El Fenómeno del doble sellado en dolia del nordeste peninsular / Maria Rueda Prunell
Rueda Prunell, Maria


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie I, Prehistoria y arqueología. Madrid. nueva época, núm. 18 (2025) , p. 3-23 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Aquest article se centra en la problemàtica del segellament dels dolia, en concret, sobre aquells recipients amb dos segells. A més de fer hipòtesi sobre el motiu d'aquest segellament, es descriuen els fragments de dolia amb dos segells trobats en l'actual zona catalana, intentant relacionar-los amb els personatges apareguts en l'epigrafia monumental, principalment de les ciutats de Barcino i Tarraco, així com en l'epigrafia de les àmfores. Encara que la majoria d'aquests segells ja havien estat publicats anteriorment en corpus més generals, aquest article pretén agrupar aquest fenomen del doble segellat, donar-li una possible explicació, a més de presentar algunes marques inèdites.

Excavació arqueològica al carrer de López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre l'ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l'altimperi i la tardana antiguitat / Judit Ciurana i Prast
Ciurana i Prast, Judit


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 214-227 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Els treballs duts a terme al solar del carrer de López Peláez han contribuït a ampliar el coneixement de la realitat arqueològica del suburbi nord-occidental de la ciutat de Tàrraco. S'han documentat evidències materials i estructurals que s'emmarquen en un ampli període temporal, des del segle i aC fins al segle vi dC. Destaca la identificació d'un gran edifici d'emmagatzematge amb dos espais destinats a graner atribuïble a l'època altimperial.

El Epitafio dialogado RIT 668: nueva lectura e interpretación / Jaime Siles Ruiz, Ricardo Hernández Pérez
Siles Ruiz, Jaime


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 437-445
 (L'epigrafia) 
Bibliografia.

La inscripción en cuestión presenta un curioso diálogo entre el dedicante y la difunta, que era su liberta y, al mismo tiempo, su esposa. Los autores, reconociendo en él un carmen en septenarios trocaicos cuyo tono es de parodia e invectiva a la vez, y poniéndolo en relación con la tradición epigráfica y con la literaria, proponen una delimitación de los interlocutores, una puntuación sintáctica, una segmentación y una interpretación distintas de las de Alföldy, RIT 668.

Tarraco, omphalós del món grecoromá. L'ambaixada de Mitilene a Tarraco / Isaías Arrayás Morales
Arrayás Morales, Isaías


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 425-435
 (L'epigrafia) 
Bibliografia.

En aquest article, centrem l'atenció en un fragment epigràfic trobat a la polis de Mitilene, a l'Àsia Menor, on es cita la ciutat de Tarraco (IG XII 2, 44; IGRR 4, 38). Proposem reflexionar sobre la significació d'aquest centre hispànic dins el món romà de final de la República i principi de l'Imperi. L'any 26-25 aC, August va dirigir el seu immens Imperi des de Tarraco, flamant capital de la Hispania Citerior, temporalment convertida en seu del poder polític. Allà, el princeps va rebre ambaixades procedents d'arreu (Oros. 6.21.19-21), entre les quals segurament en trobem una de protagonitzada pels mitilenencs, potser dirigida per l'eminent evergeta Potamó i el seu estret col·laborador, el poeta Crinàgores (Anth. Pal. 7.376, 9.419, 9.516, 9.599). Pensem que els ambaixadors devien aprofitar per anunciar al princeps que se li havia instaurat culte a Mitilene, la qual cosa pogué influir en l'ànim dels tarraconenses, que no trigarien a deixar-se portar també per la seva devoció envers August (Quint. Inst. 6.3.77; Tac. Ann. 1.78.1). D'altra banda, sembla factible que aquesta missió pogués haver estat decisiva per a la concreció d'un foedus aequum entre Roma i Mitilene l'any 25 aC.

Propietaris de villes de l'ager Tarraconensis (meitat occidental del Camp de Tarragona). Proposta per a un catáleg / Diana Gorostidi Pi, Jordi López Vilar, Marta Prevosti i Monclús, José Ignacio Fiz Fernández



En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 401-423
 (L'epigrafia) 
Bibliografia.

Reflexió sobre l'epigrafia de l'àrea on s'ha desenvolupat el Projecte Ager Tarraconensis, en relació amb els jaciments d'on procedeixen les inscripcions, en funció de la documentació recollida a la base de dades del projecte i dels mapes generats amb SIG. Això ha permès tenir una imatge de conjunt de com algunes famílies de l'oligarquia local projectaven el seu poder i la seva activitat econòmica sobre el territori.

Paisatge, poblament, cultura material i història de l'ager Tarraconensis. Resultats i comparacions / Marta Prevosti i Monclús
Prevosti i Monclús, Marta


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 13-22
 (El paisatge) 
Bibliografia.

