português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
TERCIARI []
References found:
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 3
go to page          


1 / 58
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Modelització paleoclimàtica del límit Eocè-Oligocè a Catalunya a partir de l'anàlisi CLAMP [Fitxer informàtic] / Aixa Tosal Alcobé ; [dirigida per: Carles Martín-Closas, Josep Sanjuan i Girbau]
Tosal Alcobé, Aixa


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Martín-Closas, Carles; Sanjuan i Girbau, Josep. Universitat de Barcelona. Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà, 2020
1 recurs en línia (403 p.)

Aquesta tesi té com a objectiu modelitzar el paleoclima del trànsit Eocè-Oligocè de la Conca de l'Ebre i conèixer com aquest canvi afectà a la flora local. Aquesta caracterització paleoclimàtica s'ha obtingut a partir de l'estudi de les fulles de dicotiledònies de les localitats de Sarral (Priabonià terminal) i Cervera (Rupelià inferior) mitjançant CLAMP (Climate Leaf Analysis Multivariate Program). Per altra banda, per tal de poder caracteritzar els canvis florístics entre ambdues localitats, s'ha estudiat la seva taxonomia, tafonomia i paleoecologia així com la sedimentologia dels dipòsits que inclouen les associacions fòssils.S'han descrit setanta-cinc espècies de magnoliòpsides una de les quals, Rhus asymmetrica, és nova. La descripció s'ha basat en criteris moderns prenent en consideració caràcters com la nervadura terciària i detalls del marge foliar, fet que ha permès definir el polimorfisme intraespecífic d'algunes espècies. Tot i així en el futur caldrà revisar la taxonomia d'aquestes espècies comparant-les amb especies similars d'altres localitats europees contemporànies i amb les fulles d'espècies actuals afins.Des del punt de vista paleoambiental les flores de les dues localitats estudiades s'estructuraven en biomes similars encara que de composició força diferent. Aquestes diferències han permès caracteritzar els canvis en la distribució de la vegetació, que van tenir lloc entre el Priabonià i el Rupelià a la Conca de l'Ebre. L'exemple més evident fa referència a la vegetació que ocupava la zona adjacent a la comunitat del bosc de ribera amb un accés indirecte de les seves restes als rius i al llac. En el Priabonià de Sarral aquest bioma estava dominat per Tetraclinis, formant una bosquina oberta de cupressàcies. En canvi, al Rupelià de Cervera les plantes que creixien darrera del bosc de ribera eren principalment Daphnogene, Laurophyllum, Myrica faya i M. oligocenica i formaven petites laurisilves.Un altre bioma que mostra diferències notables entre les dues localitats estudiades fa referència a la part més allunyada dels llacs que estaria caracteritzada per una vegetació de tipus sabana. Aquest bioma mostrà una biodiversitat relativament baixa durant el Priabonià de Sarral, on estaria dominat per vuit espècies de fabals, Zizyphus zizyphoides i Pinus. Pel contrari, la comunitat equivalent en el Rupelià de Cervera estaria dominada per catorze espècies de fabals i set espècies d'altres grups taxonòmics tals com Rhamnus aizoon, Rhus asymmetrica i espècies afins com Toxicodendron.L'anàlisi CLAMP de les flores estudiades a la Conca de l'Ebre mostra una tendència climàtica cap a un refredament i un augment de l'estacionalitat entre l'Eocè superior i l'Oligocè inferior, que concorda amb la tendència global observada a l'hemisferi nord. Tanmateix, també assenyala que la pluviometria era més elevada a l'Oligocè de Cervera que al Priabonià de Sarral, fet que seria l'oposat de la tendència generalment acceptada vers un augment de l'aridesa al sud d'Europa durant aquest període. Aquests resultats reflectirien un canvi climàtic més complex del què s'havia documenatat fins ara. L'anàlisi de fàcies aporta dades clau per interpretar els resultats de la modelització mitjançant CLAMP. En aquest sentit, la flora de Sarral es trobaria en els períodes secs d'una seqüència de somització lacustre interpretada com a moments de màxima precessió. Per altra banda, la flora rupeliana de Cervera reflectiria els estadis humits dels cicles sedimentaris de somització lacustre, que correspondrien als cicles orbitals de precessió mínima. Aquestes condicions climàtiques específiques de cada localitat permeten comprendre els canvis en la composició i la distribució de la vegetació detectats per l'estudi paleoecològic. Per exemple, la temperatura elevada i la pluviometria baixa del Priabonià de Sarral haurien afavorit les plantes adaptades a bosquines obertes i de tipus sabana dominades per les fabals o Tetraclinis. Alhora, aquelles espècies amb un requeriment hídric més elevat, com les lauràcies, s'haurien vist obligades a créixer en zones relativament més humides, concretament al bosc de ribera. En canvi, les condicions ambientals amb una temperatura més moderada i una pluviometria més alta en el Rupelià de Cervera haurien permès el desenvolupament de moltes altres famílies de plantes al costat de les fabals, especialment les anacardiàcies. L'increment de la pluviometria a l'Oligocè de Cervera hauria beneficiat que els llorers s'expandissin fora del bosc de ribera formant petites comunitats de laurisilva.La combinació dels estudis sedimentològics, tafonòmics, paleoecològics i paleoclimàtics ha permès comprendre les interaccions entre el clima i la vegetació durant el trànsit Eocè-Oligocè a la Conca de l'Ebre. La sobreimposició de cicles climàtics d'ordre menor (cicles orbitals de precessió) en els cicles d'ordre major (cicles d'excentricitat) produiria un canvi climàtic no lineal. Els paràmetres pluviomètrics fluctuants van condicionar enormement l'evolució de les comunitats vegetals i probablement es trobarien en l'origen d'una vegetació resistent a aquestes variacions, com és la flora Mediterrània.


