La Conca de Barberà i Montblanc a la cruïlla del segle XII / Maria Bonet Rosado
Bonet Donato, MariaEn:
Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 28 (2006) , p. 333-370 : il.
Notes a peu de pàgina.
La transició de les realitats feudals característiques de la Catalunya Vella a les introduïdes a la Catalunya Nova van marcar la refeudalització de la Conca de Barberà a mitjan del segle XII, i la comarca va ser una cruïlla d'ambdues organitzacions politi-cosocials. La feudalització es produí en dues etapes, una des del segle X caracteritzada per la definició d'una xarxa de castells i senyors que governaven per un complex sistema de delegació, i una segona des de mitjan del XII, quan altres poders de major entitat van substituir i neutralitzar el sistema d'encastellament anterior. Les intervencions del comte, Ramon Berenguer IV, i del seu fi ll van determinar el procés, quan van introduir ordes religioses o van reforçar o refundar localitats per implantar la seva autoritat en aquestes contrades. Així van establir Poblet i Montblanc com a principals focus de la nova organització politicoterritorial, que a més esdevingueren dos centres econòmics cabdals.
