Transició energètica i transport / Carles Riba Romeva
Riba Romeva, Carles


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 19-36 : il. (Dossier. Mobilitat i transició energètica al Baix Llobregat) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present treball fa una reflexió sobre la transició energètica i el transport. A causa de la diferent naturalesa de les noves energies renovables respecte dels combustibles fòssils, la transició energètica comportarà un veritable canvi de paradigma i la construcció d'una nova civilització. La gran majoria de la població no percep la transcendència d'aquest canvi. Malgrat la implantació creixent d'energies renovables, no estem fent la veritable transició energètica (substituir fòssils per renovables), sinó que estem afegint renovables als fòssils. En els darrers 200 anys, a redós dels fòssils (i, especialment del petroli, el vector energètic més intensiu), les societats desenvolupades han impulsat unes tendències, possibles gràcies a un transport massiu i barat: la població s'ha anat concentrant en grans ciutats lluny dels recursos de subsistència, el comerç globalitzat ens ha acostumat a disposar de productes de totes les procedències, i tant la segmentació de les produccions en localitzacions distanciades entre si com l'impuls del turisme i l'oci de masses requereixen un plus de transport difícil de mantenir amb el futur sistema energètic renovable. Amb la transició energètica, els derivats del petroli destinats al transport (gasolina, gasoil, querosè, fueloil), fàcils d'embarcar en vehicles i de densitats energètiques molt elevades, esdevenen els vectors energètics més difícils de substituir. L'article analitza algunes de les tendències actuals insostenibles que la transició energètica en el transport obligarà a canviar i algunes de les possibles alternatives als derivats del petroli.

Taula Rodona. Perspectives de futur en matèria de mobilitat i transició energètica / David Guerrero (Moderador)



En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 65-69 : il. (Dossier. Mobilitat i transició energètica al Baix Llobregat) 
Resums en català i anglès.

Els participants en una taula rodona sobre perspectives de futur en matèria de mobilitat en el marc de l'Escola d'Estiu del Baix Llobregat coincideixen a destacar l'important paper que té l'autobús en les connexions entre municipis de la comarca, especialment entre les dues ribes del riu. La dependència del vehicle privat continua sent elevada i això té repercussions mediambientals, socials i econòmiques, i arriba a limitar oportunitats laborals de joves i classes baixes a causa de la impossibilitat d'arribar a la meitat dels polígons industrials si no és amb cotxe o moto. Sindicats i patronal, juntament amb entitats socials, coincideixen en la importància de repensar el model de línies de bus per resoldre aquesta mancança, així com altres inversions per potenciar el transport públic al Baix Llobregat. Intervencions de: José Manuel Jurado, membre de la direcció i responsable de Mobilitat de CCOO BLLAPAG; Juan Alfaro Hinarejos, secretari general de la Secció Sindical d'UGT a Aigües de Barcelona; Neus Olea, directora general adjunta AEBALL-UPMBALL (Associació Empresarial de l'Hospitalet i el Baix Llobregat - Unió Patronal Metal·lúrgica de l'Hospitalet i el Baix Llobregat); Joan Soler Moll, membre de l'òrgan de govern de PIMEC Baix Llobregat i conseller delegat de l'empresa Soler i Sauret; Mercedes Vidal, vicepresidenta de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic); Òscar Miquel, tècnic superior de l'Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vocal de la Junta de CMES (Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible); i Víctor Luna, president de Som Mobilitat.

Energia en mans de la ciutadania, el futur del Baix Llobregat comença avui / Òscar Miquel Sicília
Miquel Sicília, Óscar


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 73-82 : il. (Articles) 
Resums en català i anglès.