Matèries: Eocè ; Oligocè ; Clima ; Vegetació ; Terciari ; Sedimentació ; Tesis doctorals
Àmbit:Catalunya ; Sarral ; Cervera
Cronologia:[2020]
Autors add.:Martín i Closas, Carles (Dir.) ; Sanjuan i Girbau, Josep (dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668462
Localització: Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 58
select
print

Bookmark and Share
Estratigrafia física i fàcies del paleogè de la unitat Cadí-Ripoll entre els rius Segre i Gréixer / Eduald Maestro i Maideu ; [sota la direcció de Joan Rosell Sanuy]
Maestro i Maideu, Eudald


1985
Dirigida per: Rosell, Joan. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències, 1985
136 f., relligat; 29 cm + [17] f. de làm. pleg.
Tesi de llicenciatura. Bibliografia.



Matèries: Geologia ; Estratigrafia ; Terciari
Àmbit:Grèixer, riu ; Segre, riu ; Cadí, serra de ; Ripollès ; Cerdanya
Cronologia:[1985]
Autors add.:Rosell i Sanuy, Joan, (Dir.)
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 58
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Calliderma atagensis, un estel·làrid de l'eocè de la Tossa de Montbui / Josep Llansana i Marcè
Llansana Marcè, Josep


En: Miscellanea Aqualatensia. Igualada, núm. 18 (2019) , p. 201-210 (Notes

El descobriment excepcional d'una estrella de mar fòsil completa un estudi detallat de la seva morfologia.


Matèries: Terciari ; Eocè ; Fòssils ; Paleontologia
Àmbit:Santa Margarida de Montbui
Cronologia:[2019]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/view/361364
Localització: B. Central d'Igualada; Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública (Capellades); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 58
select
print

Bookmark and Share
Contribución al conocimiento de la fauna ictiológica del Mioceno tarraconense : el Catllar (I)) / Mercedes Vaello Aparicio
Vaello Aparicio, Mercedes


En: Puig Castellar. Santa Coloma de Gramenet. tercera època, núm. 6-7 (1983-84) , p. 229-234 : il.
Bibliografia.



