português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
MEDI AMBIENT []
Referències trobades:
1167   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 59
anar a la pàgina                         


1 / 1167
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Paper dels conflictes ambientals en el despoblament de les comarques pirinenques : el cas de la construcció d'embassaments / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 65-73
Notes. Resum en català i anglès.



Matèries: Arees de muntanya ; Despoblament ; Pobles abandonats ; Pantans ; Infraestructures d'aigües ; Medi ambient ; Conflictivitat social
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[1930 - 1960]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1167
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Repercussions del despoblament sobre el medi / Joan Manuel Soriano
Soriano López, Joan Manuel


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 25-35 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

En aquest article es fa un repàs a les conseqüències que han tingut sobre el territori les dinàmiques demogràfiques, de caràcter negatiu, que han experimentat les comarques de muntanya al llarg dels darrers 150 anys, amb exemples puntuals sobre la Cerdanya i l'Alt Urgell. Si fins al tercer quart del segle XX l'efecte immediat del despoblament (dit d'una altra manera, de l'èxode rural) era l'abandonament del territori, l'estabilització i fins la recuperació discreta de la població en aquestes zones no ha suposat, tanmateix, el recobrament de la gestió d'aquests espais, atès que l'activitat centrada en el sector primari ha continuat davallant. Entre altres efectes del despoblament, es descriuen l'augment desordenat de les masses forestals, la pèrdua de patrimoni cultural, la desaparició de camins, la intensificació dels processos erosius i l'increment del risc d'incendis forestals.


Matèries: Arees de muntanya ; Despoblament ; Patrimoni cultural ; Boscos ; Inciendis forestals ; Medi ambient ; Paisatge
Àmbit:Cerdanya ; Alt Urgell
Cronologia:[1850 - 2019]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413977
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1167
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
De muntanyes maleïdes a muntanyes de postal : canvis en el paisatge pirinenc i en la seva percepció / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 329-342 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

El procés de despoblament viscut a l'Alta Ribagorça, els Pallars i la Val d'Aran des de finals del segle XIX està intricadament relacionat amb un canvi en el paisatge d'aquestes comarques. Una de les transformacions més tangibles ha estat causada per l'aprofitament hidroelèctric, sobretot les preses, que van comportar importants impactes ambientals i conflictes socioecològics, com ara l'alteració de la conca hidrogràfica, l'abandonament forçat de pobles sencers i la pèrdua de les terres més fèrtils dels fons de les valls. Per altra banda, la nova activitat econòmica va fer inviable que aquests pobles poguessin continuar amb les formes de subsistència basades en una economia rural tradicional, i la falta d'oportunitats va facilitar que la seva població optés per marxar. Aquest èxode rural va comportar un important abandonament de terres de conreu i de pastura i una disminució en l'explotació forestal, de manera que al llarg del segle XX la superfície forestal va créixer fins arribar a xifres mai vistes en el darrer mil·lenni. També s'ha donat un canvi més subtil, en relació amb la percepció del paisatge. Els Pirineus han passat de ser unes muntanyes maleïdes a ser un reclam turístic complet que ofereix natura (senderisme i animals silvestres sovint en espais naturals protegits), patrimoni (romànic i construccions típiques) i cultura (gastronomia i falles). En una situació en què la proporció de població local és molt inferior al nombre de visitants, la percepció sobre l'entorn està canviant. Avui, la percepció purament estètica i contemplativa, pròpia del turisme, està tenint més força que la visió autòctona, molt més complexa i associada al món i les experiències quotidianes. Quan aquestes dues concepcions del paisatge i la vida rural entren en conflicte, sovint la resolució de dita disputa passa perquè la població local canviï certs usos i pràctiques, de manera que el territori acaba assemblant-se cada cop més a la imatge de "postal" que el turisme espera trobar.


Matèries: Medi geogràfic ; Arees de muntanya ; Paisatge ; Recursos naturals ; Medi ambient ; Canvi ambiental ; Despoblament ; Exode rural ; Turisme
Àmbit:Alta Ribagorça ; Pallars Jussà ; Pallars Sobirà ; Val d'Aran
Cronologia:[1880 - 2019]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/414102
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1167
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Transició ecològica : Barcelona 2015-2023 [Fitxer informàtic]



Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Barcelona Regional, 2023
1 recurs en línia (133 p.) : il., map (Barcelona en transformació
ISBN 9788491564720

El llibre explica les polítiques més rellevants que la ciutat de Barcelona està portant a terme per mitigar els efectes de l'emergència climàtica i avançar cap a la transició ecològica. (Editorial).


