La Producció i el proveïment de brea i quitrà dels Ports de Tortosa per a l'Armada (1712-1840) / Agustí Agramunt Bayerri
Gilabert Tomàs, Jordi


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 235-267 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'article aborda el procés d'auge i decadència del mercat de proveïment i comercialització de brea i quitrà a Tortosa durant el s. XVIII i principis del s. XIX. Aquests productes esdevingueren estratègics per a la producció naval, tant militar com civil, i els Ports de Tortosa era un dels pocs indrets de la Península Ibèrica on es produïen. Això va atreure l'atenció de l'Armada espanyola, qui va voler monopolitzar-ne la producció, primer a través de companyies concessionàries assentades sobre el territori, i després a través de manera directa a través de la figura del ministre Marina de Tortosa. Diversos factors com la crisi de la producció naval després de la Guerra del Francès, però també l'extenuació ecològica dels boscos després d'anys d'explotació sistemàtica propiciaren la fi d'aquest lucratiu mercat.

La Guerra de l'arròs al Delta de l'Ebre (1860/1864) / Jordi Gilabert Tomàs
Gilabert Tomàs, Jordi


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 269-315 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

A mitjan segle XIX, la Real Compañía de Canalización del Ebro va intentar realitzar un ambiciós i costós projecte que havia de permetre la navegació a vapor des de Saragossa als Alfacs. Per desgràcia, la iniciativa, mal concebuda, pitjor executada i feta a destemps, va acabar en un estrepitós fracàs. Es va perdre una quantitat enorme de diners en unes obres inútils que, paradoxalment, procedien en bona part de la corrupció política teixida al voltant d'Isabel II i la reina mare, Maria Cristina de Borbó. Al final, les úniques obres aprofitables d'aquell ambiciós projecte serien l'assut de Xerta, el canal d'alimentació fins Amposta i el canal de navegació fins la Ràpita. Vist que el negoci del transport fluvial no responia al que s'havia previst i que la situació de l'empresa era molt precària, la RCCE va intentar rendibilitzar almenys el regatge del Delta dret. Els pagesos de la ribera, conscients de l'oportunitat que se'ls presentava, van col·laborar tot el que van poder en la construcció de la xarxa secundària de l'aigua, imprescindible per a poder aquelles terres i cultivar arròs, l'únic producte que s'adaptava a aquells erms salnitrosos, cosa que provocaria un greu conflicte territorial quan Tortosa va intentar impedir-ho amb l'argument dels perills per a la salut que provocava aquella activitat.

Picasso torna a Horta de Sant Joan : inici de les Jornades Culturals Commemoratives de la Primera Estada de Picasso a Horta / J.G. , R.P.
Gilabert Tomàs, Jordi


En: Ebre : Setmanari Independent. Tortosa, Núm. 1027 (14 de juliol 1998), p. 21

Port Fangós i l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó / Jordi Gilabert Tomàs
Gilabert Tomàs, Jordi


En: Recerca. Tortosa, núm. 12 (2008) , p. 243-280 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Resum en català, castellà i anglès.

Treball de síntesi sobre Port Fangós, un dels ports marítims més importants de la Corona d'Aragó. Es realitza un repàs detallat de totes les referències clàssiques, el qual situa aquest port com un punt clau de partença de l'expansió mediterrània catalana, exemple de la qual són les conegudes expedicions de Pere II (1282) i Jaume II (1323). El seu escàs protagonisme com a port comercial es veu compensat pel seu paper com a port de caràcter militar. L'època de màxima activitat és durant els segles XIII i XIV, essent abandonat a principis del segle XV per l'excessiva sedimentació i substituït llavors pel port dels Alfacs. L'únic reducte que queda avui del famós Port Fangós és l'aiguamoll de la Platjola.

Atacs corsaris i sistema defensiu a la mar de l'Ebre. Segle XVI / Jordi Gilabert Tomàs
Gilabert Tomàs, Jordi


En: Recerca. Tortosa, núm. 4 (2000) , p. 137-179 : il., map.
Notes a peu de pàgina. Resum en català i en anglès.

Aquest article preten aprofundir en el fenomen del corsarisme a la mar de l'Ebre, façana costanera del terme històric de Tortosa que s'estenia des de l'Alcanar fins al coll de Balaguer. En primer lloc, l'autor s'ocupa d'alguns dels atacs corsaris més importants que va patir aquest territori durant el segle XVI. A continuació, el nucli central del treball està dedicat a l'estudi del bastiment del sistema defensiu públic, incidint en qüestions com la dotació militar, l'armament i l'organització de les torres de defensa, així com en la constitució i el funcionament de les companyies militars tortosines. Finalment s'ocupa del finançament de la defensa.