Matèries: Prehistòria ; Terciari ; Miocè ; Jaciments arqueològics ; Fauna ; Fòssils
Àmbit:Catllar, el
Cronologia:[1984]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; B. Can Peixauet (Santa Coloma de Gramenet)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 58
select
print

Bookmark and Share
Yacimiento fosilífero del Plioceno en Hospitalet (Barcelona) / Juan Vicente Castells
Vicente i Castells, Joan


En: Puig Castellar. Santa Coloma de Gramenet. tercera època, núm. 2 (1979) , p. 35-37 : il.



Matèries: Jaciments arqueològics ; Prehistòria ; Terciari ; Pliocè ; Fòssils
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1958; 1978
Autors add.:Pinta Rodríguez, Jordi L. de la
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; B. Can Peixauet (Santa Coloma de Gramenet)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 58
select
print

Bookmark and Share
Nota sobre tres corales pliocénicos del valle del Llobregat / Juan Vicente Castells
Vicente i Castells, Joan


En: Puig Castellar. Santa Coloma de Gramenet. tercera època, núm. 1 (1978) , p. 8-10 : il.



Matèries: Prehistòria ; Terciari ; Pliocè ; Fauna ; Fòssils ; Invertebrats
Àmbit:Molins de Rei
Cronologia:[1978]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; B. Can Peixauet (Santa Coloma de Gramenet)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 58
select
print

Bookmark and Share
Una Nueva especie de acrilla del Mioceno de Montjuic (Barcelona) / José F. de Villalta Comella
Villalta Comella, Josep F. de


En: Puig Castellar. Santa Coloma de Gramenet. tercera època, núm. 1 (1978) , p. 11 : il.
Resum en francès.



Matèries: Prehistòria ; Terciari ; Miocè ; Fauna ; Fòssils ; Invertebrats ; Mol·luscs
Àmbit:Montjuic - Barcelona
Cronologia:[1978]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; B. Can Peixauet (Santa Coloma de Gramenet)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 58
select
print

Bookmark and Share
Nueva contribución al conocimiento de la flora miocénica del Turó de Mongat (Barcelona) / Juan Vicente Castells
Vicente i Castells, Joan


En: Puig Castellar. Santa Coloma de Gramenet. segunda época, núm. 14 (segundo semestre 1971), p. 338-344 : il.
Biibliografia. Resum en esperanto.



Matèries: Prehistòria ; Terciari ; Miocè ; Fòssils ; Flora
Àmbit:Montgat
Cronologia:[1971]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; B. Can Peixauet (Santa Coloma de Gramenet)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 58
select
print

Bookmark and Share
La Flora terciaria catalana i la seva adaptació al Quaternari / Juan Vicente Castells
Vicente i Castells, Joan


En: Puig Castellar. Santa Coloma de Gramenet. segunda época, núm. 2 (segundo semestre 1965), p. 30-33
Biibliografia. Resum en esperanto.



Matèries: Prehistòria ; Terciari ; Quaternari ; Fòssils ; Flora
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1965]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; B. Can Peixauet (Santa Coloma de Gramenet)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 58
select
print

Bookmark and Share
Troballa d'un sireni de l'eocè a la vall del Llémena / Àngel Galobart, Julià Maroto, Xavier Ros
Galobart i Lorente, Àngel


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles. 1990-1991 (1992) , p. 85-94



Matèries: Fòssils ; Mamífers ; Terciari ; Eocè
Àmbit:Llémena, vall de
Cronologia:[1992]
Autors add.:Maroto i Genover, Julià ; Ros i Visus, Xavier
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Carles Rahola (Girona); Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 58
select
print

Bookmark and Share
Estratigrafía del paleógeno del Empordà y zonas limítrofes / Luis Pallí Buxo
Pallí i Buxó, Lluís


