Els Estudis impulsats pel doctor Margalef i el seu llegat científic : (taula rodona) / Dolors Planas, Ramon Julià, Jaume Almera, Joan Domènech Ros, Narcís Prat, Joan Armengol



En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 39 (2020) , p. 79-90 : il.
Número monogràfic: Ramon Margalef López (1919-2004) : el científic impulsor de l'ecologia a l'estany de Banyoles.

Evolució del front marítim de la zona portuària de Barcelona de la tardoantiguitat a l'edat moderna / d'informació
Riera i Mora, Santiago


En: Rodis, núm. 1 (2018) , p. 89-112 : il. (Dossier. Infraestructures portuàries d'època medieval i moderna a la Mediterrània occidental) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La ciutat de Barcelona està estretament vinculada al mar i per tant, la seva història està associada a la morfologia i als canvis del seu front marítim, que configuraren diferents espais portuaris. El present treball aborda l'evolució del front litoral barceloní amb l'objectiu de caracteritzar i localitzar les àrees per a fondejar els vaixells amb anterioritat a la construcció de les estructures portuàries dels segles XV-XVI. En el lòbul deltaic dret del Besòs, s'ha recollit informació sedimentològica i cronològica de més de 200 sondatges geològics, que han permès detectar l'existència de dos sectors deprimits amb presència de llims i argiles orgànics. Aquests nivells indiquen l'existència, entre l'antiguitat tardana i la baixa edat mitjana, a prop de la ciutat de Barcelona, d'espais protegits de l'onatge per barres sorrenques, amb calatges de fins a 7 m i que podrien haver constituït per tant, àrees adequades per a fondejar.

Les Excavacions recents a la cova de Mollet (Serinyà, Pla de l'Estany) : hienes i humans fa 200.000 anys / Julià Maroto, Juan Manuel López-García, Hugues-Alexandre Blain, Ferran Millan, Meritxell Álvarez, i Ramon Julià



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2015-2016 (2018) , p. 104-120 : il.
Bibliografia.

Les excavacions recents (2001-2005 i 2010-2011) a la cova de Mollet (Serinyà) han permès caracteritzar l'estrat 5, que és l'inferior de la seqüència. Aquest estrat té una edat de l'ordre dels 215.000 anys i va ser dipositat durant una etapa temperada del MIS 7, sota un paisatge dominat per prats humits i alguns boscos. El jaciment era, en aquella època, un cau de hienes. L'activitat antròpica documentada és molt escassa, malgrat procedir de l'estrat una molar humana d'un individu infantil.

Noves dades sobre el poblament paleolític del massís del Garraf-Ordal / . Daura, M. Sanz, M. Vaquero, E. Allué, R. Rodríguez, M. E. Subirà, J. M. Fullola, J.J. Fornós, T. Torres, J.E. Ortiz, R. Julià



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2008-2009 (2010) , p. 127-146 : il.
Bibliografia.

La Seqüència plistocena del Garraf: la cova del Rinoceront (Castelldefels, Baix Llobregat) / Montserrat Sanz, Joan Daura, Josep M. Fullola, Rosa Rodríguez, Ramon Julià



En: 133887 La Cova de Can Sadurni i la prehistòria de Garraf : recull de 30 anys d'investigació ; Blasco, Anna; Edo, Manuel; Villalba, Maria Josefa (coord.).. Milano : Hugony Editore, 2011. p. 253-258

La Mandíbula de neandertal de la cova del Gegant (Sitges, Garraf) / Montserrat Sanz, Joan Daura, M. Eulàlia Subirà, Ramon Julià, Rolf Quam, Josep M. Fullola, Juan Luis Arsuaga



En: 133887 La Cova de Can Sadurni i la prehistòria de Garraf : recull de 30 anys d'investigació ; Blasco, Anna; Edo, Manuel; Villalba, Maria Josefa (coord.).. Milano : Hugony Editore, 2011. p. 245-251

Noves dades sobre el poblament paleolític al massís del Garraf-Ordal / Joan Daura Luján, Manuel Vaquero, Montserrat Sanz Borràs, Ethel Allué, R. Rodríguez, M. Eulàlia Subirà, Josep M. Fullola i Pericot, T. Torres, J.E. Ortiz, Ramón Julià Brugués



En: Tribuna d'Arqueologia. 2007 (2009) , p. 127-146

Des de l"any 2000, el Grup de Recerca del Quaternari (GRQ) del SERP de la Universitat de Barcelona ha estat fent tasques arqueològiques en un conjunt de jaciments de cronologia plistocena a les comarques del Baix Llobregat i del Garraf, en l"entorn geogràfic dominat pel massís del Garraf. La major part de les localitats que s"han investigat eren inèdites com a jaciments abans d"aquestes intervencions, motiu pel qual l"estudi que se n"està fent està omplint un important buit de coneixement en el registre de la prehistòria d"aquesta part del territori, especialment entorn a aspectes que fan referència al medi natural i al comportament dels primers grups humans.