La transició energètica al Baix Llobregat s'emmarca en un escenari on els objectius europeus apunten cap a la neutralitat climàtica el 2050 i amb una important participació de la ciutadania en projectes d'energies renovables. Aquest canvi de paradigma, de caràcter global, vol abandonar el model fòssil i donar prioritat a l'eficiència, la sobirania energètica i la justícia social mitjançant l'aprofitament dels recursos de proximitat i creant un model participat i distribuït. A Catalunya. la Prospectiva Energètica en l'horitzó 2050, i basada en el Pacte Nacional per a la Transició Energètica i la llei 16/2017, han obert la porta a projectes d'energies renovables i han marcat el recorregut d'aquest nou sistema energètic. Diversos projectes a la comarca del Baix Llobregat donen forma a aquesta visió de canvi impulsant propostes de comunitats energètiques i d'autoconsums col·lectius que persegueixen la neutralitat climàtica i la màxima autosuficiència energètica. Malgrat l'ímpetu d'aquestes iniciatives, la participació ciutadana topa amb la manca d'una cultura col·laborativa, de traves administratives i d'elevades inversions inicials per arrancar els projectes. La no disposició d'una normativa transposada i d'un marc jurídic favorable, sumada als interminables terminis de tramitació, allarguen els processos i poden frenar l'escala dels projectes. Per superar aquests reptes, cal articular estratègies concretes: d'una banda, impulsar l'autoconsum col·lectiu en comunitats de veïns, gestionant generació, emmagatzematge i excedents per a serveis comuns i càrrega de vehicles; i, de l'altra, reconfigurar la mobilitat intracomarcal millorant el transport públic i les infraestructures per a una mobilitat sostenible en la qual vianants i usuaris de bicicletes i patinets gaudeixin d'una mobilitat atractiva, segura i eficient. Només amb una implicació activa i coordinada de l'administració i la ciutadania, el Baix Llobregat podrà liderar la seva sobirania energètica i avançar cap a un model sostenible i eficient.

Descarbonitzar la indústria en l'era de la intel·ligència artificial / Gerard Pagès
Pagès, Gerard


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (hivern 2025-2026), 1 fitxer html : il. (Territori i mobilitat) 

La implantació de renovables a Catalunya avança amb dificultats evidents. L'autor analitza des de la paradoxa dels datacenters al paper de l'energia nuclear i aposta pels models d'autoconsum a gran escala. "Garantir subministrament constant a grans consums requereix un mix energètic", assegura.

Renovables sí, però no així : el crit del Baix Camp / Antoni Llebaria Vall
Llebaria Vall, Antoni


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (hivern 2025-2026), 1 fitxer html : il. (Territori i mobilitat) 

La Revista del Centre de Lectura vol analitzar, des de diverses perspectives, el polèmic projecte eòlic que preveu la instal·lació de sis grans aerogeneradors i una línia d'alta tensió al Baix Camp, així com el debat que suscita sobre l'aplicació de les energies renovables. En aquest primer article, Antoni Llaberia Vall, enginyer i membre de la Plataforma Aturem els Molins, exposa els arguments dels opositors al projecte i al model que representa.

Estudi per a la implantació d'una comunitat energètica a un municipi del Baix Camp [Fitxer informàtic] / David Castañer Gascón ; [dirigit per: Álvaro Luna Alloza]
Castañer Gascón, David


2022
Dirigida per: Luna Alloza, Álvaro. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Elèctrica, 2022
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

Durant el desenvolupament d'aquest projecte, es realitza un estudi per a la implantació d'un autoconsum compartit a Vinyols i els Arcs, un municipi de la comarca del Baix Camp, Tarragona. Per tal de dur a terme aquest estudi, s'ha seleccionat una sèrie de teulades que són aptes per a la instal·lació de panells fotovoltaics, seguidament s'ha dissenyat en format 3D els edificis seleccionats per tal de simular la seva situació geogràfica, les característiques de l'edifici i de l'entorn en el que està situat. Mitjançant aquest dimensionat dels edificis s'ha realitzat una simulació de la col·locació de les plaques i, a través del software PVSYST, s'ha pogut estimar l'energia que la instal·lació serà capaç de generar, assolint una xifra de 472,31MWh. D'altra banda, s'ha obtingut les dades de irradiació solar a cada zona a través de PVGIS i s'ha pogut calcular també els valors estimats d'energia generada per verificar les dades adquirides amb el primer software i, alhora, recopilar informació més extensa per a dedicarla al estudi. S'ha detallat amb exactitud el procés de selecció dels diferents components elèctrics per a una de les instal·lacions, sent extrapolable per a escollir els components de la resta de les instal·lacions. Per conèixer la situació del municipi, s'ha realitzat una recopilació de dades referents als consums elèctrics existents a Vinyols i els Arcs durant els últims anys. Aquests han estat utilitzats durant l'estudi per a comparar els perfils de generació estimada amb els de consum i, així, poder avaluar la viabilitat de realitzar un autoconsum compartit. Finalment la instal·lació d'autoconsum plantejada ha estat valorada a nivell econòmic i ambiental, concloent que la implantació d'aquest tipus de sistema de generació d'energia a Vinyols i els Arcs és rentable. En primer lloc perquè suposa un estalvi substancial pel que fa a la compra d'energia al mercat elèctric i, per tant, les factures de la llum dels associats es veurien reduïdes. En segon lloc, perquè la inversió en sistemes de generació d'electricitat a partir de fonts renovables i no contaminants, és la única solució per aconseguir reduir de forma dràstica l'emissió de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera i, d'aquesta manera, intentar aturar l'augment de la temperatura al planeta.

