Maria Solà de Sellarès : teosofia, educació i Escola Nova a Catalunya / Joan Soler i Mata
Soler i Mata, Joan


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 165-181 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Maria Solà de Sellarès, nascuda l'any 1899, va integrar el nucli més actiu del moviment teosòfic català. Va estar vinculada a l'escola Damon i va dirigir la Residència Internacional de Senyoretes Estudiants de Barcelona durant la Segona República. L'any 1939 va emprendre el camí de l'exili cap a França. Més tard es va traslladar a El Salvador i Guatemala, on va dirigir l'Escuela Normal femenina España i l'Escuela Normal femenina Belén, i va impulsar l'activitat teatral. Després d'exercir com a professora a la Universitat de San Carlos a Guatemala (1948- 54), es va traslladar a Mèxic i es va vincular al moviment de les escoles Waldorf i va escriure i publicar diversos assaigs pedagògics. En el llibre Vers la nova educació: la integritat de l'infant (1987) sintetitza el propi pensament educatiu fonamentat en la interpretació de Cousinet, Xirau i Steiner, entre d'altres. Va morir a Mèxic l'any 1998.