1972
Universitat Autònoma de Barcelona. Departamento de Geología, 1972
[477] f. : il., map. + 2 mapes +18 sèries estratigràfiques +10 fulls pleg. (en contenidor)
Anexo 1. Signos convencionales - Anexo 2. Mapa de situación de las series estratigráficas escala 1/200.000 - Anexo 3. Mapa litológico de síntesis del Empordà y zonas limítrofes - Anexo 4. Mapa geológico del Paleógeno del Baix Empordà y zonas limítrofes - Anexo 5. Hoja 296: Celra - Anexo 6. Hoja 334: La Creueta - Anexo 7. Hoja 334: Cementerio Girona - Anexo 8. Hoja 296: San Daniel - Anexo 9. Serie "Sarria de Dalt" (Parte superior) - Anexo 10. Serie "Sarria de Dalt" (Parte inferior) - Anexo 11. Hoja 296: Omedes-Montagut - Anexo 12. Hoja 295: La Mota - Anexo 13. Hoja 295: Banyoles - Anexo 14. Hoja 295: Rocacorva -Anexo 15. Hoja 295: Sant Roc-Santa Elena - Anexo 16. Hoja 297: El FAr - Anexo 17. Hoja 295: El Sallent - Anexo 18. Hojas 294-295: Coll de Bas - Anexo 296. Hoja 296: Colomes - Anexo 20. Correlaciones estratigráficas del Baix Empordà - Anexo 21. Distribución de las paleocorrientes de la Fm. Rocacorva - Anexo 22. Síntesis de las unidades litológicas del Baix Empordà - Anexo 23. Hoja 258: Terrades - Anexo 257. Hoja 257: Oix - Anexo 25. Columna "O": Surroca-St.Joan de les Abadesses - Anexo 26. Columna C: Corones-Can Maiols-Ripoll - Anexo 27. Hoja 255: Montgrony - Anexo 28. Correlaciones litoestratigráficas del Alt Empordà - Anexo 29. Síntesis de las unidades litológicas del Alt Empordà - Anexo 30. Unidades litoestratigráficas del Empordà y zonas limítrofes - Anexo 31. Correlación de las unidades litológicas entre el Alt y el Baix Empordà - Anexo 32. Composición litológica y distribución de los cantos en los conglomerados de la Fms. Pontils y Bellmunt-Artes. Mapes d'acompanyament: Mapa de situación de las series estratigráficas. Escala 1:200.000 ; Mapa litológico de síntesis del Empordà y zonas limítrofes. Escala 1:100.00.



Matèries: Estratigrafia ; Geologia ; Terciari ; Paleocè ; Tesis doctorals ; Mapes i plànols
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:[1972]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 58
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Síntesis petrográfica y estratigráfica del Eoceno de la zona Palafrugell-Esclañá-Regencós (Bajo Ampurdán, provincia de Gerona) / por J. Marcet - Riba
Marcet i Riba, Jaume


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 10 (1954) , p. 5-24 : il.
Bibliografia.


Matèries: Geologia ; Estratigrafia ; Fòssils ; Terciari ; Eocè
Àmbit:Baix Empordà
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53840
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 58
select
print

Bookmark and Share
Environmental distribution of early tertiary microfossils, Tremp basin, northeastern Spain / H.P. Luterbacher
Luterbacher, Hans Peter


[Houston (Tex.)] : Esso Production Research. European Laboratoires, 1970
48 p. : il., gràf., map (
Bibliografia. A la portada: EPR-E-1ER70.



Matèries: Paleontologia ; Terciari
Àmbit:Tremp
Cronologia:[1970]
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 58
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Rius Gaià i Francolí com a exemple de competència pel territori de drenatge en el marge sud oriental de la conca de l'Ebre regulat per fractures extensives d'edat miocena / Joan Rubió i Guilleumas
Rubió i Guilleumas, Joan


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 19 (2015) , p. 35-61 : il.

