L'Art rupestre prehistòric a la Noguera : la cova dels Vilars (Os de Balaguer) / Jezabel Pizarro Barberà i María Martínez Hernández
Pizarro Barberà, Jezabel


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 71-82 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia.

El conjunt pictòric d'art rupestre prehistòric de la Cova dels Vilars, a Os de Balaguer, és un testimoni suggeridor de les primeres comunitats camperoles que van establir-se fa milers d'anys a la comarca de la Noguera. La composició de figures configura escenes de la seva vida de difícil interpretació. L'atribució cronològica ha generat una certa discussió, que és deguda al fet que en el conjunt artístic s'hi identifiquen dos estils d'art diferenciats: l'art d'estil llevantí i l'art esquemàtic.

Les Pintures rupestres del territori de Tivissa, un itinerari per la prehistòria catalana / Rosa M. Fernández
Fernández i Sansa, Rosa M.


En: Onades : revista d'opinió i d'entrevistes de les comarques de Tarragona. Any 1, núm. 4 (nov. 1988), p. 17-19

Pintures i gravats rupestres / P. Bosch Gimpera, Josep Colomines Roca
Bosch i Gimpera, Pere


Barcelona : [s.n.], 1931
Separata del V.II de l'anuari de l'Institut d'Estudis Catalans.

Pintures i gravats rupestres : exploració de la Serra de Tivissa



En: Anuari : Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Vol. VII (1921-1926) , p. 3-19 : il.
Inclou les coves següents: Cova de Cabra Freixet (Perelló), Cova de l'Escoda, Cova del Recó d'en Perdigó, Coves del ramat, Cova del Cingle, Cova del Pi i Cova de les Calobres (Perelló).

Representaciones de serpientes en poblados "ibéricos" del Bajo Priorato (Provincia de Tarragona) / Salvador Vilaseca
Vilaseca i Anguera, Salvador


Madrid : Sociedad Española de Antropología, Etnografía y Prehistoria, 1948
[12] p. : il.; 24 cm
Separata de: Homenaje a Julio Martínez Santa-Olalla : vol. III : actas y memorias de la Sociedad Española de Antropología, Etnografía y Prehistoria ; vol. 23, quaderns 1-4, 1948, p. 196-205.

El Pla de protecció de l'art rupestre català començarà a aplicar-se a Ulldecona i a Tivissa



En: Ebre : setmanari independent de les Terres de l'Ebre. Tortosa, Núm. 1050 (22 gener 1999), p. 13

Mirant cap al campament : la primera representació d'un campament de caçadors-recol·lectors paleolítics / Marcos García-Diez
García Díez, Marcos


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 7-22 : il. (Prehistòria) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Els motius figuratius (especialment les representacions d'animals) i els signes són els temes dominants en l'art del Paleolític Superior. Aquestes representacions han estat vinculades tradicionalment amb les concepcions màgiques o religioses d'aquestes societats de caçadors-recol·lectors. En canvi, els paisatges i les realitats materials de la vida quotidiana van ser poc representats, particularment les estructures que defineixen el paisatge humà (cabanes i campaments). En aquest treball presentem una placa d'esquist amb gravats trobada al jaciment del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà), amb una cronologia al voltant dels 13.500 anys abans del present. Aquesta placa mostra set motius semicirculars que poden interpretar-se com la representació de cabanes de forma dòmica. L'anàlisi dels motius individuals i la composició, així com la seva contextualització etnogràfica i arqueològica, suggereixen que aquest gravat és la representació naturalista d'un campament de caçadors-recol·lectors. Tenint en compte les implicacions socials que tenen els campaments en la forma de vida de les societats paleolítiques, aquest gravat es pot considerar como la primera imatge d'un grup humà que tenim al registre arqueològic.

Megalithism in Catalonia : a brief overview / Josep Tarrús i Galter
Tarrús i Galter, Josep


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 9-20
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