Matèries: Canvi climàtic ; Energies renovables ; Medi ambient ; Societat urbana ; Ecologia ; Política del medi ambient ; Política municipal ; Desenvolupament sostenible
Àmbit:Barcelona
Cronologia:2015 - 2023
Autors add.:Ajuntament de Barcelona ; Barcelona Regional
Accés: https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/129166


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1167
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Mitologies de la Barcelona digital / Andreu Ulied
Ulied, Andreu


En: 233219 Atles MUHBA d'història de Barcelona. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2023



Matèries: Edat contemporània ; Medi ambient ; Atles ; Cartografia ; Mapes i plànols
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[0000 - 2023]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1167
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Condicions físiques de Valls i el seu terme / [Francesc X. Salat, Jordi Garcia, Jordi Blay]
Salat i Brúnel, Xavier


En: 153499 Valls i la seva història. Vol. I : Territori i societat. Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2003. p. 19-50


Inclou informació sobre geologia, clima, aigües, coberta vegetal, qualitat de l'aire, tractament de residus i espais verds.



Matèries: Medi geogràfic ; Clima ; Flora ; Vegetació ; Recursos hídrics ; Geologia ; Medi ambient ; Tractament de residus ; Espais naturals
Àmbit:Valls
Cronologia:[0000 - 2003]
Autors add.:Blay i Boqué, Jordi ; Garcia, Jordi
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; Biblioteca Popular de Valls; B. Pública de Tarragona; B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1167
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Biodiversitat urbana, la ciutat com un ecosistema : el cas de les ciutats de Barcelona i de Valls [Fitxer informàtic] / Jaume Marlès Magre ; [dirigida per: Martí Boada, Sònia Sànchez Mateo, Montserrat Pallarès Barberà]
Marlès i Magre, Jaume


2017
Dirigida per: Boada i Juncà, Martí; [et al.]. Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, 2017
1 recurs electrònic
Bibliografia.

Actualment s'està experimentant un creixement de la població humana a les ciutats i àrees urbanes. Des d'inicis del segle XXI, el 85 per cent dels europeus viu en ciutats i més de la meitat de la població de tot el planeta viu en ciutats. En aquest context, la biodiversitat urbana té un paper clau en la cultura de la sostenibilitat, de manera que el futur d'una societat sostenible depèn de com la biodiversitat s'estructura i gestiona a les ciutats. L'aproximació emprada per gestionar la biodiversitat urbana es basa en el fet que la ciutat s'ha de connectar als espais naturals adjacents de tal manera que es desfronteritzi el punt d'unió entre ambdós sistemes, afavorint una connectivitat al llarg del sistema urbà i el natural a través d'una distribució estratègica del verd urbà. Per tal de convertir les ciutats en zones urbanes permeables, s'ha d'estudiar com els nòduls de recàrrega (parcs) que conformen hàbitats estan connectats a través de corredors (carrers, avingudes). Per millorar el nivell de biodiversitat, es proposa la "naturació", que és un procés basat en implantar estratègies i accions sobre el verd urbà, incorporant més vegetació i espais verds amb criteris socioecològics amb la finalitat d'aconseguir una "naturalització" del sistema urbà, és a dir, afavorir l'entrada de flora i fauna autòctona. En aquesta tesi doctoral s'analitzen aquells components del verd urbà que tenen incidència sobre la biodiversitat urbana no perniciosa i la qualitat de vida. Concretament, es centra en aquells components que estan relacionats amb (1) el genotop, són aquells elements que van lligats al port, la poda, el tipus de fulla, la vellesa dels arbres i la capacitat de formar cavitats naturals; (2) el trofotop, components que fan referència a la producció tròfica atractora a la fauna granívora o frugivoria i la perduració dels fruits a la planta; (3) la resiliència de les espècies enfront el canvi climàtic i el seu grau de manteniment tenint present els requeriments hídrics, la susceptibilitat a patir malalties, la resistència a la sequera, a la calor i a les gelades, i la seva capacitat d'invasió; (4) els aspectes de benestar i qualitat de vida, lligats a les al·lèrgies i la toxicitat de les plantes; (5) els serveis ecosistèmics, els referents a la regulació (aspectes sonors, tèrmics i fixació dels GEH), els d'abastament (aspectes d'ombra, olfacte, propietats medicinals i culinàries), i els culturals (educacionals, socials, estètics i culturals). L'anàlisi dels casos d'estudi es dur a terme a Barcelona i Valls, i consisteix, primerament, en la caracterització de la vegetació i el càlcul d'indicadors de biodiversitat; en segon lloc, en la caracterització dels espais urbans i la seva vegetació (Barcelona); en tercer lloc, en la creació d'una base de dades de les espècies vegetals (Valls i Barcelona). Finalment, a partir d'aquests components l'Índex de Governança del Verd Urbà (UGI) s'utilitza per analitzar els factors del verd urbà (Valls i Barcelona). Específicament, s'analitza la biodiversitat ornítica (genotop) (Passeriformes) (Valls); i s'examinen l'estructura i els materials de formació dels nius (Valls), i el càlcul de rendiments tròfics en aquelles espècies atractores per a la fauna (trofotop) (Valls). Amb els resultats obtinguts es conclou que, per potenciar la biodiversitat urbana, cal tenir present els components del verd urbà que tenen incidència sobre la biodiversitat, i els criteris socioecològics vinculats. És per això, que per gestionar la biodiversitat de les zones verdes de la ciutat sota criteris ecològics i ambientals, l'índex UGI, en tant que extrapolable a qualsevol ciutat mediterrània, esdevé una eina de suport per als responsables i gestors del verd urbà.


