L'Alguer : frontera lingüística o cultural? / per Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: 134702 Fronteres, una visió des de l'Empordà. 2n Congrés de l'Institut d'Estudis Empordanesos : Institut d'Estudis Empordanesos, 2011. p. 503-518
 (Comunicacions) 

La ciutat de l'Alguer fou conquerida el 1354 per Pere el Cerimoniós, el qual la va voler repoblar amb elements fidels a la Corona. Al llarg de la guerra entre el Regne de Sardenya i el Judicat d'Arborea, Càller i l'Alguer arribaren a ser els dos únics enclavaments catalanoaragonesos a l'illa, tot esdevenint, per tant, territori de frontera. Malgrat tot, algunes formes pròpies de la cultura sarda es van anar introduint a la ciutat sardocatalana. La gran pesta de la fi del segle XVI, a més, va accelerar la immigració de sards en territori alguerès, on malgrat el recanvi ètnic no es va produir una substitució lingüística. Pel que fa a les formes de literatura popular, tres elements duran a terme una acció conservadora: l'Església, el municipi i la comunitat; en canvi, al redós de la família, el llegendari popular sard penetrà amb intensitat, tot esdevenint una força renovadora.