The study of megalithism in Catalonia, especially southern Catalonia (south of the Pyrenees), has changed considerably in the past four decades (1980-2020) thanks to several extraordinarily important excavations. They include the dolmen in Els Reguers de Seró (Artesa de Segre) and the menhir in El Pla de les Pruneres (Mollet del Vallès), both of which yielded heretofore unseen engravings, and most importantly the long-term campaigns focused on specific regions, such as the Alt Empordà, Tavertet (Osona) and, more re-cently, Maresme-Baix Vallès. Also worth noting is the work done on the western dolmen region, such as in Odèn (Solsonès), and the new excavations and studies on underground Neolithic cists from the Solsonian (Solsonès), which have now been included in megali-thism in Catalonia, a much more complex, long and varied period than we imagined back in the 1970s. Indeed, the timeline of Catalan megalithism currently stretches from the early middle Neolithic (4500 BC) to the onset of the Bronze Age (1800 BC), that is, more than 2500 years through Neolithic, Chalcolithic and Bronze-Age cultural groups which shared the custom of burying their dead in more or less monumental stone graves, their hallmark. Alongside the graves, these recent decades have also finally revealed some of the settlements where their builders lived, such as the one in Ca n'Isach (Palau-saverdera, Alt Empordà); new menhirs and sites or cromlechs consisting in menhirs or built around menhirs near the habitat areas have been discovered; and new megalithic statuary, such as the one from Ca l'Estrada (Canovelles, Granollers). These are similar to the megalithic world in southeast France, while also enriching the known megalithic art records here in Catalonia, which until now were primarily centred around schematic anthropo-morphic and geometric engravings in some megalithic graves in the Alt Empordà/Roussillon/Conflent.

El Megalitisme a Catalunya : una breu síntesi / Josep Tarrús i Galter
Tarrús i Galter, Josep


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 123-132
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

L'estudi del megalitisme de Catalunya, i en especial del de la Catalunya Sud, ha experimentat grans canvis en les darreres quatre dècades (1980-2020), gràcies a algunes excavacions puntuals de gran repercussió, com la del dolmen dels Reguers de Seró (Artesa de Segre) o la del menhir del Pla de les Pruneres (Mollet del Vallès), tots dos amb gravats inèdits, i també, sobretot, gràcies a les campanyes de llarga durada centrades en territoris concrets com l'Alt Empordà, la zona de Tavertet (Osona) o, més recentment, el Maresme - Baix Vallès. Sense oblidar la gran tasca feta a la zona dolmènica occidental, com a Odèn (Solsonès), ni tampoc les noves excavacions i estudis sobre les cistes neolítiques soterrades del Solsonià (Solsonès), que ara veiem integrades en el megalitisme de Catalunya, un període molt més complex, llarg i variat del que imaginàvem fins als anys setanta del segle xx. En efecte, actualment, la cronologia del megalitisme català s'estén des del Neolític mitjà inicial (4500 aC) fins als inicis de l'edat del bronze (1800 aC), més de 2.500 anys a través de grups culturals neolítics, calcolítics i de l'edat del bronze, units pel costum d'enterrar els morts en tombes pètries més o menys monumentals, que són el seu tret distintiu. I, al costat de les sepultures, aquestes darreres dècades ens han permès conèixer, finalment, alguns dels poblats on vivien els seus constructors, com el de Ca n'Isac (Palau-saverdera, Alt Empordà); s'han descobert nous menhirs i també recintes o cromlecs fets de menhirs o al voltant de menhirs a prop de les zones d'hàbitat; i ha aparegut una nova estatuària megalítica, com la de Ca l'Estrada (Canovelles, Granollers, Vallès Oriental), que ens apropa al món megalític del sud-est francès i alhora enriqueix els registres coneguts en relació amb l'art megalític de les nostres terres, molt centrat fins ara en els gravats esquemàtics antropomorfs i geomètrics d'alguns sepulcres megalítics de l'Alt Empordà, el Rosselló i el Conflent.

Rock art of the Mediterranean basin on the Iberian Peninsula. From El Cogul to Kyoto / Gemma Hernández, Mauro S. Hernández
Hernández i Herrero, Gemma


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 6 (2013) , p. 11-31
Notes i referències. Inclou nota biogràfica dels autors.

Roca dels Moros in El Cogul is the first set of prehistoric paintings documented in Catalonia, and since its discovery in 1908 it has been a referent in prehistoric art on the Iberian Peninsula. Its existence garnered international attention on par with the bison of Altamira. The history of Roca dels Moros in El Cogul is the history of prehistoric rock art on the eastern side of the Iberian Peninsula. Based on this site, this article is a synthesis of the results of a study on the post-Palaeolithic rock art of the Mediterranean basin on the Iberian Peninsula for over 100 years, along with a discussion of the public administrations efforts to further the conservation and protection of this kind of archaeological site. These efforts have earned the rock art of the Mediterranean basin on the Iberian Peninsula a place on UNESCOs list of World Heritage Sites.

Art rupestre a l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Del Cogul a Kyoto / Gemma Hernández, Mauro S. Hernández
Hernández i Herrero, Gemma


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 6 (2013) , p. 129-146
Notes i referències. Inclou nota biogràfica dels autors.