Matèries: Tesis doctorals ; Ciutats ; Medi ambient
Àmbit:Barcelona ; Valls
Cronologia:[2001 - 2017]
Autors add.:Boada i Juncà, Martí (Dir.) ; Sánchez Mateo, Sònia (Dir.) ; Pallarès i Barberà, Montserrat (Dir.)
Accés: https://ddd.uab.cat/record/176174
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1167
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Itinerari per l'albereda de Santes Creus / Text, dibuixos i disseny: Servei d'Educació i Gestió del Medi



Reus : Escola de Natura Cel Rogent, 1994
16 p. : il. ; 30 cm
A portada: Obrim l'escola a la natura. Itinerari de riu. Versió primària. Cicle inicial.



Matèries: Educació ambiental ; Medi ambient ; Boscos ; Arbres ; Material didàctic ; Ensenyament primari
Àmbit:Santes Creus - Aiguamúrcia
Cronologia:[1994]
Autors add.:Escola de Natura Cel Rogent
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1167
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Pla d'Espais d'Interès Natural



Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient, 1996
426 p. : il. col. ; 30 * 43 cm
Es complementa amb: Mapa del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya.
ISBN 8439340443

Conté:
- 232107   Sistema Mediterrani central pre-litoral.



Matèries: Espais naturals ; Protecció del medi ambient ; Política del medi ambient ; Medi ambient ; Medi geogràfic
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1996
Autors add.:Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Margarida de Montferrat (Balaguer); B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera); B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); B. Fages de Climent (Figueres); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); Biblioteca Municipal (El Pont de Suert); B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Jaume Vicens Vives (Roses); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Central Comarcal (Tàrrega); Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell); B. Pública Maria Barbal (Tremp)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1167
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Diagnòstic ambiental de Valls [Fitxer informàtic] / Iber Lafuente Mancebon ; [dirigit per: Bàrbara Sureda Carbonell]
Lafuente Mancebon, Iber


2022
Dirigida per: Sureda Carbonell, Bàrbara. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Gràfica i de Disseny, 2022
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

