Parlem de pel·lícules rodades íntegrament o en part a la Cerdanya / text: Martí Solé i Irla ; imatges: Fons Martí Solé
Solé i Irla, Martí


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 32 (primavera 2023), p. 12-16 : il.
Bibliografia.

Parlem de pel·lícules rodades íntegrament o en part a la Cerdanya... / text: Martí Solé i Irla, imatges: Fons Martí Solé
Solé i Irla, Martí


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 31 (tardor 2022), p. 19-22 : il.
Article publicat a Serra d'Or, núm. 707, novembre 2018.

Cine: art, indústria, miratge / [Octavi Martí (Ed.)]



Barcelona : Fundació Revista de Catalunya, 2021
173 p. : il. col. ; 23 cm (Edicions de la Revista de Catalunya, 09 ) 
Conté: Presentació / Agustí Pons -- Sense nom, sense país: l'autoria i els cinemes nacionales en el segle XXI / Carlos Losilla -- El manierisme com a símptoma / Octaví Martí -- Xahrazad contra Netflix. Unes notes sobre l'algortime i el desig / Jordi Costa Vila -- Cinema i novel·la, germans, però no bessons (ni siamesos) / Vicenç Villatoro -- Cinema i feminismes al segle XXI / Maria Adell, Violeta Kovasics -- El cinema davant la seva deslocalització / Àngel Quintana -- Les sèries de ficció en la cruïlla de l'audiovisual contemporani / Concepción Cascajosa Virino -- El nou segle i els gèneres dominants: terror, ciència-ficció i comèdia / Quim Casas Moliner -- Cultura prescindible / Octavi Martí -- Chomón, Barcelona i el cinema, afinitats electives. Apunts sobre evolució, les possibilitats i les crisis de la indústria cinematogràfica a Barcelona entre el 1901 i el 1918 / Iolanda Ribas, Mariona Buzzo i Llaberia, Rosa Cardona Arnau -- Anys radicals del cinema català: la Guerra Civil i la transició a la democràcia / Esteve Riambau -- Quatre noms propis: Antoni Ribas, Ventura Pons, Oriol Sala-Palau, Isona Passola / Octavi Martí -- Josep M. Forn, la figura cremada / Àlex Gorina i Macià -- ESCAC: tres dècades d'un somni nacional / Marc López Ribes.
ISBN 9788409372218

Algunes de la preguntes que ens podem plantejar sobre el cinema del segle XXI, en trobem les respostes intentat fent prospectiva del passat, del present i del futur. "El cinema al segle XXI. Sobreviurà, el cinema, a la competència de la multiplicació de canals de tv, de les plataformes i a les limitacions que imposa la covid? Deixarem d'anar a les sales foques quan mai com ara s'ha consumit ficció audiovisual? Quins són els canvis estructurals i formals que ha viscut l'audiovisual els darrers vuit anys? Pot, la llengua catalana, escapar de les estratègies uniformitzadores de la globalització? Són algunes de les preguntes a les quals intenten respondre els articles fent prospectiva del passat, del present i del futur".

Parlem de pel·lícules rodades íntegrament o en part a la Cerdanya... / Martí Solé i Irla
Solé i Irla, Martí


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 30 (maig 2022), p. 34-39 : il.
Bibliografia.

De Pel·lícula / Vicenç Relats, coordinació



En: Vallesos. Santa Eulàlia de Ronçana, N. 23 (estiu-tardor 2022), p. 40-117 : il. (Carpeta) 

Conté: Llums, càmeres... acció! / per Ramon Vilageliu ; Neus Ballús : "Igual que hi ha biblioteques públiques, calen cinemes / per Vicenç Relats ; El cineclubisme, pal de paller del cinema vallesà / per Tarqiq Porter ; Terrassa, ciutat de cinema / per Dolors Font ; Quan estudiar a Terrassa pot portar a Hollywood / per Dolors Font ; El camí del cinema a Granollers / per Lambert Botey i Jordina Medalla ; Una filmació inèdita mostra la Columna de Vallès l'any 1936 / per Vicenç Relats ; L'Alhambra de la Garriga, el "Cinema Paradiso" català / per David Ramon ; El Gran Saló Imperial de Sabadell, el primer cinema / per Jaume Barberà ; Tomàs Pladevall, el mestre de la llum / per Jaume Barberà ; Edison, calidesa de cineclub per a un públic ampli / per Vicenç Relats ; L'Esbarjo de Cardedeu, cinema per instruir / per Ramon Vilageliu ; Lampidora, país imaginari del Montseny fet pel·lícula / per Andreu Mas Pujol ; De l'hospital abandonat al Parc Audiovisual / per Dolors Font ; Joana Raja : una vida entre pel·lícules / per Àngels Leiva ; El BRAM! : catorze anys de catifa vermella a Castellar / per Rocío Gómez ; Festivals de pel·lícula / Vallesos ; Domènec Seret, un sabadellenc entre els pioners del cinema català / per Palmira González ; Silvestre Torra, cinema amateur entre Rubí i Caldes / per Vicenç Relats ; Accent vallesà en el cinema català actual / Vallesos.