Estratigrafía del garumniense y su relación con las fases de plegamiento de los Pirineos / Ramon Julia Brugues
Julià i Brugués, Ramon


[1960?]
Universidad de Barcelona, Departamento de Cristalografía y Mineralogía, [1960?]
63 p. ; 30 cm
Tesi de llicenciatura. Copia mecanografiada. Bibliografia.

Evolució geomorfològica del barri de la Ribera en èpoques històriques / Ramon Julià Brugués, Santiago Riera Mora
Julià i Brugués, Ramon


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 10 (2014) , p. 70-93 (El Born, una ciutat sota un mercat) 
Resums en català, castellà i anglès.

Es presenta una nova proposta d'evolució geomorfològica del front litoral barceloní, entre el mont Tàber i el parc de la Ciutadella, a partir de la integració de nova informació sedimentològica, datacions radiocarbòniques i dades arqueològiques. Aquestes dades evidencien l'existència d'una cala preromana al peu del mont Tàber que serà regularitzada amb les aportacions sedimentàries del riu Besòs a partir de l'època romana, quan es forma la barra sorrenca de Santa Maria del Mar-mercat del Born. Durant l'època medieval, la formació de barres configura zones protegides que seran utilitzades com a espais portuaris. La progressiva incidència de la progradació deltaica del Besòs marca la dinàmica litoral d'aquesta zona amb l'arribada d'un canal fluvial al segle XVI. La construcció de successius trams de moll al llarg del segle XVII accelera la progradació litoral i dóna lloc a la plana de la Barceloneta.

El Paleopaisatge fluvio-estuarí d'Empúries / Jordi Montaner, Ramon Julià, Pere Castanyer, [et al.]



En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Vol. 33 (2014) , p. 11-53 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els estudis arqueològics i paleoambientals a l'entorn de l'Empúries antiga relaten la influència de l'evolució de la línia de costa i del traçat dels antics rius: Ter i Fluvià en el desenvolupament urbà i la xarxa comercial d'aquest important assentament colonial; també en la seva decadència. La present contribució estudia aquesta evolució fluvio-litoral amb l'objectiu de vincular cronologicament els principals esdeveniments sedimentaris amb les models arqueològics d'organització de l'espai i ús del territori. L'aplicació d'aquests mètodes ha permès reconstruir l'arquitectura deposicional holocena de la plana litoral emporitana, definir les seves característiques sedimentàries en l'espai i el temps i avançar en la comprensió de l'evolució del litoral d'Empúries des del Neolític fins a l'època medieval.

La Conca lacustre de Banyoles-Besalú / Ramon Julià i Brugués
Julià i Brugués, Ramon


Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals, DL 1980
188 p. + XIII p. de làm. (Monografies del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles) 
Amb la col·laboració del "Patronat Eiximenis". Referències bibliogràfiques.

Usos del sòl i activitats productives a Barcelona a partir de l'anàlisi paleoambiental de la llacuna litoral medieval del pla del Palau / Ramon Julià Brugués, Santiago Riera Mora
Julià i Brugués, Ramon


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 6 (2010) , p. 164-177 : il (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums i síntesis en català, castellà, anglès i francès.

Els treballs arqueològics duts a terme al solar localitzat entre la plaça de Pau Vila i els carrers del Dr. Aiguader i de la Marquesa, al peu del baluard del Migdia, han permès descriure l'evolució geoarqueològica d'un tram del front marítim de Barcelona i generar dades fiables de la configuració de la façana litoral. Sota una potent capa de sorres, s'identificà un paquet de llims i argiles orgàniques característiques d'un medi de baixa energia; és a dir, protegit de l'onatge marí probablement per barres sorrenques. Aquesta seqüència presenta una cronologia entre finals del segle IX i ca. 1440, moment en què es realitzaren els primers intents de construcció d'estructures portuàries. En aquest nivell llimoargilós s'han dut a terme analítiques paleoambientals consistents en l'estudi pol·línic, sedimentològic i geoquímic dels sediments que han posat en evidència els canvis ambientals del front marítim barceloní, del paisatge vegetal del pla, com també de les activitats agrícoles i productives urbanes en època medieval i inicis de l'edat moderna. La informació així obtinguda ha estat contrastada amb la informació històrica. .