Síntesi dels primers resultats del Projecte Ager Tarraconensis i de les aportacions al simposi, de les quals s'extreuen reflexions i coneixements nous sobre el tema de l'estudi entorn del conjunt de l'espai de la ciutat romana, del paisatge, tractat com un sistema. Les aportacions se centren en la varietat de les primeres estratègies de control romà del territori, de les tipologies i evolució dels establiments, dels aspectes econòmics i de la dinàmica del poblament. Tot plegat fa referència molt especialment al territori de Tarraco, per bé que es fan nombroses comparacions amb altres territoris de l'àrea catalana i saguntina i també d'altres províncies romanes. Tarraco es va perfilant com una ciutat amb un territorium molt productiu, no sols en agricultura, sinó també en indústries, producció tèxtil, explotacions de recursos minerals com les pedreres i el ferro, i amb un comerç molt actiu que la devia convertir en un port important de la Mediterrània occidental romana. La jerarquia dels hàbitats rurals també s'està demostrant més complexa gràcies al coneixement de noves aglomeracions. L'evolució posterior al període romà també ha entrat en discussió, especialment pel que fa a l'època islàmica, sobre la qual es discuteix si el camp va quedar poblat o despoblat, tema que resol en sentit positiu el diagrama pol·línic realitzat dins del marc del projecte.

Les Antefixes de l'ager Tarraconensis / Jordi López Vilar
López i Vilar, Jordi


En: 141485 Ager Tarraconensis 2. El poblament ; M.Prevosti (Ed.); J. Guitart (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 563-590

Bibliografia.

La Base geològica. Trets generals del Quaternari i la seva relació amb els assentaments d'època romana / Raquel Daza Brunet i Aureli Àlvarez Pérez
Daza Brunet, Raquel


En: 141484 Ager Tarraconensis 1 : Aspectes històrics i marc natural ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 155-162

Bibliografia.

Les Centuriacions de l'ager Tarraconensis: organització i concepcions de l'espai / Josep M. Palet Martínez i Hèctor A. Orengo Romeu
Palet i Martínez, Josep Maria


En: 141484 Ager Tarraconensis 1 : Aspectes històrics i marc natural ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 121-154

Bibliografia.

El Paisatge de l'ager Tarraconensis^dAlbert Pèlachs i Marta Prevosti / Albert Pèlachs i Marta Prevosti
Pèlachs Mañosa, Albert


En: 141484 Ager Tarraconensis 1 : Aspectes històrics i marc natural ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 113-120

Bibliografia.

Aproximació a l'amplada de la Via Augusta en el tram urbà de Tarraco, a les seves portes i a l'alçada de la façana del circ
Llop i Tous, Josep


En: 263543 Tarraco Biennal : actes : 2on Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic : August i les províncies occidentals : 2000 aniversari de la mort d'August : Tarragona, 26-29 de novembre de 2014. Vol. 2. Tarragona : Publicacions URV, 2019

Un Nuevo veteranus en Tarraco / Diana Gorostidi Pi, Hugo Feliu Pérez
Gorostidi Pi, Diana


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 115-122 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Una nova inscripció recuperada recentment a Tarragona documenta un nou veteranus de nom Marcus Iulius Matrinus. A més, l'interès sobre el suport en particular, de manera paral·lelepípeda, radica en la seva grandària, considerablement menor que el comú dels pedestals tripartits procedents de la ciutat.

El Propileo del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris (CPHC) y su relación con el pórtico de la plaza de culto en el foro provincial de Tarraco / J. Á. Domingo, P. Pensabene
Domingo Magaña, Javier Ángel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 43 (2021) , p. 29-77 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

En el present estudi s'analitza l'accés a la plaça de Culte del CPHC des de la terrassa de Representació. La història dels estudis, partint de la identificació d'un fragment de capitell compost de grans dimensions, havia suggerit l'existència aquí d'un propileu amb aquesta funció. Propileu que ara, gràcies a una minuciosa anàlisi de l'estructura del CPHC i a la identificació de nous fragments de la seva decoració arquitectònica, podem reconstruir amb major precisió i establir la seva posició a la part alta d'una gran escala monumental. Al mateix temps, algunes evidències permeten suposar l'existència d'altres dos accessos laterals a la plaça de Culte, alineades amb els pòrtics laterals d'aquest recinte, que proposem reconstruir mitjançant dos propileus més petits.

Nuevamente sobre la decoración del ático del pórtico del recinto de culto a Divo Augusto en la acrópolis de Tarraco / Antonio Peña
Peña, Antonio


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 42 (2020) , p. 59-79 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article presentem una sèrie de consideracions sobre l'àtic del pòrtic que va delimitar el recinte de culte a Divo August en l'acròpoli de Tarraco. El treball sorgeix com a rèplica a una recent publicació en la qual es tracta aquest recinte i es posa en qüestió la nostra proposta de decoració de l'àtic plantejada fa dos anys.