Sitges : plató de cinema / Francesc Borderia i Soler
Borderia i Soler, Francesc


En: Xermada. Sitges, núm. 30 (desembre 2002), p. 9-13 : il.

2021 : el cinema català en números / per Tariq Porter
Porter, Tariq


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 746 (febrer 2022), p. 51-54 : il

Sitges Sales Office 06 = SSO/06 : 6, 7 and 8 october, Sitges/Spain



Barcelona : Catalan Films & TV, 2006
153 p. ; 21 cm
A la coberta: Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Sitges 2006.

Sitges Sales Office : 12, 13 & 14 october 2005



Barcelona : Catalan Films & TV, 2005
223 p. : il. ; 21 cm
A la coberta: Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Sitges 2005.

La Virtualización de los eventos en la industria cinematográfica : similitud entre procesos organizativos y sus consecuencias en torno al branding y al networking [Fitxer informàtic] / Eilyn Carolina Quero López ; [dirigit per: Dolores Costa Gálvez, Isabel María Llanos López]
Quero López, Eilyn Carolina


2021
Dirigida per: Costa Gálvez, Dolores; Llanos López, Isabel María. Universitat Oberta de Catalunya, 2021
1 recurs electrònic

La investigación propone el análisis de festivales cinematográficos en modalidad presencial e híbrida, con el fin de conocer las posibles similitudes y ventajas de aplicación de las técnicas ofrecidas a los stakeholders. Los festivales son eventos social o culturalmente complejos que se repiten ocasionalmente o varían tanto como varía la propia complejidad de la vida diaria (Gerrard, 2000). Del hito marcado por la pandemia (SARS-CoV-2) y su posterior crisis global nace el interés por investigar en profundidad los distintos estilos de eventos. El impacto económico que ha tenido esta situación sin precedentes en el sector de la organización de eventos ha sido de una gran magnitud (Estanyol, 2020). Este trabajo se ha situado dentro de los siguientes ámbitos: El desarrollo, resultados y similitudes existentes entre tres grandes festivales presenciales e híbridos en el entorno cinematográfico del Estado español. La incidencia de los procesos virtuales en entornos de branding y networking El primer enfoque analiza tres grandes festivales cinematográficos incluidos en el listado de certámenes regulados por la International Federation Of Film Producers Associations (FIAPF, por sus siglas en castellano): San Sebastián, Sitges y Bilbao, en su edición de 2019 y material hemerográfico de las ediciones híbridas de 2020. El segundo enfoque alude a la importancia y cambios registrados en este tipo de eventos como instrumento de transmisión de los valores de marca de organizaciones participantes y patrocinadores, así como el intercambio de información profesional y establecimiento de conexiones entre los asistentes. "El número de festivales ha crecido de manera espectacular en los últimos años, de manera que casi todas las ciudades de España y del resto de Europa tienen uno o varios festivales dedicados a alguna manifestación artística" (Devesa, 2009). La presencia de las organizaciones en los festivales de cine como figura patrocinadora u organizadora garantiza la asociación de "la propia marca corporativa a un evento de prestigio nacional e internacional con una trayectoria de excelencia", premisa publicada por el Festival de San Sebastián en un comunicado de prensa (2018), aplicable al resto de certámenes cinematográficos objetos de este estudio.

La Marca oportunidad dentro de las industrias creativas. El caso del Festival de Sitges [Fitxer informàtic] / Paula Sierra Sanz ; [dirigit per: Shaila Garcia Catalan]
Sierra Sanz, Paula


2018
Dirigida per: Garcia Catalan, Shaila. Universitat Jaume I. Departament de Ciències de la Comunicació, 2018
1 recurs electrònic (127 p.)
Grau en Publicitat i Relacions Públiques.

El Festival Internacional de Cine Fantástico de Cataluña (también conocido como Festival de Sitges) constituye uno de los eventos más mediáticos de Cataluña y además de ello, se posiciona como un festival referente dentro del género fantástico a nivel internacional. Pero ¿cuáles son las claves de su éxito? La respuesta reside en una sola palabra, pero que engloba muchos componentes: OPORTUNIDAD. En este proyecto abordamos todos los elementos estratégicos de la marca que contribuyen a que el festival se convierta en una plataforma de proyección y detección de talento, una oportunidad de branding para las marcas, y una experiencia única y diferente para todos los asistentes; todo ello además, actuando como embajadora de la propia ciudad que lo alberga, favoreciendo el desarrollo del territorio en el campo de la economía creativa.

