Models of Neolithisation of Northeastern Iberian / Raquel Piqué Huerta, Antoni Palomo Pérez, Xavier Terradas, [et al.]



En: Open Archaeology. Vol. 7, Núm. 1 (2021) , p. 671-689
The archaeological excavation at La Draga and Coves del Fem was funded by the Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya) CLT009/18/00026 and CLT009/18/.

The goal of this article is to discuss the significance of the archaeological evidence from the sites of La Draga (Banyoles, Spain) and Coves del Fem (Ulldemolins, Spain), in the context of the neolithisation of Northeastern Iberia. The 14C dates have been analysed using Bayesian statistics. The stratigraphy of Coves del Fem covers the transition between the last hunter-gatherers of the region and the first farmers. The chronological sequence covers approximately 1,300 years, from 6065-5990 cal BC to 4700-4550 cal BC. The site of La Draga was occupied by the first farmers circa 5300-5230 cal BC when a wooden platform was constructed and first used. Subsequent repairs of the wooden piles have been dated as well. Another use of the wooden platform is documented around 5200-5085 cal BC, although until now new construction evidence has not been documented. La Draga site was reoccupied later, when several travertine structures dated in two moments between the years 5100-4900 cal BC and 4950-4700 cal BC were constructed and used. The radiocarbon dates of Coves del Fem and La Draga support the existence of two different models of neolithisation in Northeastern Iberia. In the southern part of the territory, Coves del Fem suggests that the Holocene hunter-gatherer populations remained in the area until the arrival of the first farmers, in a model similar to the one observed at the Ebro basin. On the contrary, the site of La Draga supports the hypothesis of the first farmers colonising a previously unoccupied territory.

Cordes i cistells elaborats amb fibres vegetals entre el 5300 - 800 cal bc al nord-est peninsular i balears : tecnologia, matèria primera i funció [Fitxer informàtic] / Susagna Romero i Brugués ; [dirigida per: Raquel Piqué i Huerta, Antoni Palomo Pérez]
Romero i Brugués, Susagna


2022
Dirigida per: Piqué Huerta, Raquel; Palomo Pérez, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona, 2022
1 recurs electrònic
Programa de Doctorat en Arqueologia Prehistòrica.

L'objectiu principal del present treball és comprendre els processos de producció d'objectes basats en fibres vegetals (cistells i cordes) i els seus usos possibles entre comunitats neolítiques i de l'Edat del Bronze del Nord-est peninsular i Balears. L'estudi d'aquestes restes ens poden informar sobre les societats que les van produir i utilitzar, i sobretot sobre l'elecció i l'obtenció de les primeres matèries vegetals. El coneixement ecològic de les poblacions passades i la comprensió dels processos tècnics són, factors que juguen un paper fonamental en la creació d'entorns socials del passat. Les qüestions precises que abordarà aquesta tesi són: Quins tipus d'objectes es produïen amb les fibres vegetals? Quins tipus de fibres vegetals s'empraven? Con es feien aquestes artesanies? Per a què s'utilitzaven? Per respondre aquestes qüestions s'estudiaran els objectes fets amb fibres vegetals de jaciments del Nord-est de la Península Ibèrica i Balears. La tesi pretén aportar dades sobre la gestió dels recursos vegetals de societats agrícoles i, en particular, sobre el seu coneixement ecològic. Així mateix es pretén caracteritzar els processos d'elaboració de les artesanies en fibres vegetals i determinar la seva funció. Els casos d'estudi tractats en aquesta tesi són les restes de cistelleria i corderia dels jaciments de La Draga (Banyoles, Girona), datat ca. 5.300 - 5.000 cal. BC, les Coves del Fem (Ulldemolins, Tarragona), datat entre 4.941 - 4.545 cal. BC, la Cova des Pas (Ferreries, Menorca), datat entre 1.100 - 800 cal. BC i les impressions de cistelleria en ceràmica del jaciment de la Cova Fonda (Salomó, Tarragona), atribuïts segons la tipologia dels materials ceràmics a l'Edat del Bronze. Els mètodes emprats han tingut per objectiu la caracterització de les tècniques emprades en l'elaboració, la identificació de la matèria vegetal emprada i les propostes de les possibles funcionalitats basades en les característiques anatòmiques, la morfometria i la tècnica de manufactura. Els resultats obtinguts indiquen, en tots els casos, l'aprofitament de plantes locals, abundants i fàcils d'obtenir ja sigui en ambients lacustres o de ribera, pel cas de La Draga o de les Coves del Fem, o en els voltants de la Cova des Pas. A nivell tecnològic, en el conjunt de corderia i cistelleria dels jaciments estudiats ha estat possible documentar una recurrència pel que fa a les tècniques. Entre les cordes predomina la torsió, tot i que també es documenta la tècnica del trenat. Entre les restes cistelleres es documenta un predomini de la tècnica en espiral cosida en tots els contextos; no obstant, s'evidencien variants morfotècniques dins la mateixa tècnica de manufactura, que bàsicament es centren en la tipologia de les puntades. Finalment, a través de l'estudi dels conjunts de cistelleria presentats, tant de forma directe com indirecte, ha estat possible detectar diverses funcionalitats dins de l'àmbit domèstic: emmagatzematge d'aliments, transport i el modelat de la ceràmica. D'altra banda, també s'ha documentat la funció de les cordes en les activitats funeràries d'inhumació.