Joan Fuster, Josep Pla : una conversa infinita / [editor: Antoni Martí Monterde]



Palafrugell : Fundació Josep Pla, [2022]
120 p. : il. col. ; 24 cm
Catàleg de l'exposició celebrada a la Fundació Josep Pla (Palafrugell), del 8 d'abril de 2022 al 7 de gener de 2023. Referències bibliogràfiques. Conté: Presentació / Francesc Montero -- Josep Pla, Joan Fuster: complicitats electives / Antoni Martí Monterde -- Joan Fuster, Josep Pla : una conversa infinita -- Pla, Vicens, Fuster i els Països Catalans / Antoni Furió -- Qui sou vos? Fuster i Pla, preguntes amb resposta / Xavier Pla -- Joan Fuster i Josep Pla, un contrast divertit / Lourdes Toledo -- L'excepció Fuster / August Rafanell -- 23 d'abril 1981 / Raimon.

Joan Fuster, historiador / Andreu Ginés i Sànchez
Ginés i Sànchez, Andreu


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 187 (novembre 2022), p. 1 (Editorial) 

Joan Fuster i el País Valencià : una aproximació en el centenari del seu naixement / Francesc Viadel
Viadel i Girbés, Francesc


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 187 (novembre 2022), p. 2-5: il. (Temes, 1) 

Joan Fuster i la història / Andreu Ginés i Sànchez
Ginés i Sànchez, Andreu


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 187 (novembre 2022), p. 6-9 : il. (Temes, 2) 

Joan Fuster i els historiadors del Principat / Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 187 (novembre 2022), p. 10-13 : il. (Temes, 3) 

Joan Fuster i la historiografia balear / Gabriel Ensenyant Pujol
Ensenyant Pujol, Gabriel


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 187 (novembre 2022), p. 14-17 : il. (Temes, 4) 

El Llegat de Joan Fuster / Brígida Alapont Ferri
Alapont Ferri, Brígida


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 187 (novembre 2022), p. 18-19 : il. (Patrimoni) 

Fuster, Mira i els Països Catalans / Albert Fabà
Fabà i Prats, Albert


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 496 (desembre 2022), p. 16-19 : il. (Bitllets) 

Les dues concepcions de Joan Fuster i de Joan Francesc Mira sobre els Països Catalans tenen l'arrel en la contraposició entre la "nació cultural" i la "nació política", i remeten a Fichte i a Renan, respectivament.

"Col·laborant" amb l'enemic, als ulls dels patriotes químicament purs : una carta de Joan Fuster a Teresa Creus / Teresa Muñoz Lloret
Muñoz i Lloret, Teresa


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 492 (juliol-agost 2022), p. 30-39 : il. (Focus) 
Inclou transcripció de la carta de 4 de novembre de 1964.

Los países catalanes : la proyección de las tesis de joan fuster en el ideario político valenciano y catalán desde la transición a la actualidad / Carlos Cárdenas Blesa
Cárdenas Blesa, Carlos


En: Historia Actual On-line. Cádiz, núm. 53 (Otoño 2020), p. 109-122 (Dossier : Pancatalanismo e izquierda revolucionaria en la Transición española) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La teoria política de Joan Fuster, desenvolupada a partir de la seva obra Nosaltres, els valencians en els anys seixanta, estaria cridada a realitzar una profunda renovació en un valencianisme que, des de la Transició, es va debatre entre el marc de referència identitari en què havia de situar-se el País Valencià: els Països Catalans proposats per Fuster, o tan sols el territori valencià. Actualment, el valencianisme ha anat movent-se cap a polítiques més pragmàtiques i guanyant pes polític, deixant en un lloc secundari el debat identitari, mentre que la teoria dels Països Catalans ha incidit, principalment, en l'esquerra independentista catalana.

Indefinición, falta de teorización y confusión. La izquierda revolucionaria ante los "Països Catalans" (1962-1982) / Antoni Rico i Garcia
Rico i Garcia, Antoni


En: Historia Actual On-line. Cádiz, núm. 53 (Otoño 2020), p. 137-150 (Dossier : Pancatalanismo e izquierda revolucionaria en la Transición española) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La idea nacional dels anomenats Països Catalans va prendre força durant els anys del tardofranquisme i la transició. El seu principal teòric, l'escriptor valencià Joan Fuster, es va convertir en un tòtem de l'antifranquisme. Totes les cultures polítiques de Catalunya, el País Valencià o les Balears van debatre sobre la proposta nacional fusteriana. L'esquerra revolucionària no va ser menys. Tota l'amalgama de sigles i organitzacions que van formar part d'aquesta cultura política, es van veure abocades a debatre sobre el tema. Però el debat va ser a remolc tant dels esdeveniments polítics com dels debats intel·lectuals que el nacionalisme i l'esquerra majoritària van dur a terme. La falta de teorització i la indefinició es van convertir en la regla general.

Països catalans als anys 60 : la proposta de Joan Fuster / Marta Vallverdú
Vallverdú i Borrás, Marta


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 472 (octubre 2020), p. 32-45 : il. (Focus) 
Bibliografia.

