El turisme farmacèutic al Pirineu / Àngels Mach i Buch
Mach i Buch, Àngels


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2010-11, núm. 7 (novembre 2012), p. 409-428 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

A partir dels anys seixanta del segle XX el boom del comerç d'Andorra no es va limitar al niló o al Duralex, sinó que, a banda de les cures amb aigua termal que s'hi podien realitzar, també oferia als turistes productes farmacèutics diferents, introbables en el seu lloc de residència habitual. Andorra no produeix productes farmacèutics, no té cap indústria farmacèutica pròpia ubicada dins les seves fronteres; sempre ha hagut d'importar els medicaments que calia per a la seva població i també per a les necessitats dels turistes de visita al país. Els habitants del Principat d'Andorra s'havien de proveir als establiments farmacèutics de la Seu d'Urgell o bé quan anaven a les fires de bestiar a Puigcerdà, Organyà, Salàs de Pallars, Tarascó o Ax-les-Thermes fins al 1891, quan el farmacèutic de Llívia Miquel Mitjavila es va instal·lar al país a petició del Consell General. El Principat d'Andorra, per la seva condició fronterera, ha importat els medicaments habitualment de França i d'Espanya, però, atès que no tenia fabricació pròpia, les autoritats van optar per acceptar la importació dels productes farmacèutics sempre que fossin autoritzats al país d'origen, obrint la possibilitat d'importar també d'altres països de la Unió Europea, Amèrica o Àsia. Per aquesta raó ha estat habitual que els turistes espanyols aprofitessin els viatges a Andorra també per adquirir productes farmacèutics o de dermofarmàcia francesos i, a la inversa, els turistes francesos per adquirir medicaments espanyols, ja que ni els uns ni els altres no podien trobar-los als seus països respectius; i tots dos en el cas de medicaments no autoritzats a la Unió Europea provinents d'altres llocs. Aquest fet, habitual a Andorra els darrers cinquanta anys, ha esdevingut també una mena de turisme habitual en localitats dels dos costats del Pirineu, i més després de l'entrada d'Espanya a la Unió Europea.