L'Arribada del Jazz a Catalunya. Xarlestonitis, síncopes i altres afeccions dels anys 20 / Oriol Oller
Oller i Torró, Oriol


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 351 (novembre 2009), p. 36-42 . il. (Focus) 

Estrident, excèntric, carrincló, antipàtic, cançoner, inharmònic, groller, eixordador, desviat, desarticulat, frívol, carnavalesc, exòtic... Adjectius com aquests i altres de semblants eren els que s'utilitzaven durant la dècada de 1920 per il·lustrar la sonoritat del jazzband. L'instrument que causava sensació a les sales de ball d'arreu de Catalunya. Conegut popularment amb el nom de "bateria", el jazzband estava format per nombrosos i variats estris de percussió: bombo, timbal, plat, triangle, caixa xinesa, carraca, xerricxerrac, pandereta... La sonoritat d'aquests instruments -estridents a les orelles de l'època- contribuïa a crear una atmosfera de so indeterminat que els detractors del jazz ballable fàcilment identificaven amb la idea de "caos".