El terme Països Catalans ha tingut des de la seva aparició una ambigüitat semàntica. Es refereix tot just a la llengua i la literatura compartides del territori? O, a més, a la història i a tots els aspectes culturals comuns? O també es tracta d'un proðjecte polític d'integració en un futur? La vinculació de la cultura catalana amb el concepte té una gran força durant els anys 60. Joan Fuster és qui, sota el franquisme, posa en circulació aquesta denominació, donant-li un sentit determinat: els Països Catalans com a projecte nacional comú, com a forma de supervivència de la catalanitat polièdrica. En aquest article descriurem l'ús del concepte i la construcció dels seus continguts des dels diversos territoris durant aquella dècada.

La influència del pensament de Joan Fuster en les cultures polítiques dels Països Catalans (1960-1992) [Fitxer informàtic] / Antoni Rico i Gracia ; [dirigida per: Ferran Archilés i Cardona]
Rico i Garcia, Antoni


Girona : Universitat de Girona, 2018
Dirigida per: Archilés i Cardona, Ferran. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art ; Institut de Recerca Històrica, 2018
1 recurs electrònic (692 p.)

Joan Fuster va ser un dels intel·lectuals més importants de les lletres catalanes el segle passat. El seu pensament nacional i la construcció d'una identitat valenciana alternativa a l'existent, fou central durant la dècada dels seixanta i setanta per a les diferents cultures polítiques valencianes. Igualment, la proposta nacional dels "Països Catalans" que teoritzà i defensà, va obligar les cultures polítiques de Catalunya i les Illes a modificar els seus plantejaments nacionals. Tot l'espectre de l'antifranquisme, des de l'esquerra al nacionalisme passant per la dreta liberal, es veieren interpel·lats per la proposta fusteriana. Amb la transició, però, els esdeveniments anaren arraconant a intel·lectuals i propostes polítiques com la fusteriana. La consolidació de la democràcia i l'Estat de les autonomies acabà per mostrar que plantejaments nacionals com el fusterià no encaixaven en el nou règim.

Epistolari Joan Coromines & Joan Fuster : apèndix, articles de Joan Fuster i Joan Coromines / a cura de Joan Ferrer, Josep Ferrer i Joan Pujadas ; pròleg de Jaume Pérez Montaner
Coromines i Vigneaux, Joan


Barcelona : Fundació Pere Coromines, 2002
180 p. ; 21 cm (Textos i estudis, 4) 
Referències bibliogràfiques. Índex.
ISBN 8472567931

Mossén Ballarín, Joan Fuster i els joves estudiants valencians / Francesc Marco Palau
Marco Palau, Francesc


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 32, núm. 116 (Estiu 2013), p. 46-49 : il. (Articles) 
Bibliografia i notes.

Països Catalans : Jaume Vicens Vives i Joan Fuster / Recull fet per Oscar Jané



En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 8 (2013) , p. 44-54 (Assajar el concepte) 
Número monogràfic: Els Països catalans. Assaig. Resums en català, francès i anglès.

A les darreries de la dècada dels anys cinquanta, el concepte de Països Catalans va començar a agafar força, sobretot de la mà de Joan Fuster. Els diferents textos i articles que va publicar van interessar molts intel·lectuals d'arreu, entre d'altres el mateix Juame Vicens Vives, que va escriure un text a la revista Serra d'Or com a opinió al respecte. Al cap d'uns mesos, Fuster va respondre a les afirmacions de Vicens, tot i que aquest va morir sobtadament el juny 1960. Reproduïm aquí els textos de manera conjunta per tenir una visió directa del debat que es va iniciar en aquell moment i que, pel que fa a tots dos, no va poder tenir continuació.

Joan Fuster i Barcelona / Martí Estruch Axmacher ; [introducció de Vicent Partal]
Estruch Axmacher, Martí


Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2012
139 p. ; 24 cm
ISBN 9788498504293

L'obra descriu de manera detallada la relació entre Joan Fuster i la ciutat de Barcelona, entesa com a capital de la catalanitat. A partir del primer viatge, el febrer de 1954, que té cert caràcter iniciàtic i de descoberta mútua, Fuster entra ràpidament en contacte amb els intel·lectuals barcelonins i els sedueix amb la seva saviesa i una conversa divertida i alhora profunda. Hi apareix el Fuster periodista i el Fuster escriptor, l'home d'acció i l'amic dels seus amics, el lector apassionat i l'articulista que es queixa perquè no arriba a final de mes.

Fusterians al 2002? / Vicent Álvarez
Alvarez, Vicent


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Setena època, núm. 6 (1r. trimestre 2003), p. 39-40 : il.
Número monogràfic dedicat a Joan Fuster.

Joan Fuster, historiador / Enric Pujol
Pujol i Casademont, Enric


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Setena època, núm. 6 (1r. trimestre 2003), p. 34-38
Número monogràfic dedicat a Joan Fuster. Notes.

Un Pensament obert / Gustau Muñoz
Muñoz, Gustau


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Setena època, núm. 6 (1r. trimestre 2003), p. 26-30 : il.
Número monogràfic dedicat a Joan Fuster.