La formació i estructuració de la conca de l'Ebre a finals de l'Eocè contrasta amb l'èpocainiciada durant el Miocè en tota la Mediterrània occidental amb la formació del solc valencià davant el llevant peninsular. Amdòs processos han determinat tant l'estructuració actual de la geografia catalana oriental, amb la formació dels sistemes de relleus litoral, prelitoral i les fosses del Penedès i el Camp de Tarragona, en el seu sector central, com la delimitació i caracterització del sistema de drenatge actual del Ter fins a l'Ebre. La formació del relleu actual en aquest sector ha estat constituïda per processos interns d'ascens i descens de la litosfera reflectits damunt la superfície per línies de fractura, algunes heretades d'èpoques compressives anteriors que permeten el joc entre blocs rocosos de dimensions quilomètriques . La xarxa hidrogràfica instal·lada damunt els relleus (elevacions i depressions) formats és dirigida pel moviment tectònic dels blocs rocosos elevats , i amb la seva tasca general d'aixcament i enfonsament de blocs i, en definitiva, a l'evolució de la conca hidrogràfica dels mateixos rius i del relleu. Les fractures que presenten un historial de l'activitat més ampli són ocupades per rius més actius , grans i cabalosos amb tendència a la captura de conques veïnes. El Gaià i el Francolí, veïns de drenatge de la fossa del Camp de Tarragona, de la prelitoral i de part de la conca de l'Ebre, han evolucionat conjuntament al llarg del temps. Són el reflex ja una mica madur de de la xarxa hidrogràfica instal·lada sobre els relleus formats a principis del Miocé a la costa de llevant i, per tant, l'observació de la forma, dipòsits i pendents, entre altres, de les seves conques hidrogràfiques permet fer-nos una idea de com han estat actuant els mecanismes tectònics sobre el terreny així com veure'n l'evolució passda i futura.


Matèries: Rius ; Medi geogràfic ; Hidrologia ; Geologia ; Geomorfologia ; Relleu ; Terciari
Àmbit:Francolí, riu ; Gaià, riu
Cronologia:[2015]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/302619
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 58
select
print

Bookmark and Share
Estudio estratigráfico y sedimentológico de los afloramientos terciarios de Campins (Barcelona) / memoria elaborada por Pedro Anadón Monzón ; dirigida por Oriol Riba Arderiu
Anadón Monzón, Pedro


1973
Dirigida per: Riba i Arderiu, Oriol. Universitat de Barcelona. Departament d'Estratigrafia i Geologia Històrica, 1973
1 vol. (en paginació múltiple) : il., gràf., map., fot.; 29 cm + 1 mapa pleg. (col.)
Tesi de llicenciatura. Exemplar mecanografiat (fotocòpia). Bibliografia.



Matèries: Estratigrafia ; Terciari ; Geologia ; Sedimentació
Àmbit:Campins
Cronologia:[1973]
Autors add.:Riba i Arderiu, Oriol (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 58
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Taurons i rajades fòssils al terme del Catllar. Anàlisi d'un mostreig paleontològic / David Rabadà i Vives
Rabadà i Vives, David


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 27 (1995) , p. 3-28 : il., gràf., map. (Quaderns de natura
Bibliografia. Resums en anglès i català.

S'han comparat dos jaciments de dents de taurons i rajades, propers a la població del Catllar (Tarragonès) pertanyents en edat al Serraval·lià (Miocè mitjà). Les semblances entre ambdós jaciments quant a tipus de roca, concentració de les dents i nombre percentual de les dents per a cada espècie identificada, indiquen un mateix ambient d'enterrament. Aquest ambient corresponia a una àrea litoral més càlida que l'actual amb un fons llunyà de l'acció de l'onatge. El fons presentava una baixa taxa de sedimentació, la qual va permetre la concentració de les dents. L'arribada d'aquestes dents al fons fou deguda, principalment, a processos de renovació dentària mentre els animals depredaven.