L'Epigrafia com a font topogràfica: Referències textuals a edificis i espais sacres de caràcter públic a Tarraco / Julio C. Ruiz
Ruiz Rodríguez, Julio César


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 42 (2020) , p. 81-95 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Es presenta aquí una aproximació al paisatge religiós urbà de Tarraco, mitjançant les referències en les fonts epigràfiques L'objectiu és establir una proposta d'identificació de santuaris i temples de la ciutat, tant els que han estat detectats arqueològicament com aquells que encara no s'han localitzat, i també realitzar una aproximació a la seva nomenclatura antiga Per això, s'ha recorregut a una sèrie d'inscripcions que al·ludeixen a conceptes relacionats amb l'arquitectura religiosa A més d'una major precisió sobre els edificis ja coneguts, l'estudi ha permès indagar en el coneixement d'alguns espais sacres sobre els quals no existeix fins ara cap evidència material.

El Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris (CPHC) : una lectura arquitectónica a la luz de los nuevos datos y de los conjuntos imperiales de Roma / Patrizio Pensabene, Javier Á. Domingo
Pensabene, Patrizio


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 41-125 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La seu del CPHC s'inscriu en el procés de formulació d'un model flavio d'arquitectura imperial, les etapes principals de la qual han estat la remodelació vespasianea del Claudianum a Roma i la construcció del Templum Pacis. L'anàlisi conjunta d'aquests complexos permet comprendre l'origen d'algunes característiques presents en el CPHC, i identificar al mateix temps la introducció d'algunes variants respecte als models oficials romans Tenint en compte aquests aspectes, i partint de la revisió dels materials dipositats en diversos museus de la ciutat, podem ara proposar noves solucions per a alguns particulars d'aquest conjunt arquitectònic.

Evidències de dues antigues infraestructures portuàries : els embarcadors de la Roca Plana i del Miracle a Tarragona / Anna Gutiérrez Garcia-M., Jordi López Vilar, Gerard Martí Estrada, Patricia Terrado Ortuño



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 127-142 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article es presenten dos testimonis arqueològics documentats en indrets de la costa tarragonina que es relacionen directament amb activitats d'embarcament/desembarcament a l'entorn de l'antiga Tàrraco Són La Roca Plana, situada prop de la pedrera del Mèdol, que només s'entén com a moll de càrrega dels blocs de la pedrera del Mèdol destinats a la ciutat; i la Punta del Miracle, d'on es té constància d'un embarcador en el segle XVII i on A Schulten van localitzar-hi retalls de cronologia incerta La troballa subaquàtica, just davant d'aquest darrer indret, d'un conjunt de fragments de columna de granit de la Tròade juntament amb ceràmica potser d'època romana suggereixen que aquesta infraestructura ja estava en ús a l'Antiguitat, moment en què juntament amb La Roca Plana podria haver format part d'un mateix sistema portuari.

El Conjunto histórico del circo romano de Tarragona : de la nube de puntos a la didáctica permanente / Josep M. Macias, Josep M. Puche, Pau Solà-Morales, Josep M. Toldrà, Iván Fernández



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 121-126 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el marco del proyecto ARREL se ha experimentado con diversos sistemas de captura masiva de datos con el objetivo de documentar el circo romano y su actual entorno urbano. Ello ha permitido construir el escenario de un serious game pero, al mismo tiempo ha representado una oportunidad para crear un portal público de consulta y visualización de la realidad arquitectónica de este recinto histórico. Con ello se avanza en el desarrollo y experimentación de "plataformas a la carta" donde el usuario puede avanzar en el conocimiento técnico de una realidad patrimonial diacrónica y entender el espacio urbano como la etapa final de un dilatado proceso histórico.

El Joc a l'antiguitat clàssica : una tècnica d'immersió a la vida quotidiana del passat / Marta Panadès Manresa
Panadès Manresa, Marta


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 127-132 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Camp d'aprenentatge de la ciutat de Tarragona ha desenvolupat i fet créixer un projecte d'arqueologia experimental al llarg de 19 anys. La Jornada d'aprenentatge actiu, "Juguem com jugaven les nenes i els nens de Tàrraco", és una macro activitat col·laborativa per a l'alumnat de 5è de Primària de Tarragona i el Tarragonès. Al llarg d'un matí l'alumnat viu i experimenta el joc i la joguina dels nostres avantpassats romans.

Nou tram de la façana sud-occidental del Fòrum provincial de Tàrraco / Jordi López Vilar
López i Vilar, Jordi


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 38-39 (2016-2017) , p. 45-58 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Es presenten els resultats de la intervenció arqueològica efectuada al C/ Enrajolat 16 de Tarragona. És notable un gran tram del mur romà corresponent a la façana sud-occidental del Fòrum provincial edificat amb la tècnica de l'opus quadratum. La lectura dels diferents elements de la façana ha permès documentar-ne l'evolució des del segle I dC fins els nostres dies.