La Roca dels Moros del Cogul és el primer conjunt de pintures prehistòriques documentat a Catalunya i va ser des del moment del seu descobriment, l'any 1908, un referent de l'art prehistòric peninsular; la seva existència adquirí un ressò internacional equiparable a l'assolit pels bisons d'Altamira. La història de la Roca dels Moros del Cogul és la història de l'art rupestre prehistòric del vessant orien-tal de la península Ibèrica.A partir d'aquest conjunt, es fa una síntesi dels resultats de la investigació sobre l'art rupestre postpaleolític a l'arc mediterrani de la península Ibèrica durant més de cent anys, sense oblidar els esforços realitzats des de les administracions per avançar en la conservació i protecció d'aquest tipus de jaciments arqueològics, cosa que va fer possible la inclusió de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la pe-nínsula Ibèrica a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Manifestacions artístiques i món funerari durant el neolític antic cardial i epicardial a Catalunya / Inés Domingo, F. Xavier Oms, M. Eulàlia Subirà
Domingo, Inés


En: Cypsela. Girona, núm. 22 (2022) , p. 175-199 : il. (Tema monogràfic) 
Volum especial : Les primeres societats neolítiques de Catalunya, 5600-4500 AC : Estat de la qüestió i nous reptes de recerca. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest treball es fa un repàs sobre dos aspectes claus en l'esfera de les creences del grups neolítics que, durant la Taula Rodona de Montserrat, no van ser quasi tinguts en compte, perquè la informació disponible era quasi inexistent. De manera que les dades que s'han aconseguit els darrers anys han suposat un important salt endavant. La contextualització de les manifestacions artístiques és cada cop millor i les manifestacions funeràries són cada cop més nombroses.

Nuevos grabados rupestres en la provincia de Lérida : (Peramola, Maials y Guimerà) / Luis Díez-Coronel Montull, Joan-Ramon González Pérez
Díez-Coronel i Montull, Lluís


[S.l.] : [s.n.], [1988?]
[24] p. : il. ; 24 cm
Separata de: Congreso Internacional Historia de los Pirineos, Cervera noviembre 1988 : actas, p. 261-285.

Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn / Francesc Casanellas Bassols
Casanellas Bassols, Francesc


Aiguafreda : Ajuntament d'Aiguafreda, [2019]
145 p. : il. col. ; 21 cm
ISBN 9788409355754

Cercles rupestres a Taiades (Llagostera) / Josep Calvet
Calvet, Josep


En: Butlletí de l'Associació Arqueològica de Girona. Girona, núm. 3 (1980) , p. 36 (Notes científiques i culturals) 

¿Existe arte rupestre en la Provincia de Gerona? El problema de la falta de investigación sistemática / José María de Bedoya
Bedoya O'Neale, José M.


En: Butlletí de l'Associació Arqueològica de Girona. Girona, núm. 1 (1978) , p. 7-9

Els Gravats de la Solana de la Cerdanya (resultats preliminars) / Francesc Roma i Casanovas
Roma i Casanovas, Francesc


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 17 (maig 2022), p. 56-79 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Recuperació dels gravats rupestres de Mas de n'Olives, Ponts 2010-2016 / Josep Castells, Eudald Guillamet, Lluís Sant
Castells i Camp, Josep


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2017-2018 (2020) , p. 273-294 : il.
Bibliografia.

El Projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l'art rupestre / Josep Castells i Eudald Guillamet
Castells i Camp, Josep


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2016-2017 (2019) , p. 292-314 : il.
Bibliografia.

Amb la descoberta de deu conjunts de pintures rupestres inèdits l'any 2007 i de nou conjunts més l'any 2014| Capçanes (Priorat) s'ha convertit en el municipi amb la concentració de pintures rupestres més nombrosa i espectacular de Catalunya. Conscient de la importància i transcendència d'aquest patrimoni| el Servei d'Arqueologia i Paleontologia va iniciar el projecte Capçanes| que comporta el tractament integral de les pintures: documentació| protecció| conservació i difusió. De les diferents actuacions| destaca per la seva espectacularitat la recuperació de les pintures de la Vall II| conegudes popularment com La matança| gairebé invisibles fins al moment de la intervenció.

Documentació dels nous conjunts d'art rupestre del Priorat (Tarragona) / Ramon Viñas, Elisa Sarrià
Viñas i Vallverdú, Ramon


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2009-2010 (2012) , p. 53-84 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.