràfics de la Vida i Miracles de Sant Ot, bisbe d'Urgell : 1095-1123 / Benigne Marquès i Sala
Marquès i Sala, Benigne


En: Urgellia : Anuari d'estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d'Andorra i la Vall d'Aran. La Seu d'Urgell. Vol. 20 (2019-2021) , p. 337-357
Exemplar dedicat a Mossèn Enric Moliné i Coll. Notes a peu de pàgina.

Goigs de sant Ot bisbe i patró de la Seu d'Urgell 1095-1122 [Material especial] / text de Mn. Manel Pal ; melodia de Mn. Pere Mas
Pal i Casanovas, Manuel


[s.l.] : [s.n.], 1982
1 goig : il., música ; 32 cm
Text a tres columnes. Orla amb motius vegetals. Fotografia de la imatge de l'advocació.

In metaphysicam, physicam, animasticam, tractatumque de generatione et corruptione, aut de hortu (sic) et interitu
Sánchez Belmont, Ángel


[1752]
114, més 272, més 42, més 30 pàgines, més dos fulls ; 210 * 160 mm
Segueix una Salutación a la Virgen: "Salve suavissima rosa / salve candida cordera / ...". Les pàgines 25 ss. estan ocupades per textos devots; oracions a la Mare de Déu; Gozos del prodigioso apóstol de la Indias san Francisco Xavier: "Pues a Jesus vuestro zelo / te rindió tantas naciones / ...". Després d'una invocació a sant Domènec, ve una llista d'estudiants jesuïtes de la Seu d'Urgell i una altra de la comunitat S. J. de la residència d'aquesta ciutat. Segueixen invocacions breus als sants urgellitans Ermengol, Ot i Just, a sant Joan Baptista i a sant Josep; Coplas a la Virgen Santíssima: "Naces tan bella / tierna donsella / ...". Copiat pel deixeble del P. Sánchez, Joan Pinós i Tomàs, de la Seu d'Urgell, el qual data el seu manuscrit el 2 de maig de 1752, i indica que el seu mestre era originari d'Oriola (València).

Sant Ot, bisbe d'Urgell, i la seva època / Esteve Albert i Corp
Albert i Corp, Esteve


2a ed.
Barcelona : Rafael Dalmau, 1987
62 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 41) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 8423202569

Sant Ot, el sant de més alta nissaga del santoral català, és quasi desconegut, i això és ben lamentable. Com diu bé el Breviari de la diòcesi d'Urgell, era del llinatge dels comptes de Barcelona i de la Aquitània, ja que la seva mare fou una germana de la comtessa Almodis, la famosa filla de la Marca del Llemosí; la qual, després d'haver estat maridada amb alguns grans senyors feudals, va ésser esposa dels comtes Pons de Tolosa i Ramon Berenguer el Vell de Barcelona successivament.

Sant Ot, bisbe d'Urgell, i la seva època / Esteve Albert i Corp
Albert i Corp, Esteve


Barcelona : Rafael Dalmau, [1963]
62 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 41) 

Sant Ot, el sant de més alta nissaga del santoral català, és quasi desconegut, i això és ben lamentable. Com diu bé el Breviari de la diòcesi d'Urgell, era del llinatge dels comptes de Barcelona i de la Aquitània, ja que la seva mare fou una germana de la comtessa Almodis, la famosa filla de la Marca del Llemosí; la qual, després d'haver estat maridada amb alguns grans senyors feudals, va ésser esposa dels comtes Pons de Tolosa i Ramon Berenguer el Vell de Barcelona successivament.