Emigrar per viure : el moviment migratori de les Muntanyes de Prades al Camp de Tarragona en la primera meitat del segle XX a través dels padrons d'habitants / Josep M. Grau Pujol, Roser Puig Tàrrech
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


Montblanc : Publicacions del Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, 2007
151 p. : il. ; 17 cm (Gàrgola, 1) 
ISBN 9788461166787

Entre 1900 i 1950 els pobles de l'Albiol, Capafonts, la Febró, Mont-ral (inclòs Farena), la Mussara, Prades, la Riba, Rojals, Siurana, Vallclara i Vilanova de Prades perderen un 45 per cent de la seva població. Una de les destinacions principals dels emigrants fou el Camp de Tarragona, i en especial les seves ciutats. Per conèixer en profunditat aquest èxode s'ha procedit al buidatge exhaustiu de totes les dades que aporten els padrons municipals d'habitants de Reus i Valls del 1945, en total es comptabilitzen 715 persones originàries del massís pradenc, de les quals s'aporten noms i cognoms. A causa del seu pes econòmic i demogràfic i proximitat destaca la ciutat de Reus, amb un 70 per cent del contingent migratori. Per sexes predominen les dones, per les quals una de les col·locacions més habituals era el servei domèstic o la fàbrica. La periodització de de l'èxode està molt repartida, en primer lloc destaca la crisi agrària provocada per la fil·loxera, segueix l'impacte de la I Guerra Mundial (1914-1918), després el crak del 1929 i finalment la Guerra civil (1936-1939). A causa de la base de l'economia de les Muntanyes de Prades en el sector primari (agricultura, ramaderia i bosc) molts dels homes que marxen a la ciutat (una quarta part) s'ocupen de jornalers, masovers, mossos, pastors... , una tercera part treballaran en el sector secundari, sobretot com a peons de la construcció, un percentatge similar entra en el sector terciari (comerç i transport). També s'analitzen els oficis dels cònjuges dels emigrants, el dels seus fills, a quines cases s'ocupen les minyones, la seva edat, etc. Tampoc s'oblida els itineraris migratoris, no sempre les ciutats eren la primera destinació, abans havien passat uns anys treballant en pobles de la plana del Camp, (exemple Alcover, la Selva del Camp), de la Conca o les Garrigues, per alguns aquestes capitals no foren definitives residències sinó que més endavant marxaren vers l'àrea de Barcelona.