português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
BOYA BUSQUET, MIREIA []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 3   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 3
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Trencar el silenci / Mireia Boya Busquet ; pròleg de Marta Rovira i epíleg de Tamara Carrasco
Boya Busquet, Mireia


Barcelona : Ara Llibres, 2020
187 p. ; 23 cm (Ara Llibres, 476) 
ISBN 9788417804282

Mireia Boya trenca el silenci amb un llibre que ens fa reflexionar i ens emociona. I ho fa obrint-nos el cor i compartint les seves impressions més íntimes sobre el seu pas pel Parlament i pel Secretariat Nacional de la CUP-CC, el dolor per no haver pogut estar més amb la mare en els seus darrers moments, les actituds masclistes patides en primera persona, l'organització del referèndum i la repressió i les seves conseqüències o el valor de la solidaritat i la sororitat. Per a una dona, incorporar-se a la política és un repte doblement exigent. Per això, l'autora mira a la cara aquest món salvatge, masculinitzat, i li demana una transformació. Un canvi en femení, en què l'autocrítica, la comprensió i l'empatia són les úniques eines per tirar endavant, per fer-la més humana, per despatriarcalitzar-la. Un homenatge a les dones del referèndum i a totes les que ens han precedit en la lluita feminista, però també un crit a la vida i al futur per empoderar les noies que vindran. Perquè si les dones hi som, seguirem teixint un futur amb els fils roig i lila dels drets socials i el feminisme. La llavor està plantada, només cal seguir regant-la. (Editorial).



Matèries: Moviment feminista ; Nacionalisme ; Vida política ; Independentisme ; Memòries ; Polítiques ; Dona ; Parlament de Catalunya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2000 - 2020]
Autors add.:Rovira, Marta (Pr.) ; Carrasco i Garcia, Tamara (Pr.)
Localització: B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Fages de Climent (Figueres); B. Pública de Lleida; B. Comarcal Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc); B. Pública (La Selva del Camp); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell); B. Generau (Vielha); B. Central Comarcal (Tàrrega); B. Pública Maria Barbal (Tremp)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 3
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fugint de l'Holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la persecució nazi / Josep Calvet, Mireia Boya
Calvet, Josep


En: Capcorral : la revista del Museu Comarcal de Cervera. Cervera, núm. 11 (2015) , p. 33-38 : il. (Dossier. La recuperació del patrimoni jueu : Actes) 


Matèries: Refugiats de guerra ; Persecucions polítiques ; Jueus ; Exili ; Guerra mundial II ; Pas de Frontera ; Exposicions culturals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1939 - 1945]
Autors add.:Boya Busquet, Mireia
Autors add.:Jornades Reviure el Patrimoni (10s : 2015 : Cervera )
Accés: http://www.museudecervera.cat/wp-content/uploads/2015/02/Capcorral-11.pdf [Exemplar complet]
Localització: B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 3
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Parlem del paisatge : el cap, el cor i la panxa de la Val d'Aran / Mireia Boya Busquet
Boya Busquet, Mireia


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2010-11, núm. 7 (novembre 2012), p. 367-380 : il.
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

El paisatge és un concepte que engloba els valors naturals, culturals, socials, productius i identitaris d'un territori, a més de les dinàmiques passades i futures que han donat lloc a la seva imatge actual. Un cop superada la mirada paisatgística romàntica dels espais naturals verges i del patrimoni arquitectònic d'alt valor històric o etnogràfic com a postals d'experiències turístiques diferenciades de la resta, i la visió utilitària de l'espai i dels recursos, actualment es comença a parlar en termes de descoberta d'un paisatge. Aquest nou paradigma ens permet oferir un discurs amb una visió global d'un territori, que possibilita l'aproximació al seu caràcter i a la identitat dels seus habitants, però també incidint en l'economia local i en un determinat tipus de desenvolupament. La bona gestió del paisatge és una aposta clara per la qualitat, la diferenciació i l'autenticitat de l'experiència turística; és també el treball unitari de tots els sectors econòmics i socials per oferir una determinada imatge del territori viscut i visitat. La Val d'Aran és un dels exemples de valls pirinenques que viuen d'un turisme basat en l'ús i gaudi d'un paisatge únic, d'una cultura diferenciada i d'una forta identitat. Avui, el model turístic es debat entre l'estacionalitat de l'esquí alpí, que ha permès, en part, el desenvolupament econòmic de la comarca, i un turisme menys intensiu, més desestacionalitzat, de petit format i de qualitat; un turisme que contribueix a la gestió sostenible del paisatge aranès, no només perquè incentiva l'economia del sector primari, històric gestor del paisatge de prats de dall, ramats i boscos, sinó també perquè s'associa a aquest i a altres sectors econòmics per aconseguir un model global on tots hi tenen cabuda i possibilitat d'èxit. Aquest treball gira entorn del concepte de paisatge com a articulador del discurs turístic, econòmic, cultural i identitari d'una regió, en aquest cas la Val d'Aran.


Matèries: Paisatge ; Turisme ; Economia
Àmbit:Val d'Aran
Cronologia:[2000 - 2012]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (7è : 2011 : Salardú )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/261997/376598
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3