Al llarg d'aquest treball de final d'estudis es desenvolupa, s'estudia i s'avalua un diagnòstic ambiental del municipi de Valls, capital de la comarca de l'Alt Camp, amb la finalitat de fonamentar possibles actuacions de millora. Aquest treball s'estructura en 5 blocs. En primer lloc, com a preàmbul, s'exposen els objectius i l'abast del treball. A més, per posar-lo en context s'esmenten les principals cimeres i tractats internacionals, un dels quals va donar origen a l'Agenda 21 que exerceix, en certa manera, com a guia per a l'elaboració d'aquest treball. Seguidament, essent el bloc més extens, es presenta la situació actual del municipi des dels punts de vista social, ambiental, econòmic i energètic. S'analitzen un per un tots els punts que afecten el desenvolupament i la sostenibilitat del municipi. En el tercer bloc, tenint en compte la informació de l'anterior, es du a terme un plantejament estratègic. Es mostren els punts forts que cal mantenir i els punts febles als que cal prestar atenció. L'objectiu es evidenciar els punts de millora que necessiten una actuació prioritària i que allunyen al municipi del paradigma de la sostenibilitat. En quart lloc, s'exposen un seguit d'indicadors que han de servir com a eina per a fer un seguiment i avaluació tant de la situació del municipi, com de les polítiques que s'hi apliquin. Per últim, es proposa una solució a una problemàtica detectada: la falta de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. També s'ofereix un petit estudi del cost econòmic aproximat que tindria l'actuació proposada.


Matèries: Medi ambient ; Auditoria mediambiental ; Desenvolupament sostenible ; Política del medi ambient
Àmbit:Valls
Cronologia:2022
Autors add.:Sureda Carbonell, Bàrbara (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2117/370130
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1167
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Conservación, divulgación e imagen pública de la naturaleza durante el Franquismo : el Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 11, núm. 21 (2022) , p. 27-46 (Dossier
Número dedicat a: "La Historia ambiental, ¿de la periferia a la centralidad?". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Els temes ambientals van ser una preocupació menor per al règim franquista, amb una excepció, almenys a nivell retòric: la protecció de la naturalesa. Aquest article té com a objectiu analitzar la relació entre la conservació de la naturalesa i la seva imatge pública, tenint en compte el paper que va jugar la divulgació, en el cas del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (creat en 1955), i traient a la llum també les tensions existents entre aquestes qüestions i les circumstàncies socioeconòmiques de la població local del moment. Per a això, s'han analitzat fonts de diversa índole i dirigides tant a un públic general com a un públic específic: legislació, obres que parlen del parc nacional, relats de viatges a aquesta zona del Pirineu català, textos sobre conservació de la naturalesa i sobre parcs nacionals, premsa, publicacions periòdiques de col·lectius, enregistraments del NO-DO i documents d'arxiu del Centre de Documentació del parc. A partir de les fonts examinades, s'identifiquen diferents discursos i visions sobre la naturalesa i la seva conservació en diferents actors socials.


Matèries: Medi ambient ; Conservació de la natura ; Espais naturals ; Parcs naturals ; Franquisme ; Política del medi ambient ; Propaganda política
Matèries:Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Àmbit:Alta Ribagorça ; Pallars Jussà ; Pallars Sobirà ; Val d'Aran
Cronologia:1955 - 1975
Accés: https://doi.org/10.5565/rev/rubrica.249


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1167
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Un País que cal adaptar / per Jaume Terradas
Terradas i Serra, Jaume


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 756 (Desembre 2022), p. 20-23 : il.



Matèries: Medi ambient ; Política del medi ambient ; Canvi climàtic ; Desenvolupament sostenible
Àmbit:Catalunya
Cronologia:2022
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1167
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fauna i humans : el difícil equilibri / per Tomàs Jané Jolonch
Jané Jolonch, Tomàs


En: La Peixera : revista cultural de la Vall de Corb. Ciutadilla, núm. 7 (juliol 2022), p. 26-34 : il.


Matèries: Espais naturals ; Fauna ; Cacera ; Incendis forestals ; Conservació de la natura ; Medi ambient
Àmbit:Corb, vall del
Cronologia:[2022]
Accés: https://www.valldelcorb.cat/peixera/


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1167
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
The Environmental history of the Catalan-speaking lands / Maria Antònia Martí Escayol
Martí i Escayol, Maria Antònia


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 12 (2019) , p. 43-55
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autora.