L'Erupció de la sostenibilitat a Olot: quan la qualitat de vida cau per al medi ambient, també cau per a l'humà [Fitxer informàtic] / Sergi Bahí ; [dirigit per: Martí Palma]
Bahí, Sergi


[S.l.] : Univertsitat de Girona. Consell Social, 2020
1 recurs electrònic
Treballs de recerca de Batxillerat.

Avui dia s'ha posat molt de moda la paraula canvi climàtic, la gent encara no és conscient de la perillositat que aquesta té ja que si el clima canvia tot el funcionament de la terra també canviarà i això afectarà greument la vida humana. En el nostre treball de recerca volem posar el nostre granet de greda, i no de sorra, ja que vivim en una comarca de volcans, i poder fer veure a la gent amb aquesta feina la dificultat de la situació i els desastres que pot comportar no fer res al respecte. Com podeu deduir, el nostre treball de recerca tracta sobre el tema climàtic, però a més adaptat a les ciutats. Per això primerament ens hem informat sobre els problemes mediambientals actuals i els seus orígens, després sobre les energies renovables, les quals són la millor solució trobada fins al moment i com aquestes s'apliquen a les ciutats, explicant el concepte de ciutat intel·ligent. A partir d'aquí, ens centrarem en els projectes que es basen en el concepte de sostenibilitat i eficiència energètica que han tingut lloc a la nostra ciutat, Olot, explicant els 5 més importants i fent una maqueta d'un d'ells, la Xarxa Espavilada, el que creiem que era el més rellevant per a la ciutat el concepte de ciutat intel·ligent.

El Paper de l'economia circular en la transició energètica / Dra. Ariadna Benet i Mònico
Benet i Mònico, Ariadna


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 39 (2025) , p. 77-82 : il. (Articles) 

L'escassetat de recursos i els impactes ambientals i socials sense precedents, amb el canvi climàtic com a icona, obliguen a una transició energètica que abandoni els combustibles fòssils. L'economia circular hi pot ajudar, plantejant, de manera holística i des del disseny, un nou model socioeconòmic regeneratiu, restauratiu i alimentat per energies renovables que en conjunt sigui més sostenible i just.

Transició energètica i territori 2024. Jornada TEiT-2024 Maresme a Mataró : justificació, crònica, resum i conclusions : Grup impulsor del projecte teit al Maresme (CEV i CMES/IRMU) / Teresa Carreras Riera
Carreras Riera, Teresa


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 39 (2025) , p. 83-99 : il. (Articles) 

En matèria de transició energètica, no anem bé. Cal un Pacte Nacional per a l'Energia que resolgui el desequilibri territorial i demogràfic i minimitzi els perjudicis que es puguin produir. La situació al Maresme es preocupant. És la quarta comarca amb més desequilibri. Tot dependrà del consum que es faci i de l'estil de vida que s'hi dugui. En qualsevol cas, cal maximitzar la producció de proximitat (autoconsum, biomassa i fotovoltaica) i reduir el consum (amb gran importància de la R1 i mobilitat).

Canvi climàtic / Carles Guillot, text ; Gemma Draper, il·lustracions
Guillot, Carles


En: Roca de Migdia : revista de Mieres. Mieres, núm. 7 (març 2022), p. 14-19 : il. (Dossier: Energies renovables) 

Estudi de viabilitat per diferents mètodes d'aprofitament de l'excedent solar d'una instal·lació fotovoltaica situada en una granja [Fitxer informàtic] / Marc Alesanco Bonet
Alesanco Bonet, Marc


2019
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior, 2019
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

