Literatura pirinenca i discurs pirinenc / Jordi Suîls Subirà
Suîls Subirà, Jordi


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2004-2005, núm. 4 (2006) , p. 133-148 : il,
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el nostre article considerem la producció literària de temàtica pirinenca fins a mitjan segle XX. Analitzem el conjunt a partir d'una dimensió geopolítica i una dimensió sociològica, ambdues estretament imbricades. En la primera dimensió contrastem les obres provinents de l'Estat francès amb les que provenen de l'Estat espanyol. En la segona dimensió prenem en compte l'extracció social i geogràfica dels autors. L'aplicació d'aquestes dues vies a l'anàlisi ens fa veure diverses circumstàncies: en primer lloc, que la història de l'aparició de la pràctica excursionista i pirineista propicia una manera determinada de veure la muntanya i els qui l'habiten; atès que aquesta pràctica apareix en el si d'elits socials i intel·lectuals que presenten trets prou diferents a banda i banda, reflecteix un rerefons ideològic i sociopolític i hi estableix una dinàmica de retroalimentació que tindrà també resultats prou distints. En segon lloc, com que els autors poden o no provenir de l'àmbit pirinenc mateix, hom es pot plantejar si existeix una literatura sobre la muntanya i una literatura de la muntanya (aquesta seria produïda pels pirinencs mateixos). Si més no, en una determinada època i a l'Estat francès hi ha un contrast clar entre algunes obres que constitueixen una certa literatura dels pirinencs ambientada a la muntanya i la literatura sobre els Pirineus produïda per autors no pirinencs. Possiblement perquè no s'expressa en francès, la primera és senzillament ignorada. Hi ha hagut, doncs, una literatura dels pirinencs que es caracteritza, entre altres coses, pel fet que transmet una visió molt menys paisatgística de la muntanya i no utilitza la denominació "Pirineus". Paradoxalment, aquesta forma d'expressió autòctona apareix allà on el context polític hi és del tot opac. Per contra, en el context català hi ha una receptivitat molt més clara envers l'autoctonicitat, fins i tot (o sobretot) en el món excursionista, però no trobem una veritable expressió de l'autoctonicitat i sí una certa variabilitat que es mou entre la idealització o el tòpic i la simple observació amb notes de geografia human.