De l'España industrial a la ciutat Top-model : cent anys de Barcelona al cinema / Sara Antoniazzi
Antoniazzi, Sara


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 485 (desembre 2021), p. 56-63 : il. (Focus) 

Parlem de pel·lícules rodades íntegrament o en part a la Cerdanya... / Martí Solé i Irla
Solé i Irla, Martí


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 29 (tardor 2021), p. 43-46 : il.
Bibliografia.

De la Mancha al Coll-Vallcarca : un cigronet per a les noves generacions / per Maria Pagès
Pagès, Maria


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 743 (novembre 2021), p. 55-58 : il.

Vet aquí que una vegada.... : el cinema d'animació a Catalunya / per Maria Pagès
Pagès, Maria


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 732 (desembre 2020), p. 63-66 : il. (Espectacles. Cinema) 

Conèixer l'ERAM : un recorregut per l'Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia / text: Jordi Dorca
Dorca Badia, Jordi


En: Revista de Girona. Girona, núm. 320 (maig-juny 2020), p. 24-27 : il. (Reportatge) 

reportatgeConèixer l'ERAMUn recorregut per l'Escola de Realització Audiovisual i MultimèdiaL'ERAM és una escola universitària de referència a les comarques gironines per a totes les persones que volen formar-se com a professionals de la comunicació audiovisual i multimèdia i de les arts escèniques. Partint de tres pilars bàsics: la multidisciplinarietat, la flexibilitat i la lliure elecció de currículum, l'ERAM intenta fer front a la rigidesa del sistema universitari estatal per formar professionals polivalents i permeables que puguin accedir al món creatiu i laboral d'aquests camps tan importants en el canviant món d'avui.

Localitzacions cinematogràfiques a la provincia de Lleida i al Pla d'Urgell / Carme Rufat Jové
Rufat Jové, Carme


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 9 (2018) , p. 141-156 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Inclou llista de les 64 pel·lícules rodades a la província de Lleida. Resums en català i anglès.

Laya Films : i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil / Esteve Riambau
Riambau Möller, Esteve


Barcelona : L'Avenç, 2018
318 p. : il. ; 24 cm (Assaig) 
Bibliografia.
ISBN 9788416853250

Constitueix un apropament documentat i rigorós al cinema a Catalunya durant la Guerra Civil, amb una especial èmfasi en Laya Films, la productora del Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana, que va produir noticiaris (com Espanya al dia) i documentals durant els anys 1937 i 1938. El text descriu les cartelleres de Barcelona, els conflictes darrere els estudis de rodatge o les pel·lícules que s'hi van fer, alhora que reivindica personalitats tan fascinants com Joan Castanyer (col·laborador estret de Jean Renoir i amic de Picasso), Rosario Pi (primera cineasta catalana del període sonor) o Paco Elías (pioner del cinema sonor espanyol i quintacolumnista infiltrat al sindicat anarquista), i reconstrueix les vicissituds d'André Malraux durant el rodatge de L'Espoir a Catalunya els darrers dies de la guerra. (Editorial).

Els Últims pobles de pel·lícula : en els darrers tres anys s'han rodat una trentena de llargmetratges a les comarques gironines / Paula Núñez, text
Núñez, Paula


En: Revista de Girona. Girona, núm. 306 (gener-febrer 2018), p. 22-28 : il (Reportatge) 

La ciutat de Girona, l'Empordà o la Garrotxa han vist com la seva aparició a la gran pantalla ha representat un impacte econòmic i turístic que comença amb la mateixa aco-llida de rodatges i que es tradueix en nous visitants. Però la història cinematogràfica de les comarques gironines va començar fa dècades. Hollywood va aterrar a la Costa Brava fa més de seixanta-cinc anys, amb Ava Gardner a la platja de Castell de Palamós, la vila vella de Tossa o l'antiga plaça de braus de Girona. Era el rodatge de Pandora i l'holandès errant (1951), el primer film que va projectar les terres gironines com a esce-nari de pel·lícula, dirigit per Albert Lewin.

Cinema made in Manresa : una aposta de futur? / Anna Navarro Bosch
Navarro i Bosch, Anna


En: El Pou de la Gallina. Manresa, núm. 252 (març 2010), p. 32-33 : il. (La fila cultural)