Matèries: Paleontologia ; Prehistòria ; Terciari ; Miocè ; Fòssils ; Jaciments arqueològics ; Litoral
Àmbit:Catllar, el
Accés: http://www.raco.cat/index.php/QuadernsVilaniu/article/view/107869/135907
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Popular de Valls; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 58
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La platja Waikiki fa 16 milions d'anys : un testimoni de l'antiga Mediterrània / David Rabadà i Vives
Rabadà i Vives, David


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 26 (1994) , p. 3-46 : il., map. (Quaderns de natura
Bibliografia. Resums en anglès i català.

Un dels millor afloraments del Miocè marí del Camp de Tarragona el constitueix l'àrea compresa entre la "platja Llarga" i la "platja de la Mora", al Tarragonès. A fi d'aportar més informació per a l'estudi d'aquesta zona, es realitzen les columnes estratigràfiques de la zona i es descriuen els materials que les formen. Es proposa una interpretació dels processos que es van produir i es realitza la cartografia a escala 1:5.000 de les fàcies aflorants. També s'estableix la correlació temporal entre els estrats de les columnes estratigràfiques i finalment es proposa un model sedimentari per explicar la formació dels afloraments estudiats.


Matèries: Geologia ; Prehistòria ; Terciari ; Miocè ; Estratigrafia ; Sedimentació ; Platges
Àmbit:Tarragona ; Tarragonès
Accés: http://www.raco.cat/index.php/QuadernsVilaniu/article/view/107864/135902
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Popular de Valls; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 58
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Estructura de la Conca Catalano-balear: paper de la compressió i de la distensió en la seva gènesi [Fitxer informàtic] / Eduard Roca i Abella ; dirigida per Pere Santanach i Prat
Roca i Abella, Eduard


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2010
Dirigida per: Santanach i Prat, Pere F.. Universitat de Barcelona. Departament de Geologia Dinàmica, Geofísica i Paleontologia, 1992
Un fitxer electrònic
Bibliografia.
ISBN 9788469305607


Matèries: Tesis doctorals ; Geologia ; Formació del relleu ; Terciari
Àmbit:Catalunya ; Balears, illes
Autors add.:Santanach i Prat, Pere (Dir.)
Accés: http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0203110-130536/
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 58
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Estratigrafía y sedimentología de las formaciones lacustres del tránsito Oligoceno-Mioceno del S.E. de la cuenca del Ebro [Fitxer informàtic] / Lluís Cabrera i Pérez ; [dirigida por Oriol Riba Arderiu]
Cabrera i Pérez, Lluís


Barcelona : Universitat de Barcelona, [2010]
Dirigida per: Riba Arderiu, Oriol. Universitat de Barcelona. Departament d'Estratigrafia i Geologia Històrica, 1983
Un fitxer electrònic
Bibliografia.


Matèries: Terciari ; Eocè ; Oligocè ; Estratigrafia ; Sedimentació ; Prehistòria ; Geologia ; Tesis doctorals
Àmbit:Ebre, riu ; Catalunya
Autors add.:Riba i Arderiu, Oriol (Dir.)
Accés: http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0531110-092512/
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 58
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Estratigrafía y sedimentología de las formaciones lacustres del tránsito Eoceno-Oligoceno del NE de la Cuenca del Ebro [Fitxer informàtic] / Alberto Sáez Ruiz ; director: Oriol Riba Arderiu
Sáez Ruiz, Alberto


Barcelona : Universitat de Barcelona, [2009]
Dirigida per: Riba Arderiu, Oriol. Universitat de Barcelona. Departament de Geologia Dinàmica, Geofísica i Paleontologia, 1987
Un fitxer electrònic
Bibliografia. Índex. Inclou apèndixs.
ISBN 9788469305164


Matèries: Terciari ; Eocè ; Oligocè ; Estratigrafia ; Sedimentació ; Prehistòria ; Geologia ; Tesis doctorals
Àmbit:Ebre, riu ; Catalunya
Autors add.:Riba i Arderiu, Oriol (Dir.)
Accés: http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0128110-114309/
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 3
go to page          

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3