Després d'observar la gran quantitat d'energia que es dissipa en instal·lacions solars per no aprofitar l'excedent solar que es produeix en les hores de baix consum, s'ha estudiat la viabilitat tècnic/econòmica de diferents mètodes d'aprofitament d'aquest. En concret s'ha estudiat el cas d'una granja fictícia ubicada a la localitat de Sant Aniol de Finestres. Per aquesta granja s'ha creat un model energètic del seu consum per poder mesurar la quantitat d'energia que aconseguim aprofitar i la que es converteix en excedent, i en el cas de no utilitzar-la, la perdríem. A través d'un estudi realitzat pel ministeri de Castella s'han obtingut els consums mitjans dels principals elements d'una granja de boví. Amb aquests consums anuals, considerant que el funcionament de la granja és constant durant cada dia de l'any, s'ha obtingut el gràfic diari de la demanda d'electricitat. Aquest gràfic ens ha servit per un cop fet el dimensionament solar, conèixer la quantitat d'energia d'excedent que obtindrem pels diferents mesos de l'any. Per conèixer aquest excedent s'ha creat un model energètic solar en Excel basat en la taula d'irradiació solar obtinguda de l'Atles de Radiació Solar de Catalunya. S'ha escollit la taula de les diferents radiacions que obtindríem diàries en una coberta de 30§ d'inclinació i orientada completament al Sud. Aplicant els diferents rendiments dels elements d'una instal·lació solar s'ha obtingut la corba diària de potència que generarà una instal·lació fotovoltaica de X panells. Sobreposant el gràfic de consum diari de la granja amb el de producció del sistema fotovoltaic, s'ha pogut obtenir la quantitat d'energia produïda que podrem auto consumir i la quantitat excedent que quedarà fora del nostre rang de consum. Per poder dimensionar el nombre de panells s'ha realitzat diverses iteracions per observar el comportament del sistema per un nombre determinat de plaques fins a arribar a l'opció proposada de 44 panells.

Projecte constructiu de l'aparcament soterrani i reurbanització de la parcel·la del Passeig de l'Estació a les Planes d'Hostòles [Fitxer informàtic] / Oriol Yglesias Jiménez ; [dirigit per: Bruno Domenech Léga]
Yglesias Jiménez, Oriol


2019
Dirigida per: Domènech Léga, Bruno. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Organització d'Empreses, 2019
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

Aquest treball desenvolupa un estudi tècnic i de viabilitat econòmica de la implementació d'una xarxa de generació elèctrica aïllada alternativa a la xarxa convencional, al poble de Beuda (Girona). L'objectiu principal és l'estudi de la configuració òptima dels elements necessaris, prioritzant l'ús d'energies renovables, per aconseguir un subministrament ininterromput i un baix nivell d'emissions. Beuda és un municipi de la Garrotxa, format per quatre nuclis que seran tractats com a càrregues independents en el disseny del sistema. La metodologia emprada per al disseny de la xarxa consta de tres etapes: l'estudi preliminar, l'aplicació de paquets informàtics i l'avaluació del resultat. A l'estudi preliminar, primer s'analitza la demanda elèctrica domèstica a Beuda, per a poder calcular la demanada a cada un dels nuclis. Seguidament es realitza l'avaluació dels recursos solar i eòlic, per a determinar la generació elèctrica que el sistema podrà produir. En l'aplicació dels paquets informàtics, l'optimització del model es realitza amb el software especialitzat HOMER Energy, amb el qual es simula el funcionament del sistema durant totes les hores de l'any per a determinar la millor combinació de generadors per cobrir la demanda a mínim cost. L'avaluació dels resultats es realitza amb el mateix programa HOMER, duent a terme un anàlisi de sensibilitat per determinar els efectes de variacions en la demanda i en els recursos energètics sobre el rendiment del sistema final. Els resultats mostren que les quatre instal·lacions dels quatre nuclis de població tenen la mateixa configuració, formada per plaques solars fotovoltaiques, un generador dièsel auxiliar, inversors i bateries de suport. El cost final de les microxarxes és elevat pel fet de necessitar una gran quantitat de bateries amb l'objectiu d'assegurar un subministrament constant; i el cost de l'energia final produïda és similar al de la xarxa elèctrica nacional. A canvi, s'aconsegueixen unes emissions associades de gasos d'efecte hivernacle molt inferiors. Aquest estudi serveix, per una banda, com a anàlisi preliminar per a la possible desconnexió de la xarxa nacional per part del municipi de Beuda. Per altra banda, és una mostra de com és possible anar transformant la matriu energètica en solucions més eficients i netes, en línia amb els objectius de desenvolupament sostenible.

Energia per a escalfar una llar. Fòssils vs renovables : anàlisi comparativa de les diferents alternatives energètiques en termes econòmics / Josep Ma. Pla Borés ; tutor: Isidre Colomer
Pla Borés, Josep M.


Banyoles : IES Josep Brugulat, 2015
68 p. : il. col. ; 30 cm (Treballs de recerca de batxillerat) 
Treball de recerca de batxillerat - IES Josep Brugulat (Banyoles). Treball de recerca guardonat el 2016 per la UdG. Relligat en espiral.

Hidrogen, el combustible del futur : generat a partir d'energies renovables : [treball de recerca, I.E.S. Josep Brugulat de Banyoles, 2006-2007] / [Marta Muñoz ; tutor: Josep Lluís Díez]
Muñoz, Marta


Banyoles : [l'autora], 2007
74 p. : gràf., taules ; 30 cm
Primer premi. Presentat al Tercer concurs de treballs de recerca i de síntesi sobre energies renovables de la Fira d'energies renovables, eficiència energètica a la llar i construcció sostenible 2007 de Cassà de la Selva. Text imprès per ordinador.

Dues veus, un mateix horitzó: la transició energètica al territori. Entrevista a Carles Riba i Pep Salas / Silvia Guillén Navarro
Guillén Navarro, Silvia


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 9-14 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Cada vegada som més, consumim més i exigim més. També quan parlem d'energia. Les nostres fonts habituals són els combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural...) i l'energia nuclear, però aquestes aviat resultaran insuficients. Urgeix, per tant, un canvi en les maneres de produir, distribuir, gestionar i consumir l'energia. Cal un nou model i una nova cultura energètica basada en les energies renovables i locals que posi el focus més enllà, en les futures generacions. Carles Riba i Pep Salas són dues de les veus més autoritzades en matèria d'energia i transició energètica. Es porten 30 anys de diferència i, malgrat pertànyer a dues generacions ben diferents, tots dos aposten per fer aquest canvi abans que sigui massa tard. Aquestes són algunes de les reflexions que hem extret de la conversa pausada que van tenir aquest estiu a la seu del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Marc conceptual sobre energia i territori / Carles Riba Romeva
Riba i Romeva, Carles


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 15-22 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

La crisi energètica i climàtica dels combustibles fòssils assenyala la fi d'una etapa en què es fa ineludible la transició progressiva vers les fonts d'energia renovable. La diferent naturalesa d'aquestes fonts energètiques renovables respecte als combustibles fòssils configura un context de veritable canvi de civilització on els requeriments de territori per a la captació d'energia esdevindran un factor clau. En la part final de l'article s'exposen uns principis de transició energètica i la seva governança.

Col·lapsar o teixir un nou model / Eduard Furró Estany
Furró Estany, Eduard


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 23-30 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Avui vivim immersos en un teixit fortament cohesionat, amb un ordit de comportaments socials i una trama de combustibles fòssils i urani, molt difícil de modificar. Cal canviar la trama per una de fonts renovables i adaptar l'ordit social a aquesta nova trama, tot mantenint l'estabilitat del teixit. I per escometre aquest repte són imprescindibles tres eines clau: 1. Valorar i conèixer molt bé l'abast i els potencials de la nova trama d'energia; 2. Establir i donar a conèixer el paper de cada fil de l'ordit social dins del nou teixit; i 3. Programar la seqüència de substitució de la trama.

Compromís climàtic, transformació econòmica. Una proposta d'agenda climàtica, energètica, amb l'eina de les comunitats energètiques per afavorir la transformació econòmica de la comarca / Joan Herrera
Herrera, Joan


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 31-36 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Des del primer moment en què es va enunciar la necessitat de canviar la manera de produir béns i serveis, la preocupació pel que passaria amb els llocs de treball existents va portar a promoure polítiques de protecció dels més vulnerables i a calcular l'ocupació que es crearia en una economia adaptada als límits planetaris. L'article repassa aquest càlculs i propostes i assenyala les oportunitats que s'obren arran de la transició energètica i les seves implicacions d'ordre social.

Transició energètica i treball / Llorenç Serrano i Giménez
Serrano i Giménez, Llorenç


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 37-44 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Des del primer moment en què es va enunciar la necessitat de canviar la manera de produir béns i serveis, la preocupació pel que passaria amb els llocs de treball existents va portar a promoure polítiques de protecció dels més vulnerables i a calcular l'ocupació que es crearia en una economia adaptada als límits planetaris. L'article repassa aquest càlculs i propostes i assenyala les oportunitats que s'obren arran de la transició energètica i les seves implicacions d'ordre social.

L'Ús de la biomassa a Begues / Joan Molina i Molina
Molina i Molina, Joan


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 49-50 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Iniciatives socials i comunitàries en matèria d'energia) 

El canvi climàtic és una evidència emparada en proves científiques i dades objectives. La lluita contra aquesta acceleració de l'ordre climàtic ha d'impulsar-se des de tots els organismes institucionals, les empreses, la ciutadania i els ajuntaments. Per aquest motiu, Begues ha estat municipi pioner a Catalunya en projectes de preservació del medi, de foment del reciclatge o de polítiques de sostenibilitat, entre altres. I l'ús de la biomassa com a combustible és un d'aquests projectes.