Environmental history is a discipline with its own paradigms and methodology that is concerned with studying the coevolutionary relations between the environment and the social system. This article offers a historiographic sketch of the environmental history of the Catalan area. Based on a review of the scholarly literature, this article identifies the main themes, avenues of research and analytical keys and evaluates the way that the complexity of socioenvironmental conflicts has been explored.


Matèries: Medi geogràfic ; Medi ambient ; Ecologia ; Historiografia
Àmbit:Països Catalans
Cronologia:[2018]
Accés: https://raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/104291
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1167
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Història ambiental als països de parla catalana / Maria Antònia Martí Escayol
Martí i Escayol, Maria Antònia


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 12 (2019) , p. 151-163
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autora.

La història ambiental és una disciplina amb paradigmes particulars i una metodologia pròpia que s'ocupa de l'estudi de les relacions coevolutives entre l'entorn ambiental i el sistema social. L'article en traça una panoràmica historiogràfica en el context de l'àrea catala-na. A partir d'una revisió bibliogràfica de la producció científica se n'identifiquen les principals temàtiques, línies de recerca i claus analítiques i s'avalua com s'ha explorat la complexitat dels conflictes socioambientals.


Matèries: Medi geogràfic ; Medi ambient ; Ecologia ; Historiografia
Àmbit:Països Catalans
Cronologia:[2018]
Accés: https://raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/104333
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1167
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tenim massa boscos? / text d'Oriol Gracià; amb l'assessorament de Martí Boada
Gracià, Oriol


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 245 (agost 2022), p. 10-15 : il. (Actualitat



Matèries: Medi geogràfic ; Medi ambient ; Sequera ; Riscos naturals ; Boscos ; Agricultura ; Aprofitament dels boscos ; Incendis forestals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2022]
Autors add.:Boada i Juncà, Martí (Col·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1167
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ports Experience : banys de bosc i experiències de connexió amb la Natura / Albert Baixet
Baijet, Albert


En: Cingles : Butlletí informatiu del Parc Natural dels Ports. [Roquetes], núm. 10 (2021) , p. 17-18 : il. (Parlem de....


Matèries: Parcs naturals ; Espais naturals ; Medi ambient ; Turisme alternatiu ; Boscos
Matèries:Parc Natural dels Ports
Àmbit:Ports de Tortosa-Beseit
Cronologia:2021
Accés: https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/ports/coneix-la-nostra-feina/centre-de-documentacio/cingles/Butlletins/2021_Cingles10-acc.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Mercè Lleixà (Roquetes); B. Trinitari Fabregat (Alcanar); B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1167
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Paleopaisatge i paleoambient a Barcelona : el projecte paleobàrcino-I (2016-2020) / Santiago Riera Mora, Carme Miró i Alaix
Riera i Mora, Santiago


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 15 (2021) , p. 197-200 : il. (Noticiari


Matèries: Arqueologia urbana ; Excavacions arqueològiques ; Paisatge ; Medi ambient ; Paleontologia ; Projectes ; Arqueologia
Àmbit:Barcelona
Cronologia:2016 - 2020
Autors add.:Miró i Alaix, Carme
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/15/10-Riera.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1167
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Mireia Folch, la geògrafa del diàleg obert / text: Xevi Planas ; fotos: Josep Maria Oliveras
Planas, Xevi


En: Revista de Girona. Girona. Any 47, núm. 205 (març-abril 2001), p. 14-19 : il. (Figures


Matèries: Geòlogues ; Geologia ; Professores ; Medi ambient ; Memòries ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Entrevistes
Matèries: Folch-Serra, Mireia (1937-....)
Àmbit:Tarragona ; Mèxic ; Canadà ; Girona
Cronologia:1937 - 2001
Autors add.:Oliveras i Puig, Josep Maria (Il·l.)
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/111478
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1167
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sota l'impacte agressiu de l'activitat humana / Jaume Vicens
Vicens i Perpinyà, Jaume


En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 200 (maig-juny 2000), p. 61-72 : il. (El medi ambient
Número monogràfic: Balanç del segle XX.


Matèries: Medi ambient ; Excursionisme científic ; Ecologia ; Paisatge ; Política del medi ambient
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[1900 - 2000]
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/109331
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 59
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3