Aproximació històrica al Reial Col·legi Militar de Tarragona (1r. Exèrcit) / Alfred Redondo Penas
Redondo Penas, Alfredo


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 10. II època, núm. 28 (maig 2015), p. 3-12 : il.
Notes.

La guerra contra Napoleó va requerir una renovació de l'Exèrcit, amb més oficials i més ben preparats. El juliol de 1810 es creava, a Tarragona, el Reial Col·legi Militar, d'on sortiren els pròxims mesos uns 50 cadets aprovats. Es detalla l'equipació i uniformitat dels cadets. De Tarragona va passar a Vilanova, Solsona, Cardona i Busa, on el general Lacy va establir el campament.

L'Armada Reial Britànica davant de Tarragona (juny de 1813) / Adam Gerard Quigley
Quigley, Adam


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 10. II època, núm. 28 (maig 2015), p. 13-19 : il. (El personatge) 
Notes.

El juny de 1813, en guerra contra Napoleó, una nombrosa esquadra britànica de 180 vaixells de guerra arribà a la costa catalana amb un exèrcit per assetjar Tarragona. Prengué posicions des del coll de Balaguer a Tarragona i s'uní als bucs que ja operaven allí per interceptar vaixells enemics, donar suport a les forces espanyoles i evitar que els francesos aprovisionessin les guarnicions. Els quaderns de bitàcola i informes originals d'alguns dels capitans de la flota, ens permeten reconstruir l'activitat naval de l'època: el setge llevat de Tarragona, duels d'artilleria, explosions accidentals, naufragis i el perill de corsaris locals.

Joan Prim Agüero, general de brigada del cos de Cavalleria (1858-1930) / Alfredo Redondo Penas
Redondo Penas, Alfredo


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 10. II època, núm. 28 (maig 2015), p. 20-32 : il. (El personatge) 
Notes.

Recensions



En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 10. II època, núm. 28 (maig 2015), p. 33-46

Reculll



En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 10. II època, núm. 28 (maig 2015), p. 48-57 : il.

Fèlix Domènech i els seus Treballs y desditxas... (1674-1700) / MG
Güell i Junkert, Manuel


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 10. II època, núm. 28 (maig 2015), p. 58-60 : il. (L'espasa i la ploma) 
Referències bibliogràfiques.

Constantí 1642. Esllevissada fatal / MG
Güell i Junkert, Manuel


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 10. II època, núm. 28 (maig 2015), p. 64-69 : il. (Expugnare Oppidum) 
Referències bibliogràfiques.

Prim i la Jamància de Barcelona (1843) / Alfredo Redondo Penas
Redondo Penas, Alfredo


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 10. II època, núm. 27 (gener 2015), p. 5-49 : il.
Notes. Inclou apèndix documental.

L'article analitza l'actuació del general Joan Prim i Prats durant la revolta de Barcelona coneguda com la "Jamància" (1843), en el decurs de la qual la ciutat va ser bombardejada des de diversos punts amb milers de bombes i canonades. Conclou que l'ordre directa de bombardejar la ciutat no la va donar Prim, sinó el capità general de Catalunya, Laureano Sanz y Soto de Alfeirán, principal responsable de les operacions militars. Prim operà a Girona, on forçà la capitulació de Narcís d'Ametller.

La Milícia Nacional al districte de Gandesa durant el Bienni Progressista (1854-1856) / David Tormo i Benvaent
Tormo i Benavent, David


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 10. II època, núm. 27 (gener 2015), p. 50-60 : il.
Notes.

Trajectòria del cos armat popular conegut com Milícia Nacional (1837-1856) en el marc de la situació política de mitjan segle XIX. El cas del districte de Gandesa (constitució, mobilització, finançament, conflictes) es pot anar seguint a través de la informació que proporcionen les actes de la Diputació Provincial de Tarragona.

Sebastià de Duran (+ 1663), cap militar hispànic a la guerra de Separació / Manel Güell
Güell i Junkert, Manuel


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 10. II època, núm. 27 (gener 2015), p. 61-67 : il. (El personatge) 
Notes.

Recensions



En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 10. II època, núm. 27 (gener 2015), p. 68-88

Vida i obra de Jaume Parcet: víctima i cronista del setge de Tarragona durant la guerra del Francès : la seva Barbarie francesa en Tarragona / Carles Moruno Moyano
Moruno Moyano, Carlos


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 10. II època, núm. 27 (gener 2015), p. 102-107 : il. (L'espasa i la ploma) 
Fonts i bibliografia.

Tarragona 1814, el retorn : la sortida dels francesos i l'arribada dels exiliats i dels nous tarragonins / Salvador J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 9. II època, núm. 26 (setembre 2014), p. 3-13: il.
Notes.

La desolació d'una ciutat assetjada, assaltada, saquejada i massacrada, com va ser Tarragona el. 1811, provocà la fugida massiva dels habitants. Les famílies benestants es van veure menys perjudicades. A aquesta emigració seguí posteriorment una repoblació lenta i gradual. En el cas de Tarragona el factor humà repoblador va procedir de les poblacions comarcals més properes, una part dels quals de la zona del Baix Gaià.

Concessió del títol de "Ciudad esforzada" i bandera de la Milícia Nacional de Reus (1843) / Alfredo Redondo Penas
Redondo Penas, Alfredo


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 9. II època, núm. 26 (setembre 2014), p. 14-29 : il.
Notes.

Durant la regència d'Isabell II les circumstàncies polítiques van condicionar una insurrecció arreu del país. Reus s'afegi a l'aixecament, liderada pel general Joan Prim, i va ser sotmesa l'11 de juny de 1843 després de l'intens bombardeig d'artilleria que va ordenar el general Martín Zurbano. Posteriorment, la reina concedí indemnitzaciones a les víctimes i honors a la ciutat.

Reverter I de Barcelona, un mercenari del segle XII (v.1090 - v.1144) / Manel Güell
Güell i Junkert, Manuel


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 9. II època, núm. 26 (setembre 2014), p. 30-33 : il. (El personatge) 
Bibliografia.

Recensions



En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 9. II època, núm. 26 (setembre 2014), p. 34-50

Recull



En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 9. II època, núm. 26 (setembre 2014), p. 51-55

La Historia General del Principado de Cataluña, de Magí Sevilla / MG
Güell i Junkert, Manuel


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 9. II època, núm. 26 (setembre 2014), p. 56-59 : il. (L'espasa i la ploma) 

A la contra. Els primers miquelets : (Camp de Tarragona, 1640) / Manel Güell
Güell i Junkert, Manuel


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 7. II època, núm. 20 (setembre 2012), p. 4-16 : il.
Notes.

El miquelet és el representant genuí del soldat català, expert en guerra menuda. Surgí el 1640, amb motiu de la invasió de l'exèrcit hispànic. El miquelet s'ha caracteritzat pel seu caràcter díscol, turbulent i indisciplinat, amb predisposició a la crueltat, que li ha proporcionat una aurèola de temible. La seva condició no professional i la manca d'unes estructures logístiques adequades, foren la causa per la qual recorregué al bandidatge, al saqueig i a l'extorquiment com a alternatives de supervivència. Paraules clau: Miquelet, guerra menuda, exèrcit hispànic, paranys, muntanyes.

Els Camps d'aviació de la guerra. 1936 - 1939 / David Gesalí Barrera , David Iñíguez Gràcia
Gesali i Barrera, David


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 7. II època, núm. 20 (setembre 2012), p. 17-37 : il.
Notes.

La logística és un aspecte militar dels més decisius. A la guerra aèrea els aeròdroms tenen un paper rellevant: són parcs que custodien avions, són magatzems de munició i de peces mecàniques, acullen un estat major i un gran equip tècnic i de complement encarregat de la vigilància, reparació i funcionament dels avions. Durant la Guerra Civil, la República creà i habilità un gran nombre d'aeròdroms arreu del país, en diferents fasses, a tenor de l'evolució de la guerra. L'enginyer militar Miguel Ramírez de Cartagena y Marcaida i els assessors soviètics hi van tenir un protagonisme principal.