La dramaturigia social. Dios y fuego en la Barcelona del siglo XIX / Juanjo Romero Marín
Romero Marín, Juan JoséEn:
Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 1 (1998-2000) , 17 p
Notes. Resum en castellà i en anglès.
El fenomen urbà pot ser considerat com l'escenari del "drama social". La ciutat com a creació col·lectiva reflecteix les pors i somnis dels seus habitants. No obstant això, no tots els actors socials tenen la mateixa capacitat transformadora. A més, l'escenari urbà posseeix diferents significats per a cadascun d'aquests grups. L'espai urbà era el "escenari del poder" per a les classes mitjanes (burgesia) mentre que per a les classes populars era un "espai ritual". Sobre l'espai urbà les classes populars trobaven la seva definició com un sol cos, com "nosaltres". Barcelona durant el segle XIX ens mostra un bon exemple de "conflicte d'escenaris". El model urbà de les classes mitjanes era el funcional: la ciutat-màquina. Llocs de treball, de residència, d'oci van ser separats i, per descomptat, la "privadesa" es va convertir en valor primordial. Per contra, les classes populars veien l'espai urbà com un espai ritual. Durant els festivals i la revolta dit ritual arribava a la catarsi. Utilitzant la iconografia religiosa, aixecant fogueres, recorrent els mateixos carrers, cantant, disfressant-se, i satirizando la gent mostra una manera diferent d'ocupar l'esfera urbana. En definitiva, la revolta pot ser considerada com la forma més extrema del drama social, la millor forma de ritualizar els enormes canvis portats per la modernització vuitcentista.
