Derecha de Cataluña: monàrquics alfonsins contra la segona república i la Catalunya autònoma (1931-1936) [Fitxer informàtic]
/ Josep Arqué i Carré ; dirigida per: Francesc Vilanova i Vila-Abadal]
Arqué i Carré, Josep[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
Dirigida per: Vilanova i Vila-Abadal, Francesc. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2014
1 recurs electrònic
ISBN 9788449047398
L'objectiu de la tesi és l'estudi del partit Derecha de Cataluña, creat per monàrquics alfonsins catalans durant la Segona República, emparats per la matriu d'abast estatal, Renovación Española. Des del punt de vista de l'ultradreta catalana s'ha estudiat la Comunión Tradicionalista i la Falange y las J.O.N.S., així com petits grupuscles, però no els monàrquics que optaren per aquesta opció. Marcadament espanyolista, Derecha de Cataluña, va ser impulsat per Antonio Goicoechea tant a Madrid com a Barcelona, presidint alhora, Renovación Española, i el Consell Regional del partit a Catalunya. Els impulsors catalans foren: José de Olano y Loyzaga, comte de Fígols; Darío Rumeu y Freixa, baró de Viver; José Maria Milá y Camps, comte de Montseny, Alfonso Sala, comte de Egara, Fernando Álvarez de la Campa, etc., tots ells amb càrrecs durant la Dictadura. Durant la República van cedir el protagonisme a persones més joves: Santiago Torent Buxó, José Bertrán Güell, Aurelio Joaniquet, Jorge Girona, Enrique García-Ramal, etc. Antonio Goicoechea acabdillà la formació catalana i estatal, essent l'ànima del partit arreu d'Espanya, fins a finals de 1934, cedint, a partir d'aquesta data el protagonisme a José Calvo Sotelo que, en crear el Bloque Nacional, pretenia integrar el monarquisme ultraconservador, entre ells, Renovación Española i Derecha de Cataluña. Molts membres d'aquest partit van ser signataris del Manifest fundacional. Malgrat l'escassa presència social, tant catalana com estatal, pretenien restaurar la Monarquia sense escatimar mitjans. Tanmateix, van esdevenir un veritable poder fàctic, tant per la seva influència econòmica com per les seves connexions amb les classes socials altes, el clergat més integrista i els militars contraris al règim republicà. Sense suport popular, van inclinar-se pel cop d'estat, sufragant les despeses de la U. M. E. a Catalunya, conspirant, des del primer moment, contra la República i col·laborant a la insurrecció militar del 18 de juliol amb cabals i persones. Finalment, s'adheriren al decret d'unificació de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S., el 19 d'abril de 1937 del general Franco. La tesi tracta de posar de relleu el posicionament d'uns homes i d'un partit monàrquic català, contraris al parlamentarisme democràtic, a la República, a l'Estatut, a la capacitat d'autogovern de Catalunya i a l'autonomia universitària. Defensaven un sistema corporatiu i orgànic, sense la presència de partits polítics. Eren monàrquics, catòlics integristes, antidemòcrates, antiparlamentaris, centralistes i corporativistes.