Proposta d'evolució del front marítim de Barcelona durant l'holocè, a partir de la integració de dades geotècniques, intervencions arqueològiques i cronologies absolutes / Ramon Julià Brugués, Santiago Riera Mora
Julià i Brugués, Ramon


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 8 (2012) , p. 16-37 : il (Barcelona, port, costa i comerç) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums i síntesis en català, castellà, anglès i francès.

Els nombrosos estudis realitzats sobre els canvis històrics del litoral barceloní constitueixen una evidència de l'estreta relació que s'estableix entre la configuració del front marítim d'una ciutat mediterrània com Barcelona i el seu esdevenir històric. Conseqüentment, el coneixement dels canvis morfològics del litoral al llarg de la història esdevé un element clau per entendre la història socioeconòmica de la plana i de la ciutat de Barcelona. Tanmateix, una gran part de les reconstruccions del litoral s'han basat en la informació continguda als documents històrics, de difícil interpretació paleogeogràfica. La intensa activitat urbanística duta a terme a la ciutat de Barcelona durant les dècades de 1990 i 2000 ha generat un gran volum d'informació sobre el subsòl del Pla de Barcelona, especialment en els sectors més litorals, que permet apuntar noves hipòtesis interpretatives de la dinàmica del front marítim de Barcelona durant l'holocè, basades principalment en la informació sedimentològica recollida, procedent de 180 sondatges geotècnics, perfils sedimentològics, intervencions arqueològiques i datacions radiomètriques.

El neolític antic i l'inici de l'edat del bronze a les excavacions del nou conservatori del Liceu / Anna Bordas, Anna Gómez i Bach, Ramon Julià, [et al.]



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 9 (2013) , p. 120-137 (Notes i Estudis) 
Resums en català, castellà, anglès i francès.

En aquest article es presenta l'estudi interdisciplinari de les ocupacions prehistòriques recents (neolític i inici de l'edat del bronze) localitzades durant la construcció del Conservatori del Gran Liceu de Barcelona, al barri del Raval de la mateixa ciutat. Les restes ocupacionals corresponen a un assentament amb evidències d'estructures de combustió i diversos elements de suport. Hi destaca la conservació d'alguns magnífics fogars, així com un conjunt de materials abiòtics i biòtics que permeten augmentar el coneixement de les primeres comunitats agrícoles del Pla de Barcelona.

Canvis en la paleomorfologia i dinàmica fluvial del riu Ter des del darrer màxim glacial / Jordi Montaner, Ramon Julià, M. Àngels Marquès, [et al.]



En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Vol. 29 (2010) , p. 7-22 : map.
Notes. Bibliografia.

La recerca geomorfològica i litoestatigràfica sobre la sedimentació holocena a la plana al·luvial del Baix Ter proporciona evidències de canvis en la dinàmica fluvial relacionats amb el clima i les activitats humanes.

Estudio de la cuenca lacustre de Banyoles-Besalú / Ramon Julià Brugués; dirigida per Lluís Solé i Sabarís
Julià i Brugués, Ramon


Dirigida per: Solé i Sabarís, Lluís. Universitat de Barcelona. Departament de Geomorfologia i Geotectònica, 1977
313 f., 15 f. de làm. : il. ; 30 cm
Exemplar fotocopiat. Bibliografia.

La Mandíbula de Banyoles: antecedents i context de la seva troballa / Ramon Julià, Júlia Maroto Genover, Narcís Soler Masferrer
Julià i Brugués, Ramon


En: Cypsela. Girona, núm. 6 (1987) , p. 43-52
Notes. Inclou un quadre cronològic del Pistocè superior a Catalunya. Resum en francès.

Características litológicas de las "rieres" del Pla de Barcelona / R. Juliá
Julià i Brugués, Ramon


En: Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad. Barcelona, núm. 17 (1977) , p. 25-30

L'Hospitalet: el medi físic / Antoni Domínguez, Ramon Julià Brugués
Domínguez Ximénez, Antoni


L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament. Departament de Dinàmica Educativa, 1986
82 p. : il ; 30 cm (Quaderns urbans, 4) 

Estudi dels elements geològics i geomorfològics del terme municipal. Es descriuen les principals unitats del relleu i, a grans trets, la història geològica. Acompanyen al text unes propostes didàctiques destinades als ensenyants i també el comentari dels llocs de major interès per a ser visitats.

Els Sòls de Catalunya: Area meridional de Lleida / J. Porta (Dir.) ; R. Julià (Col·l.)



Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, 1982
332 p. : Il., gràf. ; 30 cm
ISBN 84-500-8771-6