El Cançoner Vega-Aguiló (BC, mss. 7 i 8): estructura i contingut [Fitxer informàtic]
/ Anna Alberni Jordà
Alberni Jordà, AnnaDirigida per: Badia Pàmies, Lola ; Beltran Pepió, Vicenç. Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana, 2003
1 fitxer electrònic
Data de defensa6-05-2003.
ISBN 84-689-2348-6
Els manuscrits 7 i 8 de la Biblioteca de Catalunya, del primer terç del segle XV, formen un sol cançoner, enquadernat en dos toms, que la tradició ha designat amb el nom de Cançoner Vega-Aguiló. Datat entre 1420 i 1430, aquest còdex constitueix el recull més important i extens que ens ha arribat de la poesia catalana anterior a Ausiàs March. Conté a més una trentena d'obres de trobadors dels segles XII i XIII i diverses peces líriques anònimes, en occità i d'estil trobadoresc, de gran interès filològic i lingüístic. Però el valor més notable del còdex resideix en el fet de ser l'únic testimoni que ha transmès l'obra coneguda de poetes catalans de la segona meitat del XIV i del primer quart del XV com Gilabert de Próixita, Andreu Febrer, Melcior de Gualbes, Lluís